GIRONA FC

Quique Cárcel: “El Girona no tirarà la tovallola, perquè ho tornarem a intentar”

El director esportiu blanc-i-vermell ha fet balanç d’una temporada que s'ha acabat amb el descens

“És un bon moment per parlar de tot el que ha passat, sé que voleu explicacions”, ha dit Quique Cárcel, el director esportiu blanc-i-vermell, en una compareixença en què ha fet balanç de la temporada del Girona. L’autocrítica pel descens ha sigut inevitable i el dolor encara és massa recent. “Vaig portar Eusebio i considero que ha fet bé tot el que preteníem a l’estiu, però no salvar-nos és un fracàs i l’assumeixo. En soc el màxim responsable”. La situació, inesperada, va agafar tothom desprevingut. "Vull recordar que fem una primera volta molt bona, de 24 punts, i el camí ha anat molt bé fins al tram final. També hem patit dues lesions importants: la de Mojica, per qui vam pagar un import molt elevat –cinc milions d’euros, el fitxatge més car de la història–, i Aday. Per què no es va fitxar a l’hivern? Perquè tenim el pressupost que tenim, i aquí la gent està molt equivocada. Tenim unes limitacions, i uns números que no podem saltar”, ha dit Cárcel, que ha reconegut que tenia un futbolista emparaulat al Brasil que se li va escapar.

La sensació general és que amb molt poc el Girona s’hauria salvat. La condemna d’haver sumat només tres dels trenta últims punts en joc en unes jornades horribles l’ha sentenciat. “Un triomf ho hauria canviat tot, però com que no arribava ens vam espantar. I el fet de no arribar forts ens ha perjudicat, perquè els rivals ho han sigut més que nosaltres. La setmana en què perdem a Vigo i a Valladolid és la més fotuda, però també vam tenir dues crisis, amb les derrotes contra l’Osca i el Vila-real. ¿Us penseu que no he patit? ¿Us penseu que els futbolistes no ho han passat malament? O l’entrenador? Aquí tothom hi perd diners”. Cárcel ha estat molt qüestionat per haver confirmat Eusebio quan l’entorn exigia que l’acomiadés. “En la derrota a Valladolid em vaig sentir sol, ho reconec. Perquè la gent em demanava una cosa, ningú creia en l’entrenador i vaig decidir deixar-ho tot tal com estava. El moment era d’estrès, però no vaig mantenir Eusebio per ser bona persona. El vaig mantenir perquè he cregut que ens salvaria. ¿Que el podríem haver fet fora? Sí, però potser tampoc ens hauríem salvat i avui em criticaríeu el canvi a la banqueta. Guanyant el Sevilla vaig creure que la decisió era encertada, però malauradament no ha sigut així. Per a mi, el Girona és com un fill. I el descens sento que és perdre’l. Això és el que més mal em fa, que ho hem deixat escapar nosaltres”.

Il·lusionar-se a Segona

Lluny de trobar-ho traumàtic, Cárcel veu el pas per Segona com una oportunitat per recuperar la força del passat. “Necessito energia i recobrar les il·lusions, tot i no haver complert l’objectiu sento que tothom té plena confiança en mi. Mai m’he plantejat dimitir, però aquest club necessita un director esportiu fort i jo ho estic. Són molts anys amb un llistó altíssim, i m’he deixat l’ànima per mantenir-nos a Primera. El Girona no tirarà la tovallola, perquè ho tornarem a intentar. Però no ens podem pressionar més del compte ni exigir pujar el primer any; la categoria és difícil i hem de ser objectius”, ha valorat, i ha repetit que el projecte dels propietaris no perd ni un bri d’implicació. “No sento que hàgim pecat d’aires de grandesa, això no ens ha condemnat. Tot ens fa mal, i la caiguda és forta; però el dolor ens farà millors. Crec que no hem tocat sostre; si ho sentís, avui no seria aquí. Hem de tenir la humilitat per reconèixer que podíem tornar a Segona. Hem de saber d’on venim i no tot són flors, a la vida. L’únic retret que em podeu fer és haver-ho deixat perdre. Això sí que ho accepto”.

Retenir els pesos pesants serà un autèntic maldecap. Per començar, Gorka, Ramalho i Raúl García acaben contracte i no renovaran. Els cedits Roberts, Douglas Luiz i Aleix Garcia tampoc tornaran. I Bounou ha assegurat en les últimes hores que vol deixar el club. Només Aday ha confirmat la seva continuïtat a Montilivi. “Intentaré tenir el millor equip possible, tot i que l’estiu serà llarg. No puc dir quins futbolistes es quedaran i quins no, però desitjo crear una plantilla important. Sortides? N’hi haurà, esclar. També hem d’aprofitar i fer alguna venda, però cada jugador sap com el tractem i l’estimem. Cada cas serà analitzat individualment”, ha assegurat Cárcel, que té entre cella i cella seduir Stuani perquè sigui el pal de paller de l’equip. La continuïtat de l’uruguaià –com la de Portu– és dificilíssima. “El futur el marcarà el mercat. Per molt pressupost que tinguem, ara hem de ser humils i saber que ja no som de Primera. Tots haurem de fer un esforç, perquè hem tocat la màxima categoria però ja no en formem part. Aquest és el primer objectiu real”. Trobar el substitut d’Eusebio tampoc és senzill. “Necessito saber quina tipologia de plantilla tindrem, malgrat que tinc clar que vull una persona amb gana i futbolísticament valenta. A Segona, t'has d’arriscar i anar a guanyar; i aquest és el perfil que desitgem signar. Bielsa? Ni hi hem parlat. Abans de contractar el nou entrenador ja sé que no agradarà a tothom”, ha admès.

Conflicte amb el Peralada

El descens del Peralada a Tercera porta cua. Tot perquè el Girona C s’ha classificat per jugar la promoció d’ascens a Tercera i la normativa impedeix que puguin compartir categoria. La FEF ha aprovat que disputi l'eliminatòria però a Montilivi donen per fet que el Girona C, legalment, no pot pujar. Avui dia, la FEF diu que la plaça a Tercera és per al Peralada i que en cap cas baixaria dues categories de cop. “Hem de veure com acaba la situació perquè tot ha canviat. Nosaltres érem a Primera i ells a Segona B; ara nosaltres som a Segona i ells a Tercera. Tot el que hem fet ha sigut per un aspecte esportiu i necessitem replantejar-nos tot. També hem analitzat la situació del Girona C, però els serveis jurídics no ens han donat respostes”, va dir Cárcel. Amb independència del que faci el Girona C, el conveni -que finalitza el curs 2020/21- es podria acabar malgrat que a Peralada regna un clima de confiança: hi ha un article que estipula que els efectes d'una filiació són vigents un any més en cas de ruptura de mutu acord.

Més continguts de