Perperoglou entra en la història

1.

Perperoglou

Una altra victòria a l’últim segon contra el Madrid. Comença a ser una tradició. Ahir, la jugada enrevessada a falta de tres segons amb bàsquet del grec sobre la botzina és molt important. A l’ACB només en dues ocasions qui ha perdut el primer partit ha guanyat la final.

2.

Doellman

El pivot nord-americà va fer sis triples. Els cinc primers, en els tretze primers minuts. Clau per obrir el marcador i la defensa. Però, en canvi, Doellman no va fer ni una sola cistella de dos punts en tot el partit. Cal la seva aportació a la pintura i més intensitat defensiva.

3.

Xavi Pascual

Té molt mèrit guanyar el Madrid encaixant 99 punts. El festival de bàsquet ofensiu dels dos equips va ser dels que fan època. De cara a demà, cal millorar la defensa, que Samuels la doni abans i no regalar tants tirs lliures. Ahir van estar a punt d’esguerrar la nit.

4.

Arroyo

A l’hora de la veritat, en el partit més important de la temporada, la lògica fa que no jugui ni un segon. Això és un llast per a l’equip. Ribas és el segon base i no pot jugar de dos, que és on marca la diferència. Als tres últims minuts, el Barça va jugar sense base: tot per Navarro.

5.

Rudy

És, amb diferència, el jugador menys estimat del Palau. Rudy mai no s’amaga i ahir la primera remuntada del Madrid va ser gràcies a dos triples seus. A l’últim quart va tornar a posar el seu equip al davant però, a falta d’un minut, el seu últim triple va fer aigües i la festa va ser grossa.