BARÇA

Messi fa de la falta directa un art per arribar a marcar el seu gol 600

Encadena per primer cop tres partits seguits marcant de llançament directe

L’1 de maig del 2005 el Camp Nou va aplaudir el primer gol de Lionel Messi. Després d’una passada de cullera de Ronaldinho, l’argentí va superar de vaselina el porter de l’Albacete, Raúl Valbuena, i va dibuixar un somriure d’orella a orella a tots els aficionats blaugranes que veien com un noiet argentí de només 17 anys, 10 mesos i set dies -el debutant més jove a marcar gol amb la samarreta del Barça- celebrava primer amb els braços ben amunt i, després, sobre les espatlles de Ronaldinho, el seu primer gol amb el primer equip.

Ahir, gairebé 13 anys després, Messi va firmar el seu gol número 600 -amb el Barça i l’Argentina-, després d’un llançament de falta que va entrar per l’escaire de la porteria que defensava el porter menys golejat de la Lliga, Jan Oblak. Un gol al minut 25 que va fer justícia a la gran primera part que van fer els blaugranes i que va acabar valent els tres punts. I, segurament, més de mitja Lliga. Un cop més, fent de l’excepcionalitat gairebé una rutina, l’argentí va ser decisiu.

No és casualitat que el gol 600 de Messi hagi arribat de falta directa, perquè últimament s’ha convertit en el seu registre preferit. Amb cinc dianes, l’argentí és qui més gols de falta ha fet de les grans lligues europees, ha superat la seva millor marca en una temporada a la Lliga i és a només un gol de diferència dels sis que va marcar Ronaldinho el curs 2006-07. Messi s’ha abonat a aquesta especialitat i encadena tres partits seguits marcant de falta. Al Girona el va sorprendre amb un xut ras (potser per això ahir tres dels cinc jugadors de la tanca defensiva de l’Atlètic no van saltar quan l’argentí va fer el llançament), al Las Palmas amb un xut que va combinar a la perfecció la potència i la col·locació i, ahir, amb una rosca que Oblak va arribar a tocar però que no va poder frenar.

Després del partit, l’entrenador blaugrana, Ernesto Valverde, preguntat per si l’idil·li que Messi viu últimament amb les faltes naixia dels entrenaments, va respondre complagut: “Sí, les practica sempre i... les encerta sempre. Et garanteixo que jo no li dic com les ha de llançar”. El tècnic basc també va recordar que quan era l’entrenador de l’equip contrari i Messi tenia l’oportunitat de xutar una falta, sempre pensava que l’argentí la marcaria. “Ara, és un plaer, una meravella”, va sentenciar Valverde.

Simeone, rendit a Messi

L’entrenador de l’Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone, també va repartir elogis per al davanter argentí: “Segurament, si Messi no portés la samarreta del Barça i portés la de l’Atlètic de Madrid, hauríem guanyat 0-1. Però juga amb el Barça. Això va així”. No anava errat Simeone. Messi és el factor diferencial i que fa decisiu el Barça: és el jugador que més gols ha fet en la història del club i a la Lliga. S’acaben els adjectius per lloar l’argentí però, per sort de tots els aficionats blaugranes i els amants del futbol, el que sembla que no té final són els seus gols.

Dels 600 que ha marcat, 496 els ha fet amb el peu esquerre i 77 amb el dret. Tot i no ser un especialista en el joc aeri, amb el cap n’ha marcat 24, com el que va fer a la final de la Lliga de Campions contra el Manchester United el 2009. La resta dels gols els ha fet amb altres parts del cos. Especialment recordat és el que va marcar amb el pit i que va donar al Barça el Mundial de Clubs, també l’any 2009, davant l’Estudiantes de la Plata.

Més continguts de