LLIGA DE CAMPIONS
Esports 19/02/2018

Abramóvitx, el veí més ric dels ducs de Cambridge

L’arribada al món del futbol, com cada moviment seu, va ser ben calculada

4 min
Roman Abramóvitx, a la seva llotja privada de l’estadi de Stamford Bridge,  on va aterrar l’any 2003.

Enviat Especial A LondresL’any 2009 Roman Abramóvitx estava de molt bon humor. Malgrat que un gol d’Iniesta havia deixat el seu Chelsea fora de la final de la Champions, el magnat rus va poder comprar per fi un edifici pel qual feia mesos que negociava: una mansió del 1846 a la zona de Kensington Park Gardens, un dels llocs més exclusius de la capital britànica. Malgrat que la zona és plena de residències de luxe, Abramóvitx volia aquesta en concret per viure-hi, ja que va ser durant dècades l’ambaixada de Rússia a Londres i li feia gràcia. Després de comprar-la, per 160 milions d’euros, va donar llibertat a la seva tercera dona, Daixa Zhukova, perquè fes les reformes al seu gust. Zhukova, amb qui s’havien conegut pocs anys abans, era una dona més jove, filla d’una família russa rica que s’havia format en algunes de les escoles d’art més importants d’Europa. Si l’anterior dona del propietari li demanava comprar roba i cotxes, Zhukova va començar a utilitzar els diners per adquirir quadres i galeries d’art. Però la parella va tenir una decepció quan el govern municipal els va prohibir fer una piscina subterrània a sota de casa seva perquè aquestes obres anirien en contra de la legislació municipal, que prohibeix fer soroll en aquesta zona. Finalment, fa uns mesos, Abramóvitx es va sortir amb la seva i va aconseguir els permisos municipals després d’acceptar pagar més per fer unes obres més complicades però que fessin menys soroll.

Canviar el futbol modern

“Abramóvitx sempre se surt amb la seva”, diu el periodista Dominic Midgley, autor d’un llibre sobre la vida del rus que va canviar el futbol modern quan va comprar el Chelsea, l’any 2003. “No va parar fins que va aconseguir fer les obres en una zona on pocs poden fer el que volen, ja que casa seva és a pocs metres de la residència dels ducs de Cambridge, el Palau de Kensington”, afegeix. Així, la piscina s’acabarà aviat, segons un disseny fet per Zukhova inspirat en les voltes i sostres de l’arquitecte espanyol Rafael Gustavino, del segle XIX. “I això malgrat que ara ja s’han separat, però ha sigut un divorci amistós, a diferència del segon dels tres divorcis que ha viscut, que li va costar la meitat de la seva fortuna. Amb Daixa Zukhova ho han deixat sense guerres i ara ella dirigeix una galeria d’art a Moscou, Garage. Els experts en art asseguren que ella en sap molt, d’art, i que sap invertir els diners. Abramóvitx en sap guanyar, però no en sap gastar”, comenta Midgley.

Abramóvitx va decidir que una part se’ls gastaria en el futbol, malgrat que durant bona part de la seva vida no li agradava aquest esport. “El van convidar a un partit al Bernabéu i va adonar-se del poder que tenia. Va ser llavors que va començar a estudiar el mercat. I tenia clar que volia un club de Londres”, explica Midgley. Va comprar el Chelsea i va convertir aquest club en una potència malgrat que a nivell econòmic hi ha perdut molts diners. “El seu pla de negoci no és com el dels àrabs amb el City, que volen que acabi generant beneficis. El Chelsea és una operació d’imatge i Abramóvitx sap que hi perd diners”, expliquen. Abramóvitx necessitava un club de Londres perquè aquesta ciutat s’ha convertit en la capital dels magnats russos fora del seu país. Una ciutat que aquests dies, per exemple, veurà una batalla judicial entre el mateix Abramóvitx i el també magnat rus Oleg Deripaska, que vol evitar que el propietari del Chelsea vengui la seva participació minoritària a la firma minera Norilsk Nickel (Nornickel) al rival de Deripaska, Vladímir Potanin. Es tracta d’un cas que va començar fa anys i que va resoldre de manera temporal el 2012 el mateix president rus, Vladímir Putin, quan va demanar a Abramóvitx que fos accionista minoritari d’aquest gegant del sector miner per evitar una guerra entre Potanin i Deripaska.

Abramóvitx fa bona part de la seva vida a Londres, on inicialment no va ser ben rebut per una part dels aficionats del Chelsea, ja que el club tenia una tradició nacionalista britànica -amb hooligans d’extrema dreta que no van veure amb bons ulls tenir un propietari rus i jueu-. Ara hi passa bona part de l’any, especialment des de que va plegar del seu càrrec polític: del 2000 al 2008 va ser governador de la península de Txukotka, una zona habitada per només 50.000 persones situada just a l’extrem nord-est de Rússia i d’Àsia. Abramóvitx es va gastar més de 900 milions per guanyar-hi les eleccions i així poder tenir immunitat parlamentària.

Home fet a si mateix, el propietari del Chelsea va saber moure’s pel complicat món de la política i els negocis russos. Si inicialment va fer fortuna amb el magnat Borís Berezovski, Abramóvitx sempre va saber treballar amb la complicitat de Vladímir Putin, fins i tot quan Berezovski va caure en desgràcia. Convertit en un dels homes més rics del planeta, la seva entrada a la política era ben calculada, com ho va ser l’arribada al futbol i també a Londres, la ciutat on diferents magnats russos resideixen esperant la trucada del Kremlin. L’última que ha rebut Abramóvitx ha sigut per demanar-li la seva ajuda per organitzar el Mundial del 2018. Abans ja l’havia rebut per aconseguir que Rússia fos escollida seu del Mundial. I el veí més ric de Kensington Park Gardens no va fallar.

stats