Barbastre i la bonica història dels primers deixebles de Pep Guardiola

Barcelona"Tothom volia guanyar el Barça de Guardiola". Aureli Altimira, pocs anys després de retirar-se com a jugador, va ser el preparador físic del primer equip que va entrenar Pep Guardiola. Cada final de temporada, quan s'amplien les llistes que recullen tots els títols del de Santpedor com a tècnic, són molts els que recorden un títol que sovint passa desapercebut en aquests llampants recomptes: el primer campionat que va guanyar des de la banqueta. Va ser el curs 2007-08 quan el Barça Atlètic, el filial blaugrana, no només es va proclamar campió del grup V de Tercera Divisió, sinó que també va aconseguir l'ascens a Segona B un any després que l'equip hagués perdut la categoria. El penúltim esglaó per aconseguir-ho passava per Barbastre, on el Barça torna avui, setze anys després, per començar el seu camí en la present edició de la Copa.

Oriol Romeu, que llavors tenia 16 anys i tot just començava a treure una mica el cap al Barça Atlètic, és l'únic representant que queda d'un filial que es va convertir en el rival a batre de la categoria. Futbolistes com Sergio Busquets i Pedro Rodríguez, Pedrito, farien carrera els anys següents a l'elit impulsats pel tècnic de Santpedor. També Jeffrén Suárez, que, com Pedrito, va alternar el curs següent el primer equip amb el filial, que heretaria Luis Enrique. Tots tres van ser molt protagonistes en una temporada que es va culminar en la final del play-off d'ascens contra el Barbastre: 0-2 en l'anada i 1-0 en la tornada, al Miniestadi. "L'ascens va ser el moment més bonic de l'any. Era la recompensa després d'haver guanyat en un grup dels equips catalans de Tercera. Era una categoria complicada, amb rivals que feien servir la duresa... Havies d'esquivar alguna puntada durant els partits. Va tenir molt mèrit guanyar aquella lliga", recorda Jeffrén en conversa amb l'ARA.

El futbolista d'origen veneçolà, que als seus 35 anys milita al Chiangmai United tailandès, coincideix amb Altimira en definir "la pinya" que es va formar entre els jugadors i el cos tècnic com un dels elements clau d'aquell curs. "Va ser un any especial. Vam estar molt units, des del principi fins al final. Això va marcar la diferència", diu Jeffrén, que llavors tenia 19 anys. "La temporada anterior el filial havia descendit i el Barça C havia desaparegut. Pràcticament, érem tres equips en un: van escollir els millors del filial, del C i alguns juvenils. Això, més alguns fitxatges que tenien experiència en la categoria, va fer que tinguéssim un molt bon grup", explica, per la seva banda, Víctor Sánchez, un altre dels joves que va tenir molts minuts en aquell equip, però que no va poder jugar contra el Barbastre per lesió.

La professionalització innegociable de Pep Guardiola

La unió entre els jugadors va ser clau per escriure una bonica història que acabaria amb final feliç contra el Barbastre, però hi van influir molts més factors. Aureli Altimira en destaca la professionalitat amb la qual es va treballar, malgrat tractar-se d'un filial: "Entrenàvem i preparàvem els partits com si fóssim un equip de Primera Divisió. Analitzàvem els rivals, els gravàvem en vídeo i fèiem una gran preparació tàctica". Guardiola ja era molt meticulós i tenia curiositat per gairebé totes les àrees de treball: "Quan feia els exercicis de preparació física em preguntava per què els feia d'una manera o d'una altra".

El tècnic de Santpedor també va treballar molt en l'aspecte humà. "És cert que hi havia alguns nois que estaven estudiant i s'havia de compaginar el futbol amb els estudis, però les rutines s'assimilaven molt a les d'un equip professional. A més a més, fèiem molts dinars, recordo un amic invisible per Nadal. Es va fer una bona pinya. Nosaltres havíem de formar els jugadors i competir, però els tècnics també vam aprendre dels futbolistes", rememora Altimira. "Vam treballar com a col·lectiu, però també buscant millorar individualment els jugadors, però sempre en benefici de l'equip".

Víctor Sánchez recorda com va ser l'arribada de Guardiola com a entrenador: "Li teníem molt respecte perquè havia sigut una estrella del Barça. Estàvem tots una mica a l'expectativa, per saber amb qui comptaria i amb qui no. Es va reunir un per un amb tots els jugadors abans de la pretemporada. Em va sentir bé, em va dir que era un perfil de jugador molt valuós per a ell i va destacar el pes que havia tingut al C". El tècnic en va tenir prou amb un grapat d'entrenaments per convèncer el grup. "Ens va guanyar a tots: com treballava, com entenia el futbol, com ens feia veure el futbol com el veia ell... Era espectacular", diu Sánchez, que com a professional desenvoluparia el gruix de la seva carrera a l'Espanyol i arribaria a ser-ne el capità. "Es va guanyar la nostra confiança molt de pressa. A banda del que Guardiola va representar per al Barça, era un entrenador molt proper amb els jugadors. Sabia com fer-nos estar contents, i això marca la diferència", afegeix Jeffrén. 

La temporada, però, va tenir alguns alts i baixos. L'equip no es va situar líder fins a les darreres jornades, però va acabar guanyant una lliga molt ajustada amb un punt de diferència respecte del Sant Andreu (83 a 82). "El més complicat d'aquell any va ser adaptar-nos a jugar com volia Guardiola en camps més petits. Al Mini era molt difícil que ens guanyessin, però als camps més petits era diferent. Li dèiem [a Guardiola] que no podíem jugar com ens demanava en segons quins camps, i ell ens deia que sí. Mai va voler que juguéssim una pilotada en llarg", recorda Sánchez, que aquell mateix curs va debutar amb el primer equip de la mà de Frank Rijkaard. Un dels moments més durs va ser, tal com recorda Aureli Altimira, la derrota (2-0) a casa de la Rapitenca. “Pel resultat, però sobretot per les males sensacions d’aquell dia”, explica qui seria, anys després, un dels màxims responsables del planter fins l’any 2021. 

Aquella derrota Va ser el punt d'inflexió d'un equip que acabaria assolint tots els seus objectius i que va encarrilar l'ascens a Barbastre, en el penúltim partit de Pep Guardiola com a entrenador del filial. Setze anys després, el feu aragonès es tornarà a vestir de gala per rebre, aquest cop, el primer equip del Barça. Comença la Copa per als de Xavi.