FUTBOL

Eindhoven, la ciutat de la llum il·luminada per un club de futbol

El PSV és propietat de Philips, l'empresa que va canviar la història de la ciutat

El Philips Stadion d'Eindhoven / ARA

El 1891 els germans Gerard i Anton Philips van fundar una petita empresa a Eindhoven que va canviar la vida de tots els seus veïns. Eindhoven no era una ciutat gaire important fins llavors. El 1232 Enric I de Brabant havia concedit a aquest petit poble el títol de vila, amb dret a organitzar un mercat cada diumenge. Eindhoven era en una cruïlla de camins, entre Amsterdam, Lieja i Alemanya, però durant segles per aquells camins hi passaven tants exèrcits com mercaders. La ciutat va ser ocupada uns quants cops, ja fos per tropes espanyoles, franceses o alemanyes. Però on es creuen camins neixen idees, ja que hi arriba gent amb ambició. I amb la Revolució Industrial, Eindhoven va créixer absorbint altres pobles, gràcies a la industria tèxtil i el tabac. Però continuava sent una ciutat relativament normal, ignorada per bona part dels europeus... i dels holandesos.

Però el 1891 va començar la revolució gràcies als germans Philips. En pocs anys, Eindhoven es va convertir en la ciutat de la llum (Lichtstad), i va seguir creixent, visitada per empresaris de tot el món il·luminats per una idea revolucionària: la bombeta. El 1879 Thomas Edison havia patentat la bombeta, sobre la base de la feina feta per John Wellington i Joseph Swan. Edison va poder presentar una bombeta que podia estar tretze hores i mitja encesa. Pocs anys després, la durada ja era de dies. Però si Edison va il·luminar una sala, va ser Philips qui va il·luminar mig món en produir bombetes a gran escala. Els germans Philips, amb els diners del seu pare, un banquer, van saber vendre millor el producte que ningú altre, i van crear un gegant que ara té seu a Amsterdam, amb més de 170.000 treballadors i un mercat global que va molt més enllà de la bombeta. Un dels èxits de la marca és que va saber entendre quan calia fabricar nous productes, com màquines d’afaitar elèctriques, ràdios, televisors o DVDs, abans que els altres.

Quan Philips va ser fundada com a negoci familiar, a la ciutat els rics eren altres. Els comerciants del tèxtil especialment, que enviaven els seus fills a estudiar a Anglaterra. Molts d’aquests joves van portar el futbol a la ciutat, on el 1909 es va fundar el FC Eindhoven al sud, a Stratum. Un any més tard, el 1910, els treballadors de Philips van organitzar el primer equip de futbol de la fàbrica, tot i que van trigar a federar-se i a donar-li continuïtat sota el nom de PSV Eindhoven (PSV vol dir Unió Esportiva de Philips). El 1913 l’equip va constituir-se aprofitant un torneig organitzat per celebrar els 100 anys del triomf de la gran coalició, amb soldats de Brabant, sobre Napoleó. En aquests primers anys, el FC Eindhoven, amb els seus colors blau i blanc inspirats en l'escut de la ciutat, era l'equip gran, guanyava títols regionals. Però la història del futbol local explica la història de la ciutat. A mesura que Philips es va fer gran, especialment als anys 20, després de la Primera Guerra Mundial, tota la ciutat va quedar als peus d’aquesta família ambiciosa. Es van obrir noves naus industrials i cada cop més ciutadans tenien feina a Philips, que va constituir-se en una societat anònima els mateixos anys que començava a produir vàlvules de buit i ràdios. Als anys 20 es va aixecar al centre de la ciutat la Torre de la Llum, la seu central de la marca, un edifici convertit ara en museu, amb un hotel de disseny a dins en què dorms envoltat de fotografies en blanc i negre dels primers anys de Philips.

Durant anys aquells 20, la marca va decidir invertir diners en dos projectes nous: una emissora de ràdio, la PCJJ, que va emetre per tot el país i va arribar també a les colònies holandeses, i l’equip de futbol fundat pels obrers de la fàbrica, que des de l’any 1926 ja no ha deixat de jugar a Primera Divisió. El 1929, de fet, guanyava la seva primera lliga superant els grans equips d’Amsterdam i Rotterdam. L’èxit va arribar un any després de decidir que el club fitxaria jugadors, ja que fins al 1928 tots els futbolistes havien de ser treballadors de Philips. Eren anys en què el FC Eindhoven, el segon equip de la ciutat, encara plantava cara: va guanyar la Copa el 1937 i la lliga el 1954. Els seguidors del FC Eindhoven, de fet, se sentien representants de la regió de Brabant amb la seva herència més camperola que urbana. Sentien que els treballadors de Philips eren diferents, molts arribats d’altres racons d’Holanda per trobar feina. La regió de Brabant, amb fama de ser una zona conservadora i rural, tenia al seu cor una ciutat revolucionant la indústria. Avui dia els aficionats del PSV s’autoanomenen 'pagesos' amb humor. Philips, però, en té ben poc d’empresa rural. El FC Eindhoven, per cert, va arribar a baixar fins a Tercera. Ara porta més de 30 anys a Segona jugant derbis amb el filial d’un PSV que va canviar del tot als anys 70, quan la marca, sempre en expansió, va entendre el poder del futbol.

