Del 2009 al 2025: en què s'assembla el primer Barça de Guardiola al Barça de Flick?

BarcelonaEl primer matchball per aconseguir el triplet implica guanyar una final de Copa que el Reial Madrid ha amenaçat amb no jugar. Si bé es fa difícil il·lusionar-se perquè l'equip disputarà la final quatre anys després, jugarà unes semifinals de Champions per primera vegada des del 2019 i a la Lliga els d'Ancelotti encara no han dit l'última paraula, també és ben cert que sota la batuta de Hansi Flick l'equip s'ha guanyat el dret a creure-s'ho. Tampoc semblava possible que l'estiu del 2008 un joveníssim Pep Guardiola pogués convertir un Barça apàtic en un conjunt que meravellaria tot el continent.

L'elecció de l'entrenador

Comencem pel principi. L'elecció de Guardiola va ser un cop d'efecte presidencialista de Joan Laporta. El gruix de la junta preferia Mourinho. Laporta, però, va preferir escoltar el cor (i Johan Cruyff). El 8 de maig del 2008 el president va anunciar públicament que Guardiola, que tot just tenia un any d'experiència a les banquetes amb l'ascens a Segona B del filial, seria el substitut de Rijkaard. De la mateixa manera, Flick ha sigut una aposta amb el segell personal de Laporta.

Després de Koeman l'estiu del 2021, va acabar canviant-lo al novembre per Xavi, assessorat per Alejandro Echevarría, una figura sense càrrec en el club, però molt influent en el president. Dues temporades i mitja més tard –i després de tot el soroll que va suposar la dimissió de l'egarenc en diferit per acabar sent ratificat i cessat–, Laporta complia un dels seus principals desitjos: fitxar un entrenador de l'escola alemanya. Com amb Guardiola, el seu olfacte ha tornat a funcionar.

Les set vides de Joan Laporta

Laporta va beneir l'elecció de Guardiola amb "l'entusiasme i la il·lusió d'una nova era". També ho era per al president, que un mes i escaig abans de presentar el tècnic havia superat una moció de censura. En aquest segon mandat, el president no s'ha hagut d'enfrontar a una qüestió de confiança, però també ha capejat temporals. Des del sidral amb el cas Negreira, que es manté als jutjats, fins als recurrents problemes per poder inscriure jugadors o acords econòmics a l'Europa de l'Est o al golf Pèrsic, que qüestionen els valors del club i els retards constants en el retorn al Camp Nou.

Pel camí, nombroses dimissions. Fins a una desena de directius –inclòs Ferran Soriano, un dels artífexs de revifar l'economia i la marca Barça– van plegar veles. Actualment, la situació és diferent, però més d'una quinzena de persones, entre directius i alts executius, també han abandonat el vaixell: Jaume Giró, Ferran Reverter, Eduard Romeu, Juli Guiu, Mateu Alemany, Jordi Cruyff, Fran Carbó, Jordi Llauradó, Jaume Llopis, Jordi Camps, Enric Llopart i Maribel Meléndez en són alguns.

Un únic fitxatge de renom i apostes personals del planter

Els paral·lelismes també hi són en la carpeta esportiva. L'economia debilitada en tots dos casos van condicionar els fitxatges. La incorporació de més nom l'estiu del 2008 va ser Dani Alves, fitxat del Sevilla a canvi de 36 milions d'euros. Amb Flick arribaria Dani Olmo (55 milions). El brasiler seria decisiu en aquell equip: 54 partits jugats, cinc gols i tretze assistències, a més d'una associació crucial a la banda dreta amb Messi. Olmo no ha tingut la mateixa continuïtat –31 participacions– per culpa de les lesions, però també ha protagonitzat actuacions d'impacte: sense anar més lluny, va fer el primer gol i va provocar el penal de la remuntada contra el Celta i va marcar la diana del triomf contra el Mallorca en l'últim partit de Lliga.

Els pocs fitxatges van fer mirar al planter. Aquí, també hi ha coincidències: Guardiola va promocionar directament de Tercera Divisió a l'elit Busquets i Pedro. Flick, a banda de donar continuïtat a joves que ja van debutar amb Xavi i Koeman, també ha fet apostes personals que només les lesions han llastat. És el cas de Marc Bernal i Marc Casadó i, en grau més baix, de Gerard Martín.

Redempcions a la davantera i veterans que brillen

A la davantera Henry i, especialment, Eto'o, a qui els capitans van salvar del pla Renove de Guardiola, van brillar amb llum pròpia després que la temporada anterior registressin unes xifres molt discretes. El francès va marcar 26 gols i va repartir onze assistències el curs 08-09, amb una actuació molt destacada en el 2-6 al Bernabéu. El camerunès va llimar diferències amb el tècnic de Santpedor: 36 gols i sis assistències, el doble que en el curs anterior. Amb Flick, Raphinha està oferint la seva millor versió: 30 gols i 23 assistències. Lewandowski, que semblava sentenciat, viu una segona joventut: 40 gols i tres assistències als 36 anys. El polonès no és l'únic veterà que destaca: si amb Guardiola Márquez va oferir minuts de qualitat a l'eix de la defensa, amb Flick és Iñigo. Normal que el Reial Madrid no vulgui jugar la final.