APUNTS EN CALENT

El VAR i la por a ser portada a la premsa de Madrid

Martínez Munuera decanta el clàssic amb un polèmic penal

Un VAR a la carta. Les reticències del Barça amb la designació de Martínez Munuera per xiular el clàssic tenien sentit. L'àrbitre valencià, assessorat per Sánchez Martínez al VAR, va regalar un penal favorable al Madrid després d'un forcejament entre Lenglet i Ramos. L'andalús va desplaçar el francès, que va reaccionar agafant la samarreta del rival. Els col·legiats van ometre la primera part de la seqüència per castigar el Barça. Amb el factor ambiental silenciat, van decantar-se per evitar la crítica des de Madrid. Una portada del Marca o de l' As amb la imatge congelada hauria fet massa mal.

Una feinada als despatxos. A la llotja, Josep Maria Bartomeu, que encara confia que el Govern ajorni el referèndum que amenaça el seu mandat, es queda amb un argument menys per defensar la seva gestió en cas d'arribar a les urnes. La pilota tampoc somriu al president, que aquests anys també ha desatès la feina de passadissos que cal per guanyar-se el respecte dels àrbitres. Anar amb el lliri a la mà amb un estament arcaic i ple d'interessos no és un bon negoci. Que el pròxim mandatari culer s'ho apunti.

Pedri, perdut a la banda. Com ja ens ensumàvem per aquí, la suplència de Griezmann contra el Ferencváros no va ser precisament per descansar. El francès va repetir a la banqueta en benefici de Pedri, titular per segon cop seguit a la Lliga. Bravo per l'atreviment de Koeman, que va posar dos menors d'edat a l'onze en detriment de dos campions del món. Ara bé, el canari té molt marge per afinar el seu repertori quan li toca caure a banda dreta. De moment, només incideix en el joc amb regularitat quan ocupa la posició habitual de Coutinho.  

Molta pilota per al Madrid al Camp Nou. Va començar a semblar-ho el dia del Sevilla i es va confirmar al clàssic: el Barça de Koeman no prioritza la possessió. Fa temps que l'equip blaugrana no monopolitza la pilota com en les èpoques de Guardiola, però ara la tendència s'ha aguditzat. Cosa normal, d'altra banda, tenint en compte que el tècnic neerlandès proposa un sistema de joc amb dos pivots que no acaben de mesclar (Busquets i De Jong) i tres mitjapuntes que solen tenir més ganes de finalitzar que de construir. S'entén per què Riqui Puig i Aleñá tenen un paper tan residual, oi?