Hansi Flick vol tapar una hemorràgia

BarcelonaEl Barça va retrobar el camí del triomf davant de l'Elx (3-1) i es va redimir de la patacada al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid. Sense Pedri González, els de Hansi Flick es mantenen vius en la lluita per la Lliga, però necessiten recuperar millors sensacions per aspirar a revalidar-la i també per posar-se al nivell dels grans equips d'Europa que volen aixecar la Champions. La següent prova serà aquest dimecres a Bruges (21 h, Movistar), un equip incòmode sobretot al seu estadi.

A banda de l'inconvenient que suposa perdre el millor generador de joc i el millor robador (Pedri), Flick posa aquests dies el focus en la vulnerabilitat defensiva, que en aquest començament de curs batega amb una intensitat que feia un lustre que no bategava. El Barça no acaba de gestionar bé la pressió i ofereix facilitats als rivals per generar ocasions. En conseqüència, s'ha produït un augment significatiu de gols encaixats. Ja en són 17 en el curs 2025-26 en tan sols 14 partits disputats. La mitjana és 1,21 gols rebuts per partit i només a la Lliga, tal com va destacar l'analista Albert Blaya, ha tocat fons en aquest mes d'octubre, amb 1,99 gols esperats per duel. No hi ha un equip a la competició que concedeixi més als oponents.

Segons el també analista Àlex Delmàs, aquest empitjorament no és un tema d’actitud, sinó una combinació entre factors tàctics i perfils individuals. “La temporada passada el Barça va sorprendre amb la línia tan alta. Aquest any, però, ja no hi ha efecte sorpresa, i els rivals han après a atacar aquests espais”, argumenta a l'ARA. A més, la inestabilitat en l’eix central, amb la sortida d’Iñigo Martínez i els canvis de parelles de centrals, “ha fet que l’equip hagi perdut precisió a l’hora de llançar la línia i coordinar la pressió”.

La ratxa més negativa des de Koeman

La fragilitat defensiva s’ha accentuat en les últimes setmanes: el Barça ha encaixat gol en els últims vuit partits consecutius, una seqüència que no es veia des de la temporada 2020-21, sota la direcció de Ronald Koeman. Aleshores l’equip també mostrava un patró similar: domini irregular, desconnexions defensives i un model de pressió a mitges que deixava l’equip massa exposat. Els paral·lelismes entre aquell Barça i l’actual són inevitables: dos projectes en reconstrucció, però sense la solidesa necessària per competir amb constància al màxim nivell.

Tot i això, Delmàs matisa que les situacions són molt diferents. “Amb Koeman hi havia un tema de nivell i d’estabilitat. L’equip no podia pressionar amunt i acabava reculant; ara el Barça és molt més valent i juga molt més alt. El problema actual és de vulnerabilitat i de petits pics de desconcentració, no pas de plantejament”.

Malgrat això, la situació en aquella època era molt diferent de l’actual, especialment si ens fixem en la mitjana d’edat. Durant la temporada 2020-21, el Barça de Ronald Koeman vivia un procés de renovació profunda, amb una plantilla que combinava veterans amb joves que tot just començaven a fer-se un lloc. Futbolistes com Pedri (17 anys), Araujo (21) o Mingueza (21) acumulaven minuts per primera vegada en l’elit, mentre que pesos pesants com Busquets, Alba o Piqué intentaven sostenir un equip sense rumb clar. La mitjana d’edat rondava els 26,8 anys, i el desgast físic d’alguns veterans condicionava la pressió alta que Koeman volia implementar.

En canvi, el Barça de Flick compta amb una plantilla molt més jove i físicament preparada, amb una mitjana d’edat que ronda els 24,5 anys, però paradoxalment pressiona amb menys convicció i menys sincronització. La intensitat ja no és el problema, sinó la manca de timing i cohesió tàctica: els interiors dubten, els davanters triguen a saltar i la línia defensiva, tot i tenir més velocitat que en temps de Koeman, s’exposa massa sovint. Delmàs apunta que això respon a un “problema d’interpretació: cal saber quan mantenir la línia alta i quan recular, depenent de si el passador rival està pressionat o no”.

Tot i els riscos, l’analista defensa el model de Flick. “S’ha de mantenir la línia alta. Posar-la amunt no vol dir ser més vulnerable. Té molts més beneficis que perjudicis: et permet jugar més compacte, recuperar més a camp contrari i atacar amb més jugadors propers. El que cal és fer-ho bé, amb una pressió ben coordinada”. Delmàs recorda, a més, que el Barça “està jugant un 2% més en el seu propi terç de camp que la temporada passada”, un detall que considera clau per entendre la pèrdua de control i eficàcia.

A més, la baixa de Joan Garcia ha estat un factor determinant. El porter de Sallent, que havia signat tres porteries a zero i diverses actuacions providencials, ha deixat un buit que Wojciech Szczęsny no ha sabut omplir. L’ex del Juventus no ha aconseguit mantenir la porteria imbatuda en cap dels seus partits com a blaugrana en aquesta temporada i les seves intervencions, tot i solvents en moments puntuals, no han transmès la mateixa seguretat.