Periodista i entrenadoraCavani tenia la missió de perseguir Pirlo i no deixar-lo participar en el joc. Home a home. Ser una ombra. Allà on anava el migcampista italià, rebia la resposta immediata del davanter uruguaià. La disciplina del crac del Nàpols va ser tan immaculada que el veterà de l’ azzurra va quedar anul·lat durant pràcticament tot el partit, incapaç de rebre en zona de creació. L’aposta de Tavárez era la mateixa que ja havia anul·lat Gerrard per tombar Anglaterra en la segona jornada del Grup D. L’estratègia limita l’aportació ofensiva del 21 celeste, però aporta equilibri defensiu a l’equip i dóna sentit a una proposta passiva. Itàlia no va tenir cap més remei que arriscar en la conducció d’algun dels seus centrals per ajudar Verratti, sol en la construcció pel blindatge del seu company a l’eix.
No és la primera vegada que es veu aquesta fórmula durant el Mundial. Els casos més exagerats -i més recents- són els que van plantejar Van Gaal a Sampaoli en l’Holanda-Xile i els de Wilmots i Capello durant el Bèlgica-Rússia, i que van implicar molt més que un únic futbolista. En aquests partits, la dinàmica de jugadors-paparra va estendre’s a tot el triangle interior i va minar el joc pel mig del camp. Sneijder va perseguir Marcelo Díaz, com Wijnaldum i De Jong feien amb Gutiérrez i Aránguiz. La imatge no deixava de ser còmica, amb futbolistes oranje voltant en cercles al ritme dels desmarcatges desesperats dels xilens. La mobilitat era necessària i, alhora, estèril. També ho va ser en el duel europeu, amb persecucions entre Faizulin i Witsel, Gluixakov i De Bruyne i Xatov i Fellaini.
En un moment de consolidació del marcatge zonal, de treball de pressió sincronitzat per línies, sorprèn la consistència d’aquests plantejaments, més habituals d’altres èpoques. La conseqüència està sent l’anul·lació ofensiva dels futbolistes i la necessitat dels equips de descartar el mig del camp com a zona de pas, per por a pèrdues que provoquin contraatacs letals. El joc ha d’obrir-se abans a les bandes, des d’on les opcions de passada queden més limitades i on s’inicia una segona fase de pressió més agressiva. Blind sobre Alexis i Kuyt damunt Isla van ser el següent pas del ball de marcatges a l’home a tot el camp.