De Mèrida a Ítaca
El moment que vivim provoca mutacions curioses. Resulta entendridor contemplar com els gestors del club arriben a la conclusió que l’Audiència Nacional actua com un tribunal polític al servei de l’Estat. Devien estar fent alguna altra cosa més interessant durant les ràtzies Garzón del 1992. Ara pateixen per com les gasta el poder de l’Estat amb la dissidència. Entre el fiscal i el jutge Ruz s’han carregat l’estratègia del candidat Bartomeu. Allò d’atribuir tot el llast negatiu a Rosell i presentar-se amb una gestió immaculada. L’única via que els queda és clamar contra l’enemic exterior per unir la tropa. L’estelada com a relat per sortir del racó on els propis errors i, sí, un punt de persecució política els han posat. La pròxima mutació l’observarem quan hagin d’explicar que la legislatura que va començar amb un viatge a Extremadura acaba clamant per arribar a Ítaca.
