Barça
Esports  /  Barça 13/03/2022

Una 'maneta' al Madrid per celebrar la Lliga com es mereix

El Barça sentencia el títol a sis jornades del final al superar les blanques a l'estadi Johan Cruyff

4 min
Les jugadores del Barça celebrant el títol del Lliga

Sant Joan DespíEl Barça és campió de Lliga. Les blaugranes van fulminar el Reial Madrid (5-0) amb Alexia Putellas com a líder indiscutible de l'equip. Amb l'estil per bandera i la pilota ben enganxada als peus en un estadi Johan Cruyff gairebé ple, les locals van aconseguir la seva tercera Lliga seguida amb un bany de futbol contra el conjunt blanc. Aquest cop, però, el títol ha tingut un punt especial. Després de dues Lligues cantades lluny de casa, aquesta es va sentenciar amb el suport de la gent blaugrana al Cruyff. Com es mereix.

El Barça té una fam inherent de triomfs. La seva gana no se sacia mai. Sempre hi ha un rècord a batre, un partit a guanyar, una fita a assolir. La temporada està sent impecable: ple de victòries (24 en 24 partits) i uns registres golejadors vertiginosos. En les jornades disputades fins al moment (en queden sis perquè s'acabi la competició), les jugadores de Jonatan Giráldez han sumat sempre els punts de tres en tres. I els gols, gairebé, de cinc en cinc. Amb 135 dianes a favor i només 6 en contra, el conjunt català té una mitjana de 5,66 per partit. Amb aquests números, la Lliga havia de ser culer, i no hi havia millor escenari per adjudicar-se-la que a casa, davant de la seva afició, i contra el Madrid. La festa va ser ben grossa, un cop la col·legiada va xiular el final del matx. Les blaugranes, totes abraçades fent una pinya, van començar a saltar i cantar mentre el Johan es rendia als seus peus. La tercera Lliga consecutiva era seva i, després de deu anys, tornaven a aixecar-la a casa.

Calma tensa al Johan

Noranta minuts abans, però, el clima era totalment diferent. L'ambient era solemne, de dia gran. Els nervis es notaven a les graderies. La victòria semblava assegurada, però, i si el Madrid les feia relliscar? Les futbolistes blaugranes van sortir concentrades i amb la vista posada en la pilota que presidia el camp. Ella era la protagonista per excel·lència de la cita. El Barça, que sempre la tracta amb cura i delicadesa, no tenia la intenció de renunciar al seu estil davant del conjunt blanc en un matx que va esdevenir una mesura de forces. Un nou exemple de la superioritat futbolística culer sobre el terreny de joc que va elevar el Barça a la seva setena Lliga. Després de 40 minuts d'igualtat al marcador, Alexia va obrir la llauna amb un doblet abans del descans. La festa es completaria a la segona meitat.

Alexia celebrant un gol contra el Reial Madrid.

El conjunt de Giráldez no té rival, sobretot en les competicions estatals. Ningú a la Lliga ha aconseguit fer-li pessigolles i el Madrid no seria una excepció. L'equip dirigit per Alberto Toril va quedar relegat a la seva pròpia àrea, sense espais per progressar, gràcies a la pressió alta de les culers. Des que l'àrbitra va xiular l'inici del clàssic, el Barça es va plantar en terreny contrari. Totes les ocasions de perill van ser seves, però la insistència no va venir acompanyada d'efectivitat. Fins que, com dèiem, va aparèixer Alexia. La capitana, altre cop ella, va desencallar un partit que començava a fer-se costerut.

Talent culer que val una Lliga

Amb el 2-0 al marcador, el Madrid va abaixar els braços i l'alegria es va instal·lar al Cruyff. Els 5.430 espectadors aplegats a les graderies van esclatar de rauxa. El títol estava al punt de caramel, la feina gairebé feta. L'eufòria va augmentar amb el tercer gol culer. De les botes de Patri Guijarro va sortir una obra d'art que va fer aixecar tothom del seient. Des de la cantonada de l'àrea, la de Palma va engaltar un xut creuat potentíssim per superar Misa, que durant els noranta minuts es va veure sobrepassada pel talent culer.

Les blaugranes celebrant un gol contra el Reial Madrid.

A més de la portera madridista, Babett Peter és l'altra futbolista blanca que ha tingut malsons després del clàssic. La defensa va rematar una centrada de Graham Hansen per fer-se en pròpia porta la quarta diana culer. La desesperació madridista es contraposava a l'alegria incommensurable de les blaugranes, que només havien d'esperar 25 minuts perquè l'àrbitra Arantza Gallastegui assenyalés el final del matx. Abans, però, hi havia temps per a algun gol més. Jenni Hermoso, màxima golejadora en la història del Barça, volia posar la cirereta del pastís. La davantera madrilenya, gràcies a una passada excepcional d'Alexia, va superar la portera blanca sense cap oposició.

El títol de Lliga ja és a la butxaca del conjunt blaugrana. La pallissa al Reial Madrid, tant futbolística com pel que fa al resultat, va venir acompanyada per unes graderies plenes d'aficionats. Els culers van animar fins a l'extenuació les seves futbolistes, decidides a tornar a fer història, un any més. La Lliga ja és seva; el pas següent serà la Champions League, també contra el Reial Madrid la setmana que ve. Elles en volen més, i no pararan fins a aconseguir-ho. És el primer avís.

stats