BARÇA

Leo Messi fa més bonic el rècord (3-1)

Lidera la victòria contra el Leganés el dia que el Barça arriba als 38 partits invicte

Trenta-vuit partits invicte. Tota una Lliga. El Barça va arribar a aquesta xifra després de derrotar el Leganés al Camp Nou en un partit solvent i efectiu, encarrilat a la primera meitat gràcies al bon joc col·lectiu i rematat a la represa gràcies a l’efectivitat de Leo Messi, autor d’un hat trick (3-1). Una victòria que serveix perquè els blaugranes igualin els 38 partits d’imbatibilitat que tenia la Reial Societat dels anys 80. I, de passada, fer un pas més cap a un títol de Lliga que cada vegada és més a prop.

Perquè Leo Messi sempre hi és. Hi va ser per originar joc i per obrir el marcador amb un magnífic xut de falta, el sisè que anota aquesta temporada a la Lliga. Hi va ser per ampliar l’avantatge rebent magníficament a l’espai i superant el porter amb un retall sec i un xut ajustat al pal. I hi va ser, quan alguns patien pel resultat, per assegurar els tres punts amb una vaselina que feia aixecar el públic del Camp Nou. El Barça va ser més Messi que mai.

El d’ahir era un partit ideal per complir els objectius: igualar el rècord txuri-urdin i fer un pas més cap a la Lliga. I l’equip no va fallar, encara que en alguns minuts algú pogués pensar que els tres punts trontollaven. Perquè aquest Barça continua sense ser rodó, sense completar 90 minuts de màxim control. Segueix tenint alts i baixos i no acaba de rematar al rival. A l’equip no se li recorden gaires actuacions completes al llarg de la temporada, malgrat que és a la final de Copa, té un peu a semifinals de Champions i acabarà sent campió de Lliga amb unes quantes jornades d’antelació.

Valverde va pensar que era un escenari ideal per fer rotacions i deixar a la banqueta alguns dels jugadors que acumulen més minuts, com per exemple Samuel Umtiti, Jordi Alba i Andrés Iniesta. Tot i que aquests dos últims van acabar entrant a la segona part quan el marcador no estava del tot sentenciat.

No només van fer rotacions els futbolistes -André Gomes i Vermaelen van ser titulars-, sinó també les posicions. Perquè Sergi Roberto va situar-se a la banda esquerra per deixar a Semedo espai al lateral dret. El futbolista de Reus tancava així una setmana de tres partits en què ha jugat de lateral dret, d’interior dret i de lateral esquerre. I, amb l’asterisc del partit de Champions, ha aprovat l’examen de polivalència amb nota.

Dos temps ben diferents

El Leganés va sortir a jugar conscient que aquesta no era la seva Lliga. El porter ja perdia temps al primer minut. Una declaració clara de les intencions dels madrilenys: aconseguir que passessin el mínim de coses possibles. Però el Barça no es va deixar aixecar la camisa, sobretot en els primers 45 minuts, en què va moure la pilota amb velocitat i va sacsejar un rival que, aculat al darrere, anava de banda a banda fins que al final es va esquerdar.

Luis Suárez va tenir la primera gran ocasió per marcar, però va enviar la pilota al cos de Cuéllar. El Barça havia fet mèrits per marcar de jugada però el gol va arribar de falta directa. Ja amb avantatge, els blaugranes van dominar a plaer i, en un primer temps de bon futbol i sobretot, millor control, va trobar el segon gol gràcies a una acció que va acabar Messi, que va iniciar Rakitic i en què Suárez va fer la feina fosca d’escombrar la defensa.

El marcador, les sensacions, el rival, la proximitat del partit de Champions... Són algunes de les coses que devien passar pel cap dels jugadors blaugranes, que a la segona part no van tenir ni de bon tros l’instint assassí del primer temps. Potser per tot això o per cansament, el Barça va intentar adormir el segon temps, jugant a tenir la pilota i a esperar que arribés alguna ocasió. Però no van arribar les accions i el Leganés, que cada vegada se sentia més còmode, trobava el gol que ajustava el partit gràcies a un desajust defensiu: Piqué no recuperava una pilota dividida i El Zhar quedava sol a la frontal per batre Ter Stegen d’un xut creuat.

Garitano, sense res a perdre, va apostar fort i va fer sortir la cavalleria. Igual que Valverde, que es va defensar amb Iniesta al mig del camp per posar la pausa que Coutinho no havia sabut trobar quan l’equip necessitava calma. El Leganés va atacar, sí, però el Barça també. I millor. Malgrat que el partit no estava resolt, els visitants no van acabar de fer sensació de perill i només van tenir un xut, desviat, per empatar. En canvi, el Barça va insistir. Ho van provar Dembélé i Suárez. Però el mèrit va ser per a Messi, que va posar la cirereta a la victòria amb una vaselina per emmarcar.

Valverde: “El rècord és de tots, del Barça”

Ernesto Valverde va arribar ahir als cinquanta partits com a tècnic blaugrana amb un balanç engrescador: només tres derrotes. Unes xifres que han dut el Barça a igualar el rècord d’imbatibilitat a la Lliga en 38 jornades que va aconseguir la Reial Societat entre el 79 i el 80. El Barça l’ha aconseguit acumulant set partits invicte sota les ordres de Luis Enrique i 31 amb el Txingurri. Ahir el tècnic basc va voler recordar el seu predecessor: “El rècord és compartit amb Luis Enrique. És un rècord de tots, del Barça. Assolir aquesta xifra és una mostra de l’esperit competitiu d’aquest equip”. Valverde no va voler entrar a valorar si el Madrid li hauria de fer un passadís de campió. Gerard Piqué, sí: “¿El Madrid no farà el passadís? Uf, no podré dormir aquesta nit”.

Etiquetes

Més continguts de