Quo vadis, Espanya?
BarcelonaLa selecció espanyola torna de l’Eurocopa amb la cua entre les cames. Consagrada com la selecció més admirada i envejada durant els últims anys, Espanya ja va caure a l’últim Mundial del Brasil fent molt de soroll, a la primera fase de la competició, golejada per Holanda i superada per Xile. I ara ha patit una segona trompada, una derrota que, ara sí, hauria de posar punt final als anys de Vicente del Bosque, el tècnic que va saber gestionar el llegat de Luis Aragonés, unir jugadors enfrontats al Barça i el Madrid, i crear un bon ambient. Però també un tècnic acusat de poca capacitat per guanyar els partits tàcticament. “Ha sigut un gestor magnífic, però Antonio Conte li va guanyar el duel tàctic. Aquí li ha faltat capacitat de canviar partits”, apunta Enrique Ortego, periodista del diari As.
“Aquest tècnic i aquests jugadors han demostrat que podem confiar en ells”, es va limitar a dir després del desastre del Brasil el president de la Federació, Ángel María Villar. Enfeinat amb denúncies i lluites de poder, Villar va optar perquè no canviés res, per seguir igual, i consolidar el paper de Del Bosque. Però a l’Eurocopa Espanya ha perdut dos dels quatre partits jugats. El cicle, que s’havia acabat el 2014, tindrà data de defunció del 2016. Però el relleu no serà fàcil.
La Federació Espanyola (RFEF) es prepara per a unes eleccions a finals d’any, ja que Villar les va endarrerir. Aquest fet ha provocat una denúncia de Miguel Galán, l´unic rival de Villar, que ha sigut acceptada a tràmit i farà que Villar passi pels tribunals. La llei esportiva estableix que les federacions que han vist com la seva selecció no es classifica per als Jocs Olímpics han de fer les eleccions abans de l’estiu, norma que Villar s’ha saltat malgrat saber que Espanya no serà al torneig de futbol dels Jocs. “La lògica diu que el president hauria d’escollir el seleccionador, però el panorama a la Federació és complicat”, explica Ortego. Però qui serà el president a finals d’any?
Villar aposta per fer seleccionador Joaquín Caparrós. Però caldrà veure si Villar, de 66 anys i president de la RFEF des de l’any 1988, torna a ser escollit. El directiu basc és el favorit per guanyar, però pot caure per culpa de la guerra als tribunals. Ara bé, Villar sempre té sortides preparades i, de fet, el 20 de juliol haurà de decidir si presenta candidatura per ser president de la UEFA. Villar exerceix de president en funcions del màxim organisme del futbol europeu, ja que Michel Platini, el president electe, va ser sancionat. Si es veu amb opcions de guanyar, faria el salt a la UEFA i intentaria deixar un delfí a la RFEF. Marcelino Maté, president de la Federació de Castella i Lleó, seria l’home de Villar a les eleccions contra Galán, un empresari de Getafe amb el suport de la Lliga de Futbol Professional (LFP). La RFEF, però, haurà de decidir abans d’aquestes eleccions qui dirigeix la selecció. Del Bosque no ha dimitit, però ho podria fer el 14 de juliol, segons la Cope, quan es reuneixi amb Villar. Caparrós ha rebutjat ofertes de clubs com el Betis o l’Alabès, i els tècnics de renom ja tenen feina. Juan Carlos Garrido, el francès Luis Fernández i Julen Lopetegui han sonat com a alternativa.
Caparrós sembla, doncs, l’home escollit per intentar recuperar la rialla d’una selecció que ja va començar malament l’Eurocopa quan De Gea va ser acusat de participar en un cas d’abusos sexuals i prostitució. Després van venir les paraules de Pedro -enfadat perquè no jugava-, el mal partit contra Croàcia i la desfeta contra Itàlia, molt superior a una Espanya en què Del Bosque ja no tenia solucions. Acaba una època i Villar haurà de prendre decisions. Ell, l’encarregat d’entregar precisament la copa de l’Eurocopa, com a president en funcions de la UEFA. No la podrà donar a Andrés Iniesta.
