Futbol - Copa del Rei

El Barça evita l'agonia a Salamanca

Les individualitats de Kounde i Balde salven el conjunt blaugrana (1-3), que ha signat uns nous primers 45 minuts per esborrar

4 min
Els jugadors del Barça celebrant el segon gol, obra de Jules Kounde

BarcelonaDesprés d’una nova primera part per oblidar, en què es va esgarrapar un empat agònic abans del descans, el Barça va saber reaccionar a Salamanca (1-3) i jugarà els quarts de final de la Copa. El conjunt blaugrana serà present al sorteig que se celebra avui mateix. Sense convèncer en el joc però superant a la segona meitat l’Unionistas, equip de Primera RFEF -l’antiga Segona Divisió B-, el conjunt blaugrana es llepa les ferides després de la patacada contra el Reial Madrid. Queda molta feina per fer i moltes coses per polir, però amb aquest triomf Xavi guanya una mica de pau en la setmana que ha rebut les crítiques més ferotges.

Malgrat el resultat, no va ser un vespre tan plàcid per al Barça com podria semblar. Xavi havia demanat en la prèvia recuperar la solidesa defensiva, i en només 50 segons l’Unionistas ja s’havia plantat davant d’Iñaki Peña. Per sort per als blaugranes, va ser millor la desmarcada que no pas la rematada de Losada. L’emprenyada del tècnic de Terrassa, rictus seriós i exabruptes mastegats, va ser ben palpable. El primer avís, tímid, del Barça el va protagonitzar Marc Guiu, amb un xut bloquejat per la defensa després d’una passada de Ferran Torres al cor de l’àrea. L’atacant del planter, de 18 anys, havia sigut l’escollit per sortir d’inici a la punta d’atac. El pla de partit incloïa descans per a Lewandowski i l’estat de forma de Vitor Roque, absent a la Supercopa per unes molèsties, sembra dubtes a l’entrenador.

Guiu, que ja acumula dos gols amb el primer equip, és una de les apostes de futur de Xavi, que el prefereix per davant de Pau Víctor, el davanter centre del filial de Rafa Márquez. De fet, Guiu, en edat juvenil, ha jugat més minuts sota les ordres de l’egarenc que no pas del mexicà. De cos fornit i rostre jovenívol, va anar de més a menys a Salamanca. Va ser insistent en la rematada, alhora que va buscar aprofitar-se dels seus 1,90 metres per protegir la pilota i associar-se amb els companys. Amb qui més intentava connectar era amb Ferran Torres a la dreta, mentre João Félix divagava com una ànima en pena a l’esquerra. Amb el talent no n’hi ha prou, i menys en camps bregadors com el de l’Unionistas. Ja comença a cansar la cançoneta amb el portuguès.

L’Unionistas s’avança primer

En un dels pocs moments de lucidesa que va tenir, Félix va connectar una bona centrada a Guiu, però un providencial Iván Martínez va desactivar la seva rematada, massa picada. Això va esperonar l’afició local, entregadíssima als seus jugadors. Convé recordar que l’Unionistas va néixer per homenatjar l’extinta Unión Deportiva Salamanca. Els 4.800 socis i sòcies són també els amos d’aquest humil club, de gestió democràtica, responsable i transparent. Les coses ben fetes tenen recompensa i la d’aquesta temporada ha sigut carregar-se el Vila-real als setzens de final i collar el Barça als vuitens. El seu camí a la competició ha sigut el d’una novel·la d’aventures, amb nous esclats d’emoció viscuts contra els blaugranes.

L’alegria local es va desfermar quan es van avançar al marcador al minut 31. Va ser un golàs. Juan Serrano va moure la pilota d’una banda a l’altra, servint una centrada mesurada que Álvaro Gómez va convertir en una diana per emmarcar. Va connectar una rematada tan precisa, tan ajustada i tan ben executada que poc hi va poder fer Iñaki Peña. No seria un enfrontament fàcil per al porter alacantí, que pocs minuts després va haver de fer una estirada felina per aturar un potent xut de Rastrojo. De cognom poc estètic però de cames veloces, el davanter va ser un mal de queixal per a tota la línia defensiva blaugrana. Tothom s’atreveix amb la defensa del Barça, ja ningú els respecta, per molt que Xavi saltés a Salamanca amb centrals que l’any passat semblaven insuperables, com Christenen i Kounde. El danès, que va haver de demanar el canvi al descans per molèsties al tendó d’Aquil·les, no aconsegueix espolsar-se la melancolia del damunt, mentre que el francès va brillar més com a golejador que no pas com a defensor.

El dia que havia d’apaivagar els dubtes després de l’escombrada humiliant contra el Reial Madrid, el Barça transitava agònic contra l’Unionistas. Ni un partit tranquil. No importa el rival, el conjunt de Xavi s’ha abonat al patiment. El Barça no juga com un equip, viu de les individualitats. En una altra pinzellada de l’intermitent João Félix, que va assistir Ferran Torres a la contra, els blaugranes van poder marxar al vestidor amb taules al marcador. Havia sigut l’única bona notícia fins llavors.

Debut de Pau Cubarsí, un central del Barça de només 16 anys

Amb Christensen tocat, Xavi va fer debutar un altre nen. Sí, un nen. Pau Cubarsí, d’Estanyol, un poble del municipi de Bescanó (Girona) on el seu pare regenta una fusteria, només té 16 anys, tot i que d'aquí a tres dies en farà 17. No hi ha entrenador que hagi passat pel planter blaugrana que no es desfaci en elogis al central, un dels escollits de La Masia. Cubarsí va rendir a bon nivell en una segona meitat en què Xavi va demanar als seus jugadors que rebaixessin el ritme imposat per l’Unionistas i deixessin d’anar a remolc. A mesura que les bateries dels voluntariosos jugadors locals es van anar apagant, el Barça va prendre el control gairebé total del partit.

A la represa, els blaugranes complien la primera part del pla de reacció: endormiscar i domar el seu rival. Faltava la rematada. Trobar l’escletxa. I va ser amb un recurs poc habitual al Barça però efectiu: la rematada des de mitjana distància. Kounde es va poder espolsar les crítiques connectant un gran xut des de la frontal que posava per primer cop els de Xavi al davant.

El millor encara havia d’arribar: Alejandro Balde, com si fos un jugador de bàsquet penetrant a cistella, es va esmunyir fins a l’àrea petita i va etzibar un potent cacau que, ara sí, semblava donar l’eliminatòria per segellada amb el tercer gol. Encara faltaria, però, veure una doble aturada d’Iñaki Peña per recordar-li a l’Unionistas que la seva novel·la d’aventures s’ha acabat. El Barça passa de ronda, però el seu relat només es va salvar per les individualitats. Xavi guanya temps.

stats