Sempre ens quedarà Munic

1. Simeone

El Cholo ho ha aconseguit. Ni el PSV, ni el Barça, ni el Bayern no li han marcat un sol gol a les tres eliminatòries al Calderón. A Europa, doncs, li funciona el mateix sistema que a Espanya. Mantenir la porteria a zero, regalar la pilota, saber patir fins a l’extenuació i administrar la renda d’un gol com si fos or.

2. Saúl

Ahir el gol de l’Atlètic va tenir un repertori diferent de l’habitual. Un gol de jugada individual amb la defensa rival plantada. L’eslàlom de Saúl Ñíguez, desfent-se amb dos tocs i regat en cursa dels tres espanyols del Bayern (Thiago, Bernat, Xabi Alonso), és, segurament, el millor de tota aquesta Champions.

3. Vidal

Fa gràcia que l’afició atlètica i els seus jugadors es desesperin amb l’actitud intensa i agressiva d’Arturo Vidal. La paradoxa és que el xilè és el reflex exacte del que són, sempre i tothora, els jugadors matalassers. Al minut 2 hauria d’haver vist la groga. No la va veure fins al 88, a la quarta vegada que la mereixia.

4. Thiago

L’exjugador del Barça va tornar a ser el jugador amb més classe. Guardiola el va substituir per Thomas Müller però el canvi no va fer efecte. A partir d’aquell moment, va semblar que el Bayern perdia ordre, paciència i inspiració. Segur que a la tornada Müller i Thiago seran compatibles per a la remuntada.

5. UEFA

I si no ho dic, rebento. Per confusió de colors, el Bayern es va canviar la seva indumentària. L’Atlètic jugarà amb la segona samarreta a Munic. No s’entén, per tant, el greuge de la UEFA, que per un caprici absurd va obligar el Barça a jugar els quarts de final vestit de groc tant a l’anada com a la tornada.