El repte del Barça: ser el club amb més Mundials
Les dues primeres experiències del Barça a la Intercontinental i el Mundial van ser frustrants
Yokohama (enviat especial)Si el Barça derrota el River Plate, es convertirà en l'únic club capaç de guanyar tres cops el Mundial de clubs. La competició es va crear l’any 2000, quan la va guanyar el Corinthians al Brasil, però la segona edició no es va jugar fins l’any 2005. Des de llavors, s’ha jugat cada any amb dos clubs aconseguint endur-se el trofeu dos cops el Barça i el Corinthians. El Mundial però, és l’hereu dela vella Copa Intercontinental, competició creada l’any que enfrontava el campió europeu i l’americà. Cinc equips la van guanyar tres cops: Boca Juniors, Milan, Madrid i els dos gegants de l’Uruguai, Peñarol i Nacional. El Milan i el Madrid doncs, sumen quatre títols entre la Intercontinetal i el Mundial de clubs.
El desastre del1992
“Estavem molt cansats, va ser un partit molt dur. Ells anaven més forts, havien arribat amb més temps i segurament no vam estar encertats” recorda Julio Salinas sobre la primera Intercontinental jugada pel Barça, el 1992 a Tòquio contra el Sao Paulo. “Al final del partit no podíem més” afegeix Hristo Stoitxkov, autor de l’únic gol blaugrana en la derrota per 2-1. Durant anys, els equips americans van preparar millor aquest torneig, que consideraven el més important de tots. Els europeus, en canvi, el vivien amb més passió. Aquell 1992, el Barça va arribar tot just 48 hores abans del partit. El Sao Paulo, una setmana abans.
La desfeta del 2006
“És cert que un americà viu més el Mundial de clubs. Segurament valorem mésel Mundial que no pas els europeus. El 2006 ens vam relaxar massa, ens sentíem campions i l’Inter de Porto Alegre ens va sorprendre” admet Belletti, l’heroi de Paris, recordant la segona final mundial jugada pel Barça, perduda també contra un equip brasiler. El Barça de Rijkaard va agafar-se amb certa relaxació un torneig on era molt favorit, amb un dia lliure per fer turisme a la plantilla, i l’Inter brasiler va decidir amb un gol en el minut 82.
Tocar el cel
“Per a un futbolista sud-americà el Mundial és una competició que cal guanyar com sigui. És gairebé una qüestió d’honor” deia ‘La Brujita’ Veron, capità de l’Estudiantes de La Plata, l’equip que gairebé deixa el Barça amb un tercer pam de nas l’any 2009 a Abu Dhabi. El gol salvador de Pedro i aquell de Messi marcat amb el pit però, van permetre al Barça, finalment, ser el millor equip del món. “Només cal mirar les graderies. Els argentins viuen aquest torneig com cap altre. L’any passat milers d’aficionats del San Lorenzo va ser al Marroc i ara, 15.000 del River al Japó” diu Diego Farinella, el periodista del diari esportiu Olé.
El Barça no va poder guanyar la Copa fins el 2009 contra l'Estudiantes, però ara fa quatre anys va poder guanyar el Mundial per primer cop sense patir. De fet, va ser un dels millors partits jugats mai pel Barça de Guardiola, contra el Santos (4-0). "Els brasilers van mirar aquella final tristos, en adonar-se que el joc bonic, ja no és patrimoni nostre. És cosa del Barça" va escriure llavors Tostao, l'exjugador i columnista.
Domini europeu
Si la passió és americana, el domini però, és europeu. Tres clubs brasilers van guanyar les tres primeres edicions del Mundial, però des de llavors s’acumulen 7 triomfs europeus i un brasiler (el Corinthians contra el Chelsea,el 2012). Si la vella Copa Intercontinetal va ser molt equilibrada (22 títols sud-americans i 21 europeus), els darrers anys Europa imposa la seva llei. Jugant amb jugadors americans però, com Messi, Suárez i Neymar.
