Munir, la millor solució
PeriodistaJo hi vaig ser. Els que érem al Camp Nou la nit de les estelades no ho oblidarem mai. La UEFA, que prohibeix tota mena de manifestació política, ens ha proporcionat ves per on l’excusa perfecta per fer un dels millors anuncis al món de l’anhel independentista. Barat, bonic i efectiu.
L’enfrontament contra el BATE Boríssov, doncs, que no hauria passat a la història ni pel rival, ni pel joc, ni pel resultat, tindrà un lloc als annals del Barça gràcies a la demostració d’ahir just abans del partit. Futbolísticament, una novetat. Com si Luis Enrique volgués fer un assaig general per al Bernabéu, va situar Sergi Roberto de fals extrem dret. A banda de dir molt de la confiança que té en el polivalent jugador de Reus -ja l’ha utilitzat de lateral, de mig centre, d’interior i d’extrem-, també era un missatge desolador per a Sandro i Munir, que fins ara, aquesta temporada, s’anaven alternant titularitats i desencerts. Però de cop i volta la lesió muscular de Rakitic -petit trencament al soli- va provocar que Munir El Haddadi entrés al camp pràcticament sense escalfar. I, com ja havia passat el dia del Leverkusen, el davanter de La Masia va revolucionar el partit. Aquell dia va fer el xut del primer gol, que va rematar Sergi Roberto, i va inventar-se la jugada del segon. Ahir, quan l’atac del Barça semblava més embussat que de costum, l’esquerra màgica de Munir va fer un control de Raúl. Un barret al primer toc, per sortir en avantatge. A més a més, ho va fer sobre la línia de banda. Després de l’arrencada, una paret precisa amb Suárez li va permetre entrar a l’àrea en condicions perquè li fessin penal. El tercer gol va néixer, de nou, d’un control de Munir i passada profunda, a l’espai, perquè Suárez quedés amb tot un món al davant. El vampir Munir, a més, va partit a partit. (Anar a menys era difícil.)
Ahir va fer la millor actuació de la temporada. En absència de Leo Messi, i tot i que ell és més home d’àrea que no pas extrem, Munir és la millor opció. Molt per davant d’un voluntariós Sandro o d’un invent estrany com el que ahir, d’entrada, proposava Luis Enrique.
