"Els clubs ens deien que el Barça femení era una banda"

BarcelonaXavi Llorens (Barcelona, 1958) és la cara invisible per excel·lència del Barça. Llorens, pioner del femení –equip que va dirigir entre 2006 i 2017–, també ha estat vinculat al futbol sala i al futbol formatiu, fet que li permet presumir d’haver estat el primer entrenador de Leo Messi al club blaugrana. “Sempre m’han fet la broma que es farà un equip de petanca i que l’hauré d’iniciar jo. A mi el que m’agrada és estar a l'ombra fent feines no molt visibles i passar una mica com si no hi fos”, explica a l’ARA. L'entrenador –que ha fet diversos papers de l’auca– va posar els fonaments d’un Barça guanyador de tres Champions League. “Només havíem de treballar i convèncer les jugadores que el que volíem fer era guanyar moltes coses”, assegura.

Un camí, però, que no ha estat fàcil. L’entrenador va agafar les regnes del conjunt femení la temporada 2006-2007, any del descens a Segona Divisió. “A la primera reunió a la Federació Espanyola ja em diuen que baixarem perquè tots els clubs diuen que som una banda. Les jugadores no estaven il·lusionades”, confessa. El barceloní insisteix que la clau era creure en el que s’estava fent. “Érem coherents i molt realistes d’on estàvem i a on volíem arribar. El club em va dir: «Baixaràs». Però no passa res, com si baixes tres anys. A vegades és millor baixar per tornar a pujar”, afirma.

Llorens admet que quan va arribar al Barça no tenia cap membre al cos tècnic, ni tan sols un preparador físic. “El 2007 proposo dues jugadores –Berta Carles i Alba Vilàs– perquè siguin les preparadores físiques del primer equip i del filial perquè tenien la carrera. El 2014 ja puc incrementar el cos tècnic amb dues persones; el segon entrenador, Jordi Ventura, i un entrenador de porteres, Oriol Casares”, recorda.

Un treball que va començar a donar els seus resultats el 2012 amb la primera Lliga. Això va donar el premi de poder jugar, per primer cop en tota la història, la Lliga de Campions Femenina. Va ser el 26 de setembre del 2012 al Miniestadi. Les blaugranes van caure per 0-3 als setzens de final, però s’havia assolit el primer pas on volien arribar. “Quan tu deies «jugarem a Europa», la gent reia i la jugadora et deia: «Va, deixa’t de bestieses»”, repassa un Xavi Llorens humil, que es queda amb l’amistat que manté amb les futbolistes.

Treball i confiança

El tècnic va haver de dir-li a Alexia Putellas que havia de marxar. “Quan arribo el 2006 li he de dir que no podia continuar al Barça perquè no teníem equip de la seva edat. Era molt jove i per jugar amb el femení B no m’interessava, preferia que estigués jugant a Primera i anés creixent com a jugadora. Ella va marxar a l’Espanyol i al Llevant, però sabíem que tard o d’hora tornaria”. Una Alexia que va arribar a jugar de lateral esquerra amb Llorens. “Tenim molt clar a què volem jugar i la feina que han de fer les jugadores. Jo vull futbolistes polivalents. Alexia va al·lucinar quan la vaig treure de lateral a Sant Sebastià. Patri Guijarro ha jugat de central, de migcampista i de davantera. Totes s’han de preparar per sumar i ser positives amb tot el que fan”, expressa.

Un camí en el qual han estat clau moltes persones. “Quan entra la junta de Josep Maria Bartomeu em demanen què podem fer per millorar. Jo els dic que deixar d’entrenar a les nou de la nit, donar més facilitats per als entrenaments, a l’alimentació, al descans, als viatges. –remarca Llorens–. Jo tinc la confiança, en un inici, de Jordi Mestre, que era el vicepresident esportiu. Després arriba Maria Teixidor, que tenia molt clar que les noies havien de tenir molta més visibilitat i facilitat. Són passos, com obrir el Camp Nou i omplir-lo amb la junta de Laporta”, afegeix.

Però tota història té un final. Després d’onze anys al capdavant del futbol femení, Llorens va tancar una etapa el 2017. “Estava molt cansat de la tensió i l’estrès que causava, i tot això ho portava a casa i la meva dona i el meu fill ho patien. Vaig prendre la decisió amb Jordi Mestre el desembre del 2016. Ja feia un any i mig que no gaudia dels partits. Si jo no m'ho passo bé, no transmetré a les jugadores aquesta passió”, conclou.

El ‘14’ de Sarrià

Tota una trajectòria que no hauria estat possible sense els consells de Johan Cruyff, el seu ídol de la infància. “De petit era del Barça i de l’Ajax pel número 14 [Johan Cruyff]. La gent al meu barri, Sarrià, no em deia Xavi, em deia Johan perquè el volia imitar en tot. Vaig tenir la sort de fer-me amic seu i poder anar a veure els entrenaments i estar dins el vestidor del primer equip”, rememora un Llorens que també va ser el primer entrenador de Leo Messi al Barça, amb qui manté el contacte i no descarta que es quedi a viure a Castelldefels. “Era un maradonià, sempre ha estat diferencial”.

Una comparació que el tècnic pot fer després de veure tots dos futbolistes argentins entrenant-se. “De jove jo jugava a futbol sala i anava molt als serveis mèdics perquè m’infiltressin. Quan sortia em quedava amagat a la tribuna veient l’entrenament del Flaco Menotti amb Diego Armando Maradona. Era al·lucinant el que arribava a fer amb un mitjó. Estava a terra, es treia els mitjons, feia una pilota, començava a fer tocs i després pensaves en les barbaritats que fa amb una taronja al vestidor. Increïble”, resumeix.