El Barça enamora i s'il·lusiona a Europa (3-1)

BarcelonaUn equip camina amb pas ferm per Europa, enamorant els aficionats i espantant els rivals. Un huracà blaugrana que fa volar pels aires els seus adversaris com si fossin joguines de paper. En una oda al futbol ofensiu, el Barça va treure’s de sobre el Benfica golejant-lo en un Olímpic Lluís Companys convertit en un pati d’escola on Lamine Yamal va fer de les seves. Entre el jove de Mataró, Raphinha i Pedri van fer el que van voler.

És un Barça optimista que no sap ser prudent. No forma part de l’ADN d’aquest equip. Poc importava haver guanyat per 0-1 a Lisboa el partit d’anada. Al barcelonisme no li agrada si el seu equip és poruc i es limita a defensar. I a Flick tampoc li agrada. Vol que els seus homes siguin protagonistes i sempre busquin fer gols. Els manaments del Barça diuen el següent. No deixaràs de fer gols si pots. No defensaràs tot el partit. No deixaràs mai de buscar la bellesa. En lloc de protegir el resultat de l’anada, el Barça va voler sentenciar l’eliminatòria abans del descans. Dit i fet, com si fos fàcil.

Però no, no és fàcil. No és fàcil afrontar equips plens de talent com el portuguès. I convertit un tros de rival com el Benfica en un equip petit, com feien algunes tribus amb els caps dels rivals, convertits en trofeu de guerra. No és fàcil afrontar temporades llargues, i menys després de la mort del doctor Carles Miñarro, persona de confiança de tots els futbolistes. Els jugadors sabien que el millor homenatge a Miñarro era jugar com els àngels. Era tirar endavant. En el futbol, com a la vida, la pilota sempre acaba anant endavant. El partit torna a començar i la vida segueix, encara que estigui trist.

Sense Cubarsí, seria Araujo qui jugaria al costat d’Iñigo Martínez. L’equip no presentava cap sorpresa, amb Dani Olmo per darrere d’un Lewandowski que no va aconseguir sumar-se a la festa dels seus companys, perdonant les ocasions que tindria. El Benfica, acompanyat per més de 3.000 portuguesos a les graderies –alguns d’ells ben poc presentables–, va intentar plantar cara, però se sabia inferior. Especialment cada cop que Lamine agafava la pilota a la banda, mortificant Dahl i Araujo. Una jugada seva acabaria amb el primer gol, obra d’un Raphinha que s’ha especialitzat a fer mal al Benfica. Però en tot just 60 segons Otamendi empatava amb un cop de cap a la sortida d’un córner en què Araujo va endormiscar-se. Una greu errada que al final no va fer mal, ja que Lamine no tenia ganes d’acomiadar-se de la Champions. Li agrada aquesta competició, al geni de Mataró. Així que va inventar-se un gol d’aquells que tothom present a l’estadi recordarà amb el pas dels anys, burlant Araujo abans d’inventar-se un xut delicat a l’escaire. Lamine, com si fos fàcil, va calcular en un segon la trajectòria i la força que calien perquè la pilota anés flotant cap a la xarxa, com si fos un colom ensinistrat que porta un missatge.

I tot i que alguns diuen que Lamine no té gol, a les grans cites en marca. El Benfica, tocat, rebria el tercer gol ja abans del descans en una contra en què Balde va creuar tot el terreny de joc com si fos Usain Bolt abans d’entregar la pilota al màxim golejador d’aquesta edició de la Champions, Raphinha. L’eliminatòria ja estava sentenciada. I els defenses més veterans del Benfica, com Otamendi, miraven Lamine amb cares de pocs amics, preguntant-se que podien fer per aturar-lo. Li feien faltes, li deien coses i intentaven intimidar-lo: no els servia res. El Barça atacava sempre que volia, girant al voltant d’un Pedri cada cop més madur, cada cop més complet. El canari defensa quan toca, estira l’equip en atac i aporta qualitat, rodejat de dos jugadors llestos com Olmo i un De Jong que de mica en mica s’ha anat fent perdonar els pecats del passat. El partit del neerlandès va ser molt complet.

Amb 3-1 al marcador la segona part venia a ser una mena de tràmit. Els portuguesos feien alguna contra, però gairebé sempre eren enxampats en fora de joc, ja que Araujo ha anat millorant en la seva manera de defensar avançat. Flick va anar mantenint el nivell alt fent canvis en un equip en què gairebé tots els jugadors viuen un moment dolç de joc. Contra el Benfica potser el més fluix va ser Lewandowski, substituït per Ferran. Perquè De Jong era a tot arreu, convertit en el gran aliat de Pedri per amagar a pilota a un Benfica frustrat. Els portuguesos semblaven aquells turistes que abans eren enganyats pels trilers a la Rambla, buscant sense sort una piloteta. I el Barça sembla un viatge de fi de curs que va travessant fronteres entre rialles, bromes i optimisme. L’aventura a la Champions segueix per a un equip que juga millor amb el pas de les setmanes. Impossible no engrescar-se amb ells.