Portugal tanca la seva ferida i regna a Europa

A la tribuna de Saint-Denis una constel·lació de cracs demanaven l’hora al col·legiat del partit. Futre, Rui Costa, Couto, Figo..., desenes d’exjugadors portuguesos que van voler ser a França per veure com la selecció entrenada per Fernando Santos aconseguia el que ells no van aconseguir quan eren jugadors en actiu: donar a Portugal el primer títol de la seva història. Els portuguesos van fer miques els pronòstics en endur-se l’Eurocopa malgrat haver guanyat només un partit dels 6 jugats durant els 90 minuts reglamentaris. A la final, França es va rendir a la pròrroga, colpejada per un gol d’Éder i per l’esperit d’un equip portuguès que mai ha atrapat pel seu joc, massa defensiu. Però que s’ha sortit amb la seva.Havia de ser la final de Cristiano Ronaldo i Griezmann, però va ser la final d’Éder, un davanter nascut a Guinea Bissau que juga al Lilla. “Cristiano va dir-me que marcaria a la final”, explicava Éder entre rialles després del partit. Havia de ser la final de Deschamps i va ser la final de Fernando Santos, un veterà tècnic nascut prop del barri d’Alfama, a Lisboa, que amb 15 anys feia de mecànic. Un entrenador defensiu, un home modest però que ha posat ordre a un equip que per fi va trobar la disciplina tàctica que tants cop li havia faltat al futbol portuguès. Un futbol que des dels anys 60 ha anat fent seva l’alegria dels jugadors africans però que no havia pogut guanyar res. Semifinalista en quatre de les últimes cinc Eurocopes, Portugal havia assumit que el seu destí era trist. La saudade viatjava a la maleta de la selecció. Fins ahir.Si el 2004 una Portugal plena de bons jugadors va perdre la gran oportunitat en ser derrotada a la final de Lisboa, a casa, per una Grècia defensiva i sorprenent, ahir, 12 anys més tard, van ser ells els que amb un joc defensiu van deixar amb un pam de nas els amfitrions, en aquest cas uns francesos que mai han acabat de trobar el seu millor joc. Ni a la final ni durant el torneig. Portugal no ha enamorat amb el seu joc, però tampoc ha enganyat: juga així. França, en canvi, s’ha quedat a mig camí, conscient que ho podria fer millor.La final d’una Eurocopa en què el bon joc no ha aconseguit alçar la veu va ser, esclar, fluixa en la proposta dels dos equips. Portugal va prioritzar defensar-se, protegir-se, però curiosament així que va adonar-se que no podia dependre de Cristiano perquè el futbolista del Madrid va ser lesionat per Payet al minut 20 de joc va acabar fent un dels seus millors partits del torneig. Va defensar bé i per aquest motiu Pepe va ser escollit millor jugador de la final.No va ser la final de Cristiano, que va deixar el terreny de joc plorant, frustrat per haver-se de perdre el partit que més volia guanyar. Però gràcies als seus companys, solidaris i sacrificats, Cristiano va poder entrar de nou al terreny de joc plorant d’emoció. Portugal va aconseguir posar bastons a les rodes d’una França que no va aconseguir trobar Griezmann, el seu millor jugador. El davanter de l’Atlètic, que s’està fent un fart de perdre finals, va tenir dues bones ocasions però va perdre els duels directes amb un equip portuguès que va aconseguir teixir una teranyina per lligar en curt els francesos. Al primer temps França va ser millor, però més per les intencions que pels fets. Quatre curses esbojarrades de Sissoko, dues centrades de Payet i la rematada de Griezmann. I un bon partit del blaugrana Umtiti, titular de nou. Poc més.Va ser una final sense gaire ritme, bon resum d’un torneig que en algun moment semblava que havia d’explotar però que ha acabat sent el regne de la por. La por a perdre, la por a no ser capaç de controlar els partits. França ha acabat jugant amb Pogba, una de les decepcions del torneig, molt allunyat de la porteria. Els francesos van quedar-se a un pas de ser campions a casa, però els va faltar decisió per deixar-se anar, per ser valents. I en un torneig convertit en el regne dels porucs, la que tenia les de guanyar era una selecció, Portugal, que va veure’s eliminada a la fase de classificació però que amb Santos es va anar refent partint, precisament, de conceptes defensius. Si a l’Eurocopa ha manat el joc defensiu, té sentit que guanyi un equip defensiu. I aquesta Portugal ho és.Un bloc defensiu que, això sí, va anar superant entrebancs i reptes i que quan va veure com una rematada de Gignac al minut 91 de joc acabava al pal va adonar-se que tenia una cita amb la història. A la pròrroga Portugal ja va ser millor. Va arribar de manera més clara a la porteria de Lloris i finalment, en un partit en què més del 50% dels jugadors eren fills d’immigrants, va ser un davanter nascut a Guinea Bissau qui va decidir. Éder, que havia entrat a la segona part, va superar Lloris amb un xut ajustat al pal que va trencar el cor dels francesos. Si fins llavors el millor jugador portuguès havia sigut el porter Rui Patricio, al final els titulars se’ls va endur Santos, un entrenador capaç de reescriure la història.Portugal, colpejada per la crisi, per l’atur, pels problemes, va poder celebrar, finalment, una victòria. Un triomf quan gairebé ningú ho esperava.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Portugal tanca la seva ferida i regna a Europa

El + vist

Grifols assaja un nou medicament que proporcionaria immunitat immediata contra el...

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El doblatge d''Altsasu' indigna els professionals del sector

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

Un ex mosso d'esquadra que ara és advocat, al darrere del recurs contra...

Les equipacions històriques del Barça des de la seva fundació

Health Department has already detected 17 cases of the British variant and expects them to multiply

EN DIRECTE | Salut actualitza l’estat de la campanya de vacunació del covid-19

Devolver el conflicto a la política

Escàndol al govern de Múrcia per la vacunació del conseller de Salut i més de 460 funcionaris

A puzzle of restrictions: State of alarm falls short