Obligats a creure fins que la calculadora ho impedeixi

BarcelonaEls empats de l’última setmana contra el Llevant i el Celta van tornar a situar l’Espanyol en aquella posició indefinida que s’anomena 'terra de ningú'. Al vestidor blanc-i-blau, però, es resisteixen a donar la temporada per acabada abans d’hora. De moment, les matemàtiques encara no els descarten per a la lluita per la setena plaça. I menys després de l’empat entre l’Athletic i l’Alabès de dissabte (1-1), un resultat que permet als blanc-i-blaus tancar la jornada a quatre punts del setè lloc i a un del vuitè. Però abans de treure la calculadora i analitzar les probabilitats que tenen els espanyolistes d’anar a Europa, primer cal un pas necessari: guanyar aquest vespre al Benito Villamarín (21 h, Gol), on visitaran un Betis en hores baixes que ha patit tres derrotes consecutives.

Els andalusos sumen els mateixos punts que els espanyolistes, de manera que parteixen des del mateix punt en aquestes últimes jornades. Tots dos equips, però, arriben en moments molt diferents: els andalusos acaben de ratificar un Quique Setién força criticat per haver perdut en quatre de les últimes cinc jornades, mentre que a Rubi la mala ratxa de resultats a mitjans del curs no li va passar factura: la direcció general esportiva i el consell d’administració sempre li han mostrat el seu suport. Tots dos són tècnics valents, però el primer no ha necessitat que el ratifiquin.

“És cert que porten una mala ratxa de resultats, però és un partit molt complicat i cal entendre que els equips que disputen tres competicions tenen la dificultat de mantenir el nivell tota la temporada a causa de l’esforç físic”, va dir Rubi, que l’endemà de les eleccions té clar quina és la seva preferència per al seu equip: “Vull que apostin per intentar anar a Europa. És difícil perquè no podem fallar, però és cert que costa que ens guanyin”, va afegir.

L’optimisme del maresmenc s’argumenta en bona mesura pels entrebancs dels rivals més directes en les últimes jornades. Tenint en compte els últims cinc partits dels equips classificats entre el setè i el tretzè lloc, l’Espanyol és el conjunt que ha sumat més punts: 9 de 15. El segueix de prop l’Athletic (7), que ara per ara és l’equip que millor sembla tenir la setena plaça. L’Eibar i la Reial Societat han sumat 4 punts en els últims cinc duels, mentre que el Betis i el Leganés amb prou feines n’han sumat tres. Unes xifres que s’expliquen des d’una lògica força evident: la necessitat dels conjunts que lluiten pel títol o la salvació pesa més en les últimes jornades que no pas la d’aquells equips en una zona intermèdia, que no acaben de veure definits els seus objectius de la temporada.

“Hi ha marge fins al setè lloc, però lluitarem fins al final”, va anticipar Roca dijous, abans de saber que l’empat a San Mamés els tornaria a donar esperances. El seu company d’equip i amic Óscar Melendo va anar més enllà i va qualificar el partit d’aquest vespre com “una final”. Certament, per a l’Espanyol serà un partit a cara o creu. Tot el que sigui no guanyar deixarà els blanc-i-blaus a una distància massa important quan només quedaran 9 punts en joc. Quatre punts són igualment molts, però és un marge que no descarta que l’assalt al setè lloc encara sigui possible. “És l’any que hi estem més a prop dels quatre últims a la jornada 34”, va recordar Rubi, que es va tornar a refermar com el primer dels optimistes blanc-i-blaus en una setmana en què l’Espanyol ja semblava descartat per a la lluita pel setè lloc.

Fer la feina i esperar

En el futbol, però, ja se sap que no es pot donar per confirmat o per descartat un escenari fins que les matemàtiques ho diguin. L’Espanyol ha de fer la feina en els quatre partits que li queden i esperar que l’Athletic i l’Alabès sumin dos i un entrebancs més, respectivament. L’equip de Rubi té a favor seu el factor del 'goal average': el té guanyat amb l’Athletic Club i empatat amb l’Alabès (decidiria la diferència general de gols). A més, en cas que la Lliga acabés amb triple empat entre Athletic, Espanyol i Alabès, el conjunt de Rubi (7 punts de la minilliga particular) acabaria davant dels vitorians (5) i dels biscaïns (3). Els càlculs semblen clars, ara només queda el més difícil: fer la feina. L’Espanyol, obligat a creure en una gesta fins que la calculadora ho impedeixi.