Multa de més d’un milió d’euros per la xiulada a l’himne espanyol

Antiviolència proposa sancionar totes les parts: el Barça amb 66.000 euros, i també l’Athletic, la Federació Espanyola de Futbol i 12 entitats sobiranistes

Sanció més que exemplar per la xiulada eixordadora a l’himne i a Felip de Borbó durant la final de la Copa del Rei, el 30 de maig passat, al Camp Nou. La Comissió Antiviolència va decidir ahir, en una reunió extraordinària, multar totes les parts per “haver transformat un espectacle esportiu en un escenari de reivindicació política a través d’actituds intolerants” que haurien pogut generar una “incontestable crispació”. Les propostes de sancions pugen a més d’un milió d’euros i la més dura no és per a cap dels clubs ni per a la Federació Espanyola de Futbol, sinó per a una de les entitats sobiranistes que van instar a xiular. Catalunya Acció pot acabar enfrontar-se a una sanció de fins a 190.000 euros: 100.000 euros contra l’entitat per haver repartit xiulets i 90.000 per al seu president, Santiago Espot, per la seva “implicació i participació personal” aquell dia al Camp Nou.

El Barça s’enfronta a una sanció de fins a 66.000 euros, més del doble de la imposada per la UEFA per les estelades durant la final de la Champions a Berlín. En concret, són 60.000 euros per no haver complert amb tots els protocols de seguretat -per la introducció de bengales i per no haver separat les aficions rivals- i 6.000 per la “inacció i falta de col·laboració mostrada respecte a les convocatòries” per xiular l’himne. Es tracta de la sanció més baixa entre totes les parts pel que fa, expressament, a la xiulada. La comissió accepta les explicacions que ha donat el club i valora les declaracions que van fer alguns dels directius en diferents mitjans de comunicació en què demanaven respecte al rei. Finalment, i després de les amenaces d’un possible tancament del Camp Nou, ahir el president del Consell Superior d’Esports, Miguel Cardenal, va negar que s’hagués tractat el tema durant la reunió.

Condemna de la decisió

El Barça rebutja “obertament i de forma contundent” la proposta d’Antiviolència, que considera “injusta i inacceptable”. Per això recorrerà la decisió per “defensar la llibertat d’expressió dels seus socis”, ja que considera que els fets del Camp Nou “van ser el reflex d’un sentiment ni organitzat ni canalitzat per l’entitat”.

Sobre l’Athletic, en canvi, recau una proposta de multa de fins a 18.000 euros per no haver condemnat enèrgicament, prèviament, la xiulada a l’himne. Així mateix ho explicita Antiviolència en les seves conclusions, en què els imposa la sanció màxima legalment aplicable. De fet, la comissió ja va denunciar que el club basc havia sigut una de les parts que més havia trigat a presentar la informació que se li havia requerit l’1 de juny, després que Antiviolència es reunís d’urgència tot just dos dies després de la final i a petició expressa del govern de Mariano Rajoy, que va trigar menys d’una hora a condemnar la xiulada.

A la Federació Espanyola també se la multa amb 18.000 euros per no haver aturat la xiulada, a més de 90.000 per problemes de seguretat i a 15.000 per no haver designat un delegat informador exprés per a cites esportives en què es puguin cometre actes “intolerants”. Un total de 123.000 euros de sanció només superats pel total que acumula Catalunya Acció.

És en l’apartat de les sancions a les dotze entitats que van firmar el Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i el rei Felip de Borbó quan les multes es disparen, i fan palès que la decisió d’Antiviolència té un marcat to polític. A part de Catalunya Acció, la resta s’enfronta cadascuna a una multa de 70.000 euros. Es tracta de Sobirania i Progrés, el sindicat Cadci, la Plataforma pel Dret a Decidir, la International Commission of European Citizens, la Fundació President Macià, Ara o Mai!, Catalunya Diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL), Moviment de Cultura Popular El Sotrac i Units per Declarar la Independència de Catalunya.

Segons el president del Consell Superior d’Esports, aquestes conductes podrien haver “donat lloc a incidents molt greus per la llavor de violència que comporten”. “És completament desafortunat ajuntar al mateix recinte desenes de milers de persones i introduir un element de debat que genera una incontestable crispació i que podria haver donat lloc a importants incidents”, va subratllar Cardenal en roda de premsa després de la reunió de la comissió, i va afegir que “van ser milions d’espanyols els que van veure com s’ofenia símbols per a ells molt importants”. Així mateix, el secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez, va assegurar que no es tracta de multes “exemplaritzants” sinó de l’aplicació “rigorosa” de l’ordenament jurídic en el marc del que estableix la llei.

El president de Catalunya Acció considera just el contrari. En declaracions a l’ARA va assegurar que la seva voluntat és no pagar perquè se l’està condemnant per “escriure”, per “redactar un manifest”. “Estem igual que el 1940, durant el franquisme més dur. No sé si la gent n’és conscient, però això és molt greu”, va afegir, i va presagiar que “d’aquesta xiulada se n’enrecordaran perquè se’ls girarà en contra”.

Dos processos: civil i penal

Ara tant els clubs com la federació i les entitats tenen un temps per apel·lar la decisió de la comissió, que porta el cas als jutjats per la via administrativa. Ara bé, Espot també pot acabar afrontant una pena per haver escrit el manifest. La Fiscalia ha remès a un jutjat d’instrucció de Barcelona la investigació sobre la xiulada a l’himne.

Més continguts de