Barça

Gerard Piqué, un capità en tots els sentits

El central s’ha convertit en un portaveu de l’equip sense deixar de ser el millor defensa de la Lliga

Des de l’entorn del vestidor del Barça expliquen que si Gerard Piqué no havia sigut abans un dels capitans és perquè futbolistes de pes com Andrés Iniesta no se n’acabaven de refiar. No era un tema futbolístic, evidentment. Era una qüestió de personalitat, pel seu caràcter extravertit i l’habilitat -encertada o no- de ser a totes les salses. A jugadors com Iniesta o Xavi els agradava mantenir sempre el debat al voltant del joc, i en canvi Piqué sempre deia el que pensava, sobre el que fos. Però Piqué és molt Piqué, i aquest estiu passat, als 31 anys, obtenia per fi una de les capitanies del seu Barça, el club que estima des de menut, marcat per un avi que encara avui treballa en la representació institucional del club. Dissabte, al Santiago Bernabéu, el central barceloní va fer gala de tot el seu repertori, liderant la defensa en un partit impecable com a central i actuant de portaveu per defensar una vegada més els presos polítics. El mateix Valverde, poc amic de personalitzar elogis, va admetre que “el Gerard és un jugador fonamental”.

El partit de Piqué va ser extraordinari, però els titulars es van centrar en la qüestió política. Sempre que Piqué parla, la gent escolta, en una època en què costa trobar futbolistes que diguin la seva sobre política. El barceloní va insistir que el judici era “injust” i va carregar contra Carlos Herrera per haver-li dit “Gerardo en to despectiu” i haver-lo titllat de “cretí”. Uns comentaris que van fer que el periodista rectifiqués i demanés disculpes al futbolista.

Els que coneixen bé Piqué destaquen, sobretot, que és una persona “intel·ligent” i que, malgrat ser uns rara avis perquè li agrada ficar cullerada en temes que no són estrictament futbolístics, sempre elabora bé el discurs i no escull les paraules a la babalà. “Dic la meva opinió i només vull que la respectin, com jo respecto la dels altres”, afegia.

Les seves paraules i el seu rol com a portaveu també han generat incomoditat al club, sobretot a la directiva blaugrana, que s’ha vist compromesa amb algunes declaracions. Com per exemple quan va deixar en evidència els mandataris del Barça dient als quatre vents que tant ell com tota la plantilla ja sabien des de feia mesos que Neymar marxaria al PSG -cosa que el vicepresident esportiu Jordi Mestre negava “al 200%” poques setmanes abans que es tanqués la venda-. O aquest estiu, quan la seva empresa Kosmos va produir el documental en què Griezmann anunciava que es quedava a l’Atlètic de Madrid mentre des del Barça s’insistia, extraoficialment, que estava tot lligat i ben lligat. També en referència a l’1-O, en què, a banda de posar-se al costat dels presos polítics, va fotografiar-se anant a votar i va ser dels que insistia -sense èxit- perquè aquell famós partit contra el Las Palmas no s’acabés disputant. “Jo soc així i no canviaré”, repeteix sovint. El seu nivell de joc, de fet, ha servit per fer callar els despatxos del club, on més d’un es queixava de veure’l fer viatges per l’Andorra de futbol o el tenis quan té festa.

El millor Piqué del curs

Diversos entrenadors i preparadors físics han coincidit a parlar de Piqué com d’un “dièsel”. Un jugador a qui li costa una mica més que a la resta agafar el ritme de competició, però que un cop ha greixat la maquinària està a un nivell altíssim. Ell mateix, conscient d’aquesta situació, emplaçava els crítics a “aprofitar” l’ocasió per criticar-lo. “Molts me la tenen guardada, no només a Madrid sinó també a Barcelona. Que surtin ara de la cova, perquè després, evidentment, la situació canviarà”. I ha canviat radicalment.

L’actuació de Piqué al Bernabéu va vorejar la perfecció. Fent parella amb Clément Lenglet en la posició de central, va culminar uns 90 minuts imperials en què va evitar que el Reial Madrid pogués tenir cap ocasió realment clara de gol. Va endreçar la defensa, va superar la pressió dels blancs, va combinar amb el mig del camp i fins i tot va fer alguna excursió per veure si podia rematar-ne alguna. Això sí, sense oblidar mai que el seu objectiu principal passava perquè el Barça mantingués la porteria a zero. “Hi ha dies que costa més motivar-se, però aquí [al Bernabéu], amb l’ambient que es crea, venim amb condicions. M’agrada que sigui així”, deia el central després d’un partit en què, deia, “només hem patit quan havíem de patir”.

Els números de Piqué aquesta temporada són un luxe. Segons les estadístiques de Carles Domènech a LaTdt de Catalunya Ràdio, el central ho ha jugat tot a la Lliga, on ha recuperat 272 pilotes (10,5 per partit), només n’ha perdut 17 (0,6 de mitjana) i ha comès únicament 13 faltes (una cada dos partits). Per acabar-ho d’amanir, ha fet tres gols i una assistència. “El meu marit, avui, un espectacle”, piulava la cantant Shakira a Twitter. Un resum escaient per valorar l’actuació de Piqué al Bernabéu, tant a la gespa com després del partit.

Més continguts de