Amb mi o contra mi
En el futbol tot es pot debatre. A Xavi Hernández li sembla que el seu equip va jugar “espectacular” davant el Nàpols, que Frenkie de Jong està “en un bon nivell” o que l'entrada de Dembélé va aportar alguna cosa en el derbi davant l'Espanyol i a mi no. No crec que espectacular sigui el qualificatiu que més s'ajusti al partit de l'Europa League del Barça, ni que Frenkie de Jong estigui rendint tan bé o que Dembélé sumés en el derbi. I que no estigui d'acord amb les percepcions de l'entrenador no significa que li tingui mania, que estigui desitjant que se la foti, o que trobi a faltar Ronald Koeman.
Xavi és ara la millor opció possible per ressuscitar el Barça. La seva idea de futbol és la que més combrega amb la majoria de l'afició i genera consens, el seu coneixement del club i de l'entorn és un valor afegit i el seu amor per la casa inqüestionable. Però a Xavi no li estan sortint, de moment, les coses com segur que ell voldria, el rendiment és intermitent i la imatge no s'ajusta a les expectatives que s'havien generat, a la valenta il·lusió amb la qual se'l va rebre. El Barça encara està en bolquers i el creixement de la criatura no és l'esperat. A Xavi li falta temps de cocció per madurar la idea i cal tenir paciència, sí, però no estaria de més rebaixar els epítets i ajustar-se a la realitat d'un equip, el seu equip, que és incapaç de sumar tres victòries seguides i l'únic gran a qui ha guanyat és un Atlètic de Madrid en descomposició. El missatge importa i ell tendeix a inflar els elogis. No està el Barça tan bé com diu Xavi i té tota la pinta que suaran la cansalada per assegurar la plaça Champions en lluita directa amb el Betis, el Vila-real i l'Atlètic. Aquestes són les referències i no el Reial Madrid per molt que s'obstini un Joan Laporta al qual l'eslògan d'"Hem tornat" va quedar molt fanfarró, xulíssim, però també precipitat.
Dubtar dels adjectius que utilitza Xavi no és dubtar de la idea de Xavi ni que ell sigui el tècnic idoni per al Barça. Debatre no hauria de suposar un problema ni ser percebut com un atac, però en aquest Barça cada vegada queda menys espai per a la crítica raonada, les trinxeres estan perfectament col·locades i en l'amb mi o contra mi no hi ha espai per respirar. I el mateix problema també és aquest.
