GIRONA FC
Esports 17/12/2017

Stuani eleva el somni del Girona a cotes inimaginables (1-0)

El gol del davanter uruguaià és suficient per guanyar el Getafe i continuar al núvol

Jordi Bofill
3 min
Celebració del Girona

GironaSomiar a arribar als 23 punts en el setzè capítol de la història del Girona a Primera era poc menys que una temeritat a l'estiu. Ni el més optimista hauria donat crèdit a una xifra de punts que manté Montilivi en un somni del qual ningú es vol despertar. El gol de Stuani ha significat un triomf contra el Getafe (1-0) que, depenent del que aconsegueixi aquesta tarda el Vila-real, deixarà els homes de Pablo Machín dormint a la sisena posició, en zona d'Europa League. Una meravellosa temeritat que demostra el creixement d'un club que no té sostre.

De facilitats, però, els dos equips no n'han concedit cap. La intensitat, patró innegociable dins el model de joc utilitzat per Machín i Bordalás, ha marcat la tònica d'un partit generós en l'esforç. D'aquells en què s'ha de picar molta pedra per decantar-lo al teu favor. Ben aviat, però, els blanc-i-vermells han propinat un cop psicològic devastador. Stuani, l'uruguaià que ha caigut dret a Montilivi, ha rematat de cap una excel·lent centrada de Mojica i ha sumat així el seu novè gol en un inici de curs que l'ha convertit en el davanter més decisiu dels que té el tècnic sorià. En un estat de gràcia insòlit, en què el percentatge d'efectivitat davant la porteria rival frega la perfecció, Stuani no perdona, i proporciona un contagiós efecte cap als seus companys, que no dubten a abraçar-lo. Una part de la feina –probablement la més difícil- ja estava feta. Encara, però, quedava molt camí per recórrer. Reforçats pel suport d'un Montilivi entregat a la causa, els gironins no han regalat res davant un Getafe atemorit que, quan se n'ha adonat, ja anava per darrere en el marcador. Només un contraatac mal acabat per Jorge Molina ha posat la por al cos a les graderies. Massa poc per a Bordalás, que es guardava la carta de l'estratègia per intentar equilibrar un inici en què el Girona continuava mostrant la seva contundència. Era efectiu però no superior. Sota un sistema rígid i inflexible, Amath aportava les dosis d'espurna que els madrilenys demanaven. Tot era insuficient. La lectura dels espais duta a terme per Ramalho, Juanpe i Timor, l'eix defensiu de circumstàncies que ja ha donat sis punts, no deixava moments per a possibles treves. Tots tres, altra vegada imperials després de l'exhibició feta a Cornellà. Qui també ha lluït ha sigut Aleix García, sobradament capacitat per substituir Pere Pons sense que l'equip se n'hagi ressentit malgrat no ser la seva posició original. Acostumat a construir, el d'Ulldecona s'ha tret un màster en destrucció tot superant dos reconeguts rascadors com Sergio Mora i Arambarri. Una última acció d'Ángel, bloquejada per Bounou, era el preludi d'un descans que el Girona agraïa, després d'endarrerir inconscientment metres davant la pressió madrilenya.

Carles Puigdemont, veient el partit del Girona des d'un bar de Brussel·les

Ofici gironí

L'inici del segon acte ha sigut gairebé calcat al del primer. Feia un minut que havia començat quan Stuani ha topat amb Guaita i el pal, després d'una mil·limètrica assistència de Maffeo. Si el Girona volia deixar clar que seguia concentrat, havia fet l'avís perfecte. Al davant, el Getafe no tenia cap més remei que estirar línies. Machín era conscient que hi hauria espais per atacar. Faltava esperar-se pacientment per fer-ho en el moment oportú. La lesió de Borja García, però, ha obligat a alterar les peces del taulell d'escacs, convertit en un 3-5-2 amb l'entrada de Bernardo i la presència de Timor al mig del camp. Bordalás també hi deia la seva situant Gaku i Montero. Una pilota solta a l'interior de l'àrea ha permès una ocasió d'Ángel, desafortunat en una rematada molt desviada. Eren minuts difícils de gestionar per a uns blanc-i-vermells que navegaven entre la passió del seu atrevit estil i l'ofici après en les patacades. El cor demanava buscar el segon mentre el cap cridava que protegissin el resultat. Gairebé sense exigències, la millor defensa ha passat pel monopoli de la possessió de la pilota, mantenint-la a prop de la porteria de Guaita i lluny de la de Bounou. Els tensos minuts finals han permès veure la versió més desagraïda dels gironins, però també la més efectiva. Cada rebuig era ovacionat, cada minut sense perill era oxigen i aire fresc per a un conjunt que ha sumat la segona victòria consecutiva i fa creure així a Montilivi que tot pot ser i que els somnis es converteixen en realitat.

stats