Als anys 50 el futbol holandès va apostar per la professionalització. I el PSV va sortir guanyador d’aquesta jugada. El PSV va créixer, amb lligues i una Copa d'Europa guanyada l’any 1988 contra el Benfica. Una Copa d’Europa guanyada amb Guus Hiddink de tècnic i amb jugadors com Ronald Koeman, Eric Gerets, Wim Kieft, Hans Van Breukelen o els danesos Ivan Nielsen, Jan heintze i Soren Lerby. És a dir, tots fitxats a cop de talonari. Curiosament, el PSV va aixecar el títol sense guanyar cap dels dos partits dels quarts de final, cap dels dos partits de la semifinal ni la final. Ho va empatar tot, cinc partits consecutius, i va arribar a la final gràcies al doble valor dels gols fora de casa. I imposant-se a la final pels penals. Els penals, però, deixarien el club sense guanyar la Copa Intercontinental, perduda contra el Nacional de Montevideo.

Philips, que no deixava d’evolucionar, va entendre que una bona estratègia per vendre bombetes i aparells electrònics a l’estranger era ser coneguts gràcies al seu equip de futbol. Philips va aparèixer per primer cop a la samarreta del club el 1982, poc després d’aquella Copa de la UEFA en què el club va eliminar el Barça la temporada 1977-78, un torneig que acabaria guanyant. El PSV tenia al darrere, a diferència dels altres clubs, una empresa tan gran que va poder pispar jugadors a l’Ajax durant els anys 80, quan Philips va fer-se d’or apostant pels CD. Ara bé, com que la UEFA llavors no permetia portar patrocinador en partits internacionals, durant els anys 80 el club va canviar l’escut. En lloc de PSV, s’hi podia llegir "Philips SV". Així apareixia el nom de la marca. Del 1982 al 2016, Philips era la marca al cor de la samarreta. Però el 2016, per guanyar més diners, es va decidir renunciar a promocionar-se, i van firmar un contracte de patrocini amb Direct Energie.

Després de l’èxit de la UEFA del 1978 i especialment de la Copa d’Europa del 1988, el PSV va globalitzar el mercat per poder continuar competint, gràcies especialment al bon ull de Piet de Visser, un caçador de talents que fallava pocs cops. Va ser ell qui va mirar cap al Brasil, on va obtenir els serveis d’un menut davanter que va triomfar de seguida, Romário. Fitxat després dels Jocs Olímpics del 1988, Romário va marcar 96 gols en 107 partits de lliga a Holanda i va cridar l’atenció del Barça, que va fitxar-lo al cap de cinc temporades. Però el PSV va trigar poc a descobrir un brasiler que els duraria encara menys: Ronaldo. En total, al PSV hi han jugat 24 brasilers. Només els danesos superen els brasilers en la història d’un PSV que cada any treballa millor el mercat nord-americà. Les últimes temporades el PSV ha obert el mercat colombià i especialment el mexicà.

24 Lligues guanyades pel PSV

Només l'Ajax ha guanyat més títols

El PSV, líder de la lliga ara mateix, ha guanyat 24 lligues, 9 copes i 11 Supercopes. Només l’Ajax ha guanyat més lligues (25), però el PSV s’hi va acostant de mica en mica, gràcies als èxits de jugadors com Ronald Koeman, Hans van Breukelen, Arjen Robben, Ronaldo, Eric Gerets, Guus Hiddink i Romário, que han fet gaudir el Philips Stadion. Un estadi que s’ha convertit en un dels grans atractius d’una ciutat moderna que gaudeix del seu equip i d’un present imaginatiu, herència en bona part de la mentalitat arriscada dels propietaris de Philips. Malgrat que el 1998 la marca va tancar l'última fàbrica a la ciutat, Philips segueix invertint en Eindhoven: ha convertit la primera fàbrica en un museu, i ha posat diners en projectes de disseny i emprenedors locals. Philips ha superat crisis i ha trobat nous mercats apostant pel sector mèdic.

De fet, la presència de Philips a la ciutat es basa sobretot en els espais convertits en museus i el club de futbol, bandera internacional d’una ciutat que organitza la fira de disseny més gran d’Holanda. Aquesta fira s'organitza, esclar, en un espai que va ser una fàbrica on es van produir milions de bombetes. La ciutat de la llum continua brillant, tot i que ja no hi quedin fàbriques de bombetes.

Més continguts de