Esports

“Trobem a faltar la natura, escapar-nos de les màquines”

Corredors i ciclistes es preparen per abandonar el confinament

Si la situació evoluciona favorablement, dissabte ja es podrà sortir al carrer per fer esport. Tot i que encara no se’n coneixen els detalls, corredors i ciclistes celebren la decisió. “És una notícia esperada. Durant aquestes setmanes ens hem sentit apartats de les decisions”, diu Pau Capell, que fa uns dies va enviar una carta al Consell Superior d’Esports (CSD) demanant el desconfinament dels esportistes. “Haurem de llegir la lletra petita, si definiran alguna distància o temps, però ens permetrà fer una miqueta més del que estàvem fent a casa. És evident que ara la prioritat és la salut. Nosaltres en som plenament conscients i hem respectat el confinament, però els nostres rivals d’altres països s’estan entrenant. Es tracta de ser responsables i buscar fórmules que no posin en risc ningú”, argumenta la marxadora Raquel González. “Crec que hem anat molt tard i que la tardança demostra la poca cultura de l’esport que tenim perquè als països que sí que han permès l’activitat esportiva no els ha anat pitjor”, opina Anna Comet, atleta d’alt rendiment i columnista de l’ARA.

Els esportistes porten gairebé 50 dies tancats a casa i cadascú se les ha enginyat com ha pogut per no perdre la forma. “La clau d’aquestes setmanes ha sigut apostar per la qualitat i no per la quantitat. Jo estic fent una primera sessió de 40 o 50 minuts al matí i una segona de 60 o 90 al migdia, combinant la cinta amb el corró ciclista”, explica Comet. “El meu objectiu ha sigut mantenir una bona base per prevenir lesions quan puguem recuperar els nostres entrenaments habituals. Sense competicions a la vista, he fet treball específic de força i he utilitzat eines com una cinta per córrer, una bicicleta estàtica o una el·líptica. Es pot parlar d’una vessant d’esport-salut, ja que jo necessito quilòmetres per poder millorar”, explica González.

“Mentalment ha sigut un període molt dur. Jo he mantingut l’entrenament, però reduint la intensitat i les hores. Estic fent diàriament dues hores de cinta, una i mitja de bici i una mica de treball de força. Trobem a faltar el contacte amb la natura, escapar de les màquines”, reconeix Capell, que pateix per l’afectació que la pandèmia provocarà en l’esport. “De l’1 al 10 estic preocupat un 9. La temporada s’ha de reorganitzar i molts dels nostres plans han quedat i quedaran trastocats. La primera prova que jo tinc és a l’agost a Suècia, però encara no sé si ens deixaran viatjar. El trail, a més, és un esport que depèn molt de les marques i la crisi econòmica ens esquitxarà fort”, preveu el santboià, que per Sant Joan tenia previst recórrer Catalunya a cop de vamba. Ismael Ventura, ciclista de muntanya, l’entén perfectament. “El mountain bike és un esport que combina l’activitat física amb el contacte amb la natura i en aquests dies de confinament es troba a faltar tant el vessant físic com el d’esbarjo. És un esport que t’ajuda a desconnectar”, diu.

“Costa tenir el cap motivat”

“Els esportistes estem ben preparats mentalment, però està costant tenir el cap ordenat i motivat. No sabem quan podrem tornar a competir i hem d’ajustar la nostra preparació a aquesta incertesa”, afegeix González, que aquests dies ha aprofitat per endreçar coses i cuinar més que de costum.

“Competir internacionalment serà molt difícil i no ho veig gens clar, així que suposo que les curses a nivell local passaran a ser molt potents”, intueix Comet, que espera poder estar competint al seu nivell habitual en quatre o cinc setmanes. “El risc són les lesions, readaptar el cos a la muntanya. Dependrà molt de com hagi pogut entrenar-se cadascú a casa aquests dies”, resumeix. “El corró ciclista és una eina que serveix per escalfar, però com que no té resistència costa fer un entrenament de qualitat. A més, mentalment és molt dur”, es queixa Ventura.