Els 72 mesos de penitència del barcelonisme

BarcelonaAquest maig es compliran sis anys d'una de les nits més tristes de la història recent del Barça. L'equip estava a un pas de la final de la Champions i defensava tres gols al camp del Liverpool. Però se'ls van fondre els ploms. El conjunt redva remuntar amb un 4 a 0 que es pot resumir amb el gol d'Origi, que rematava tot sol un córner servit per Alexander-Arnold mentre tota la defensa blaugrana mirava les musaranyes. Ter Stegen no hi va poder fer res. El porter és l'únic supervivent del vestidor blaugrana. Aquell dia l'acompanyaven a l'onze Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Arturo Vidal, Busquets, Rakitic, Coutinho, Messi i Suárez. A la banqueta hi havia Cillessen, Semedo, Arthur, Malcom, Umtiti, Vermaelen i Aleñá. Els altres integrants del primer equip que no van viatjar eren Todibo, Murillo, Rafinha Alcántara, Dembélé i Kevin-Prince Boateng.

A l'avió de tornada, la junta, llavors presidida per Josep Maria Bartomeu, va començar a parlar de fi de cicle i de la necessitat de renovar profundament i urgentment la plantilla. Però era el 2019. Tot i que feia temps que s'havia deixat de regnar a Europa, encara es guanyaven lligues amb autoritat i s'acostumava a derrotar el Madrid als clàssics. Amb l'únic asterisc de Messi, que és el futbolista del qual ningú volia prescindir, han fet falta sis anys, una pandèmia, una crisi econòmica de dimensions còsmiques, un canvi de president, tres canvis d'entrenador i uns quants conflictes amb les vaques sagrades. Ha costat fer la neteja necessària, encertar amb els fitxatges després de molts intents frustrats, destriar el gra de la palla a la Masia i, finalment, tenir un equip capaç de tornar a plantar-se a unes semifinals europees.

La revolució que no va ser capaç de fer Bartomeu

El 2019 va quedar clar que la revolució de debò aniria per llarg. Aquell estiu tan sols es van fer alguns retocs, en part perquè Bartomeu va topar amb l'oposició d'un vestidor que havia acumulat massa poder –i que, per exemple, va aconseguir que Ernesto Valverde continués a la banqueta–. L'altre escull, els diners. Les fitxes eren tan elevades que ningú podia oferir als descartats el mateix que cobraven a Barcelona. Per això Coutinho no va poder ser traspassat, sinó cedit, al Bayern. Els altres que van marxar no eren titulars: Malcom, Cillessen, Rafinha, Todibo, Vermaelen, Murillo i Aleñá.

El 2020, amb la pandèmia i després del 2 a 8 contra el Bayern als quarts de final de la Champions, la revolució també es va fer a mitges. Coutinho tornava a un vestidor del qual marxaven a preu regalat els titulars Arturo Vidal, Rakitic i Suárez. Els seguien Semedo i Arthur. Uns mesos després, ofegada per la moció de censura, la junta de Bartomeu dimitia en bloc i Joan Laporta agafava les regnes de l'entitat. Prometia grans canvis que, també, van anar arribant amb comptagotes.

Una llista de fitxatges del Barça que fa caure d'esquena

Laporta es va aliar amb Mateu Alemany, que com a director esportiu del Barça tenia com a gran objectiu fer fora els descartats. "Presi, jo no soc el més indicat per fer un nou Dream Team, però sí per fer neteja al vestidor", li va dir en una de les reunions inicials. Així van anar passant Emmerson, Junior Firpo, Griezmann, Trincão o Pjanic, futbolistes contractats per Bartomeu a partir del 2019 que mai van acabar de quallar. Al mateix temps, buscava fórmules imaginatives per treure's de sobre Umtiti i Lenglet, que se n'anirien el 2022, un any després que marxés Messi per la porta del darrere, ja que l'asfíxia econòmica i les pressions dels auditors impedien que el de Rosario es retirés al club de la seva vida. Encara quedaven salaris inassumibles i l'operació sortida es completaria durant les temporades següents. Piqué va decidir penjar les botes a finals del 2022, i Jordi Alba i Busquets acabaven contracte l'estiu del 2023, any en què es va aconseguir vendre Dembélé al PSG. Quedava l'últim veterà, Sergi Roberto, que acabava contracte i no rebia cap oferta de renovació l'estiu del 2024.

La llista dels últims fitxatges de Bartomeu fa caure d'esquena, ja que tan sols De Jong, Pedri i Araujo –aquests dos últims, contractats inicialment per al filial– han resistit al primer equip. Però els primers anys de Laporta tampoc són per tirar coets, ja que el gran gruix d'apostes a cost zero, o gratis o cedits –Memphis, Kessie, Marcos Alonso, Gündogan, Aubameyang, Cancelo o João Félix– han acabat marxant sense pena ni glòria. Han funcionat, amb més o menys encert, els jugadors pels quals s'han pagat diners a través de les palanques, activades malgrat les reticències a l'àrea econòmica. Però Laporta és Laporta i tothom que treballa amb ell explica que no se'l pot contradir. Esportivament, el temps li ha donat la raó. Econòmicament, caldrà esperar uns anys per veure'n les conseqüències a mitjà i llarg termini.

Què hauria passat amb La Masia si la caixa forta del Barça hagués estat ben plena?

Sigui d'una manera o d'una altra, l'equip guanya i això és el que valora realment el soci barcelonista. Avui el vestidor té altres estrelles vingudes de fora com Lewandowski, Raphinha o Kounde; algunes incorporacions low cost com Íñigo; i futbolistes que tornen al seu país de naixement després de marxar per buscar-se les garrofes com Olmo i Eric. Però el futur passa per jugadors de nova generació acabats de pujar del planter: Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Fermín, Gavi, Balde, Casadó, Gerard Martín, Hèctor Fort o Marc Bernal. És impossible saber si s'hauria confiat tant en la Masia si el Barça hagués tingut la butxaca plena i hagués pogut gastar-se milionades en estrelles mundials. El cas és que Koeman i Xavi els van obrir la porta del primer equip i Hansi Flick els ha acabat de polir.

És un altre Barça, capaç de tornar a enganxar la gent, de fer-se respectar a Europa i de guanyar tres clàssics seguits contra el Reial Madrid: 0-4 al Bernabéu, 2-5 a la final de la Supercopa i 3-2 a la de la Copa. Té dos títols al sarró, quatre punts de marge a la Lliga quan falten cinc jornades i espera l'Inter a les semifinals de Champions. La penitència s'ha acabat, 72 mesos després.