AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

El barcelonisme està preparat?

¿Acceptaria aparcar els resultats durant un parell d’anys a canvi de construir un equip atractiu a mitjà termini?

¿El barcelonisme està preparat per aparcar els resultats durant un parell d’anys a canvi de construir un equip atractiu a mitjà termini? Dit d’una altra manera: fer fora unes quantes patums i apostar decididament per jugadors joves o per fer créixer futbolistes del planter, segurament encara no prou madurs. En definitiva, abandonar el resultadisme o el curtterminisme habitual al futbol per mirar una mica més enllà, a un horitzó de dos o tres anys vista. ¿Els aficionats del Barça -socis inclosos- estarien disposats a canviar jugadors contrastats -que pel que hem vist fins ara poden dominar a la Lliga, però no a Europa- per futbolistes de futur? Una aposta, evidentment, que no et garanteix l’èxit: aquests dos o tres anys de transició fins a consolidar el model poden no sortir bé i fer entrar l’equip en una perillosa i llarga travessia del desert. O a l’inrevés: qui et diu que no sortirà bé des del principi i es podran aixecar títols des del primer any?

I el segon debat. ¿Algú a la junta és capaç de plantejar-se aquest camí? En un club voraç com el Barça, amb el mal regust d’aquest curs tot i guanyar Lliga i ja veurem si Copa, ¿algú està capacitat per prendre decisions en aquest sentit? Governant a cop d’enquestes segur que no. I més sabent que el tsunami que hi pot haver si l’aposta no és encertada et pot escombrar. Realment, no és fàcil emprendre aquest camí. Ni quan guanyes -no t’atreveixes a canviar l’ statu quo del qual també formes part- ni quan perds -et saps dèbil i vulnerable, amb por-. Però Bartomeu, que sap que té una data de caducitat improrrogable i no pot optar a la reelecció, hauria de poder assumir aquest repte. Ell sí que podria iniciar un projecte valent pensant a mitjà termini. Ara bé, hi creu? I no parlo de proclames i pancartes de cara a la galeria, parlo de decisions que poden ser impopulars.

Un debat que ha d’anar lligat no només a noms de jugadors, sinó també al de l’entrenador. Són qüestions que van irremeiablement lligades: s’ha de valorar si aquest canvi l’ha de fer un entrenador com Valverde -fins ara, pragmàtic- o algú que no tingui por de la sacsejada. Per seguir amb la línia dels últims anys, posant més èmfasi en el què que en el com i defensant la màxima que el fi justifica els mitjans, segurament seguir amb Valverde és una bona opció. I ho diu un que s’ha avorrit molt veient el Barça. Ara bé, si l’aposta ha de ser l’altra, ser valents i recuperar l’essència, s’ha de buscar un altra figura que la lideri des de la banqueta. Espero que aquest debat no es posposi uns quants estius més, fins que Xavi estigui preparat. Com més aviat comenci, millor, ja que la sacsejada es podrà fer sota el paraigua de Messi.

Més continguts de