Barça

Fede Valverde i altres dubtes de Zidane

La titularitat o suplència de l'uruguaià serà una de les claus del clàssic

Zinedine Zidane va tenir tres mesos per començar a imaginar quin Madrid tindria la temporada 2019/20. Eliminat de la Champions i la Copa i amb unes opcions mínimes a la Lliga, el tècnic francès va iniciar un trimestre de càsting que va portar-lo a diverses conclusions: l'equip blanc necessitava un extra d'energia, d'estabilitat i de desequilibri. L'any havia sigut molt mogut entre Lopetegui i Solari, i el madridisme volia treure de l'equació Marcelo, Modric, Bale i Isco. Zidane els va salvar de la crema però els ha deixat sovint a la banqueta, ja sigui per decisió o per lesió, perquè troba en altres futbolistes tot el que busca per al seu nou Reial Madrid. El plus d'entusiasme el troba en homes com Fede Valverde, Vinícius o Rodrygo, els tres joves que més bé exemplifiquen la regeneració del segon Madrid post-Cristiano. Dos d'ells, de fet, tenen força números de jugar d'inici al Camp Nou aquest dimecres contra el Barça.

Amb Valverde, el Madrid guanya desplegament, guanya radi d'acció. El jove migcampista uruguaià té recorregut i té esperit, i tot i que no té la capacitat de Luka Modric de cosir l'equip amb tantes passades (el croat reparteix 40 passades i Valverde 32), aporta un extra físic que fa sentir l'equip més segur. No és Casemiro ni ho pretén, però recull el seu testimoni al pivot defensiu les poques vegades que el brasiler descansa. El mig del camp del Madrid al clàssic sembla fix per a Casemiro al pivot (és el jugador que més pilotes recupera i l'opció que assegura millor la protecció de la zona Messi) i per a Kroos a la base esquerra, i la lluita per minuts al pic dret se la reparteixen entre Valverde i Modric. No serà una decisió exclusivament de galons ni de rendiment. És una decisió més global, una decisió que afecta la resta del pla.

Renunciar al 4-3-3

Hi ha una combinació que podria incloure els dos i dibuixaria un Madrid amb quatre migcampistes, amb Fede Valverde decantat a la banda com en els seus primers passos al Deportivo de la Corunya. No és on se l'ha potenciat a Madrid i seria una sorpresa, perquè fins ara Zidane l'ha explorat des de la línia recta, d'àrea a àrea, purament al carril central. Tampoc és la fórmula que més li encaixa perquè obliga el tècnic a situar una doble punta (presumiblement amb Vinícius a dalt) malgrat que, habitualment, està donant-li tot el cor de l'atac a Benzema.

El Madrid es mou millor des del 4-3-3, tant si hi ubica un extrem de regat (Hazard o Vinícius) com si hi situa un element de continuïtat (Isco o Rodrygo). L'alternativa que menys desajusta els patrons habituals seria posicionar-se en rombe, deixant el primer triangle per a Casemiro, Kroos i Fede, i el pic per a la creativitat de Modric com a figura d'última passada.

Suplir els regats de Hazard

En cas que Zidane no vulgui remoure tanta cosa per donar continuïtat a l'esquema recent del Madrid, l'aposta hauria de ser un 4-3-3 amb un extrem esquerre amb capacitat de desequilibri. Sense l'amenaça de Hazard –híbrid ideal de toc, regat i xut–, el dilema està, sobretot, entre Vinícius i Isco. A Mestalla, l'escollit va ser el malagueny, però contra el Barça és possible que el Madrid necessiti més velocitat i no tant de dinamisme fora de la posició i, per tant, s'aposti per Vinícius. El brasiler ja ha tingut protagonisme en més d'un clàssic, tot i que encara sense encert. 

La fórmula Bale

L'herència blanca més recent encara imagina un clàssic marcat per la velocitat del Madrid al contraatac. Tant és que l'actualitat tingui un Barça menys dominador i un Madrid menys poderós a l'espai: el creuament tàctic segueix demanant una peça distorsionadora en transició. I aquesta peça, a la plantilla madridista, podria ser Bale. El gal·lès no ha sigut una opció preferent per a Zidane en els clàssics, però dimecres podria ser un recurs per estirar la banda dreta i exigir la defensa blaugrana en carrera. Últimament està entrant més en els plans Rodrygo, un perfil que s'activa des de les recepcions al peu. La peça dreta ha d'assegurar feina defensiva per controlar les aparicions de Jordi Alba en atac, un dels elements que més diferències ha marcat en els últims enfrontaments entre blancs i blaugranes.