Felipe Scolari / FIFA

MUNDIAL DE CLUBS

L'art de la guerra segons Scolari

El tècnic brasiler llegeix tractats militars, admira Generals i es llepa les ferides del Brasil al Guangzhou Evergrande

Felipe Scolari / FIFA

«M'agrada el caràcter. M'agrada ser valent. Si en voleu dir 'ser violent', ho podeu dir» deia Luiz Felipe Scolari (Passo Fundo, Brasil, 1948) durant una roda de premsa de la selecció brasilera. La premsa no deixava de criticar l'estil de la selecció just abans del Mundial del 2014, però ell es defensava, recordant que ja havia donat al Brasil el Mundial del 2002. Aquell any, Scolari li havia cridat als seus futbolistes que «passa la pilota, no passa el jugador». I malgrat jugar amb Ronaldo, Ronaldinho i Rivaldo, el Brasil va ser campió gràcies, en part, a la seva gran defensa: no rebien gols. Ara, Scolari entrena el Guanzghou Evergrande, rival del Barça.

Scolari és un personatge especial. Orgullós i desafiant, l'estiu del 2014 va viure la gran humiliació de la història del futbol brasiler, la desfeta contra Alemanya a la semifinal del Mundial per 1-7. Felipao es va amagar, va passar temporades a l'estranger, després d'aquell desastre. Però ara fa pocs mesos va acceptar entrenar-se de nou: al Guangzhou Evergrande. El campió xinès li oferia molts diners per ocupar el lloc de Fabio Cannavaro. L'italià no se'n sortia i Scolari va arribar amb les seves idees al club xinès. De moment, encara no ha perdut ni un partit i ha guanyat la lliga i la Champions. Millor, impossible.

Felipao, ja veterà, ha entrenat més de deu clubs brasilers i per estats com els Emirats Àrabs Units, l'Uzbekistan, Anglaterra, Kuwait, el Japó i Portugal. Ara ho fa per primer cop a la Xina, tancant en part un cercle, ja que durant dècades sempre s'ha manifestat admirador de 'L'art de la guerra', el llibre del general xinès Sunzi. Scolari, admirador dels grans generals, ha provocat polèmiques en el passat per justificar crims de Pinochet o cops d'estat. I per deixar als jugadors de la selecció brasilera del 2002 papers amb passatges de  'L'art de la guerra'. El tècnic ha llegit molts tractats militars i va arribar a visitar una base de l'exèrcit per copiar mètodes d'entrenament.

Aquell 2002 el seu Brasil va guanyar el Mundial precisament a l'estadi de Yokohama, escenari de les semifinals. A l'expedició brasilera hi havia un encarregat de la marca Nike, Sandro Rosell, que va viure tota la festa de celebració del títol des de dins. Rosell va aprendre a valorar el caràcter de Scolari llavors i el va voler portar al Barça sense sort, ja que dins del club blaugrana no agradava l'estil defensiu del brasiler. Anys més tard, el 2013, Scolari es va permetre fer broma sobre el joc de toc d'arrel blaugrana quan el Brasil va golejar per 3-0 una Espanya plena de jugadors del Barça a la final de la Copa Confederació. Final en què els brasilers van fer més de 25 faltes, jugant amb molta duresa. «Els gols decideixen el partit, no les passades» va bromejar Scolari sense imaginar-se que un any després, perdria el càrrec humiliat per Alemanya. La premsa xinesa, de fet, imagina un Guangzhou molt defensiu que intenti fer faltes si cal, contra el Barça.

"Els gols decideixen el partit, no les passades"

L.F.Scolari Entrenador brasiler

A la Xina, Scolari hi ha trobat un lloc ideal per tirar endavant després de la desfeta del Mundial. El Guangzhou Evergrande dóna bastant poder als tècnics i els demana resultats, no pas estil. Així, els darrers anys ha escollit tècnics amb idees diferents. Després de la via italiana, amb Lippi, ara busca la brasilera amb Scolari. «És un tècnic que sap com jugar partits importants i ens marcarà el camí» va dir Jack Ma, propietari d'Alibaba, empresa que controla el 40% del club. Scolari admira les organitzacions controlades de forma severa i s'hi troba a gust, a Canton. «L'afició l'estima i està donant grans resultats. El club vol que hi continui molts anys» diu Mark Li, un periodista xinès.

Scolari tenia fama de saber jugar tornejos curts. Va guanyar dues Libertadores, amb el Gremio el 1995 i el Palmeiras el 1999, un Mundial amb el Brasil i va portar el Portugal a les semifinals del Mundial el 2006, quan es va aprendre l'himne portuguès i el feia cantar els jugadors ja que «cal esperit nacional a l'esport». L'admirador de Pinochet és el mateix home que afirma que faria fora un futbolista si descobreix que és homosexual i deixa notes amb frases motivadores per sota la porta dels cambra dels jugadors. Al Guangzhou encara no ho ha fet, però ja ha aconseguit el suport de la directiva per tenir poder total davant els futbolistes. A la terra de Sunzi, Scolari es llepa les ferides i busca sorprendre de nou a l'estadi on va guanyar el Mundial del 2002.

Ho intentarà amb un joc defensiu, i davanters brasilers. El Guangzhou no voldrà la pilota recordant la frase de Sunzi: "Per ser invencible cal pensar en la defensa". Ara, el xinès també va dir que per un guanyador, cal atacar.