Ni Balaídos ni l'àrbitre poden amb el Barça de Koeman (0-3)

Els blaugranes sumen un triomf de prestigi contra el Celta tot i la rigorosa expulsió de Lenglet

Treballadíssima victòria del Barça de Ronald Koeman per trencar el malefici de Balaídos. Els blaugranes, que van jugar mitja part en inferioritat per l’expulsió injusta de Clément Lenglet, van sumar el segon triomf de la temporada gràcies a tres gols d’Ansu Fati, Olaza en pròpia porteria i Sergi Roberto.

Ja havia avisat a la prèvia: “Encara no cal fer rotacions”. I Koeman, que parla sense doblecs, va repetir l’onze de la primera jornada, el del 4-0 contra el Vila-real. Res a veure amb la tria que va fer Òscar Garcia al Celta. El tècnic vallesà va deixar a la banqueta homes importants com Nolito o Brais Méndez i va apostar d’inici per dos joves inexperts com Fontán –va durar només mitja hora per lesió– i Veiga. Massa experiments per a un Barça que vol deixar enrere un estiu molt convuls i no atiar la crisi institucional que viu instal·lada al club. L’equip blaugrana, just guanyador del partit, va lluitar contra onze rivals, el mal temps i una mala actuació de l’àrbitre. Brillant exercici de professionalitat per sumar tres punts més a la Lliga.

El partit es va posar ràpidament de cara gràcies al menor d’edat més incident del futbol europeu. Quatre dies després de causar sensació, amb dos gols i un penal provocat, a l’estrena de la temporada oficial, Fati va seguir escrivint a Vigo pàgines daurades de la seva particular història de precocitat ben entesa. L’hispanoguineà actua com un ganivet esmolat quan rep la pilota en zona perillosa. Juga de teòric extrem perquè té moltes qualitats per desbordar des de la banda, però si una cosa té, com ha demostrat des que era un marrec, és gol. Així, al minut 10, quan gairebé no havia intervingut en el matx, va aprofitar una bona pressió dels seus companys per fer el 0 a 1. Va rebre del renascut Coutinho a la frontal, es va desfer d’Aidoo amb un gran control orientat sobre el seu perfil esquerre i va batre Villar amb la punta de la bota dreta. La seqüència va recordar el millor Eto’o. Paraules majors.

La reacció del Celta a la urpada de Fati va ser molt tímida. Només els moviments de Iago Aspas, a banda o entre línies, podien arribar a prometre cert perill per a la porteria de Neto, que va solucionar amb sobrietat tota la feina que va tenir i ja acumula dos partits oficials sense encaixar. Estabornit pel domini culer, l’equip d’Òscar només va aspirar a sumar alguna cosa quan Carlos del Cerro Grande es va entestar en ser protagonista. L’àrbitre madrileny va expulsar Piqué amb vermella directa després d’un fora de joc clamorós previ d’Emre Mor. El VAR, amb bon criteri, va rectificar la decisió, però pocs minuts després el col·legiat, que semblava amb ganes d’enviar algú a la dutxa abans d’hora, es va refer i va deixar el Barça amb deu homes després d’una falta ordinària de Lenglet sobre Denis Suárez. El francès tenia una groga i va pagar caríssim el rigorós dictamen de Del Cerro, que aquest cop no va ser corregit des de Las Rozas. Els minuts posteriors a l’expulsió van esperonar el Celta, tot i que el marcador no es va moure.

Messi torna a somriure

Pintava que la segona part se li faria llarga al Barça de les no-rotacions, però va passar just el contrari. Decidits a fer-se forts a la Lliga, els blaugranes van serrar les dents malgrat veure’s en inferioritat i no van deixar que els fantasmes de Balaídos apareguessin per espatllar la vetllada. No es van trencar en cap moment, ajudats per una bona actuació d’Araujo per cobrir el forat de Lenglet, i van saber trobar Messi per ampliar el compte golejador. L’argentí, recuperat per a la causa de Koeman, va servir el 0 a 2, obra d’Olaza en pròpia porteria, en una jugada d’autor. L’equip va celebrar el gol de la sentència amb una pinya que traspua bones sensacions després d’uns mesos per oblidar. Minuts després, el 10 sí que va trobar la xarxa, però el VAR va anul·lar l’acció per un fora de joc d’escaire i cartabó. Ni amb Nolito i Santi Mina a la gespa va saber reaccionar el Celta, impotent davant un rival que va resistir a totes les adversitats que es va trobar i que va tenir temps per marcar el 0 a 3 en l’última jugada de la nit. El va fer Sergi Roberto just el dia que arribava Sergiño Dest, un lateral jove i desenfadat que ve a disputar-li el lloc.