Barça

El Betis acaba amb la lluna de mel de Xavi al Barça (0-1)

Just abans de la final contra el Bayern, l'equip blaugrana no aconsegueix imposar el seu joc en un partit frustrant al Camp Nou

4 min
Memphis, defensat per Bartra durant el Barça-Betis

BarcelonaLa lluna de mel s’ha acabat. Just abans de la final contra el Bayern, el Barça va fer-se mal amb una caiguda d’aquelles que et deixen l’esquena baldada. No només pel resultat, amb el triomf d’un Betis que va fer molt bé les coses (0-1). El pitjor va ser la sensació d’impotència d’un equip que va acabar rebent el gol quan semblava que per fi rutllava. Cruel broma del destí, com si així es volgués deixar clar que Xavi no té tanta sort, no té flor. La derrota deixa el Barça a 13 punts del Madrid, molt tocat a la Lliga. I amb un munt de ferides a la pell abans de jugar-se bona part de la temporada a Baviera aquest dimecres. L’eufòria del canvi de tècnic s’ha acabat d’esfumar i ara queda la realitat, despullada. Hi ha motius per creure, esclar, però, com si fos una collita, cal treballar ara per recollir els fruits en el futur. Ara tocarà patir.

Amb una plantilla encara curta, entre baixes i futbolistes amb el cap ves a saber on, Xavi deu haver dormit poc els últims dies preguntant-se si havia de planificar el partit contra el Betis sense pensar en la final de dimecres o si es podia permetre el luxe de prioritzar, d’alguna manera, el partit de Munic. Al final, va protegir Piqué, Eric Garcia i Frenkie de Jong, tres homes destinats a ser titulars a la Champions. La major part d’entrenadors gaudeixen de mesos per cuinar a foc lent els seus projectes. Xavi no. Ha aterrat directament a un vaixell que en cas de perdre, pot acabar al fons del mar. Li toca fer equilibris sobre una corda sense xarxa de seguretat. Perdre al camp del Bayern significa un cop moral, esportiu i econòmic terrible, però punxar contra un bon equip com el Betis tampoc era un bon negoci. Al Barça, mai pots fallar.

Xavi, doncs, va reclutar Coutinho com a titular. No era una idea esbojarrada intentar recuperar el brasiler. Fer-ho seria com rebre un regal de Nadal poc esperat. I de pas, potser podrien arribar ofertes per posar-li un llaç i fer calaix. I Coutinho hi va posar ganes, però segueix sent una ànima. Més que vendre’s a possibles compradors, va seguir rebaixant el seu preu de mercat envoltat de joves que sempre tenen fam, com Nico, Abde o Gavi, que va ser substituït abans del descans després de rebre un fort cop al cap. Sempre perd un jugador per problemes físics, el Barça. Tot costa. I més contra rivals tan atractius com aquest Betis que va sortir amb cinc catalans a l’equip. Com a Vila-real, els andalusos van fer patir un projecte encara en construcció.

Després del ritme frenètic dels primers dies amb Xavi, el duel contra el Betis va ser un tall de digestió. El Barça, menys elèctric, va veure’s bloquejat per un rival ben treballat que portava perill especialment per les bandes. No va millorar el Barça amb Riqui, que per fi gaudia de minuts entrant per Gavi. Després de tantes emocions, d’imatges per recordar amb Alexia i Pedri oferint els seus premis al Camp Nou, el Barça va mastegar sorra en un partit on tenia la pilota, però no pas el control. De fet, la figura que no deixa de fer-se gran és la d’Araujo. Quan el Barça pateix, l’uruguaià alça la veu. Sense ell, la trencadissa hauria pogut ser gran.

Lenglet i Busquets en acció contra el Betis

El partit no deixava de ser el final de la lluna de mel amb Xavi. L’eufòria de les primeres nits ha acabat i ara toca adaptar-se a la convivència, als problemes domèstics; a veure com els jugadors més engrescadors fan cara de cansats, mentre Memphis segueix perdut i els rivals van entenent com aturar un equip que vol ser protagonista d’una obra amb final feliç, però acaba sempre interpretant un thriller. A la segona part, Juanmi va arribar a fer el 0-1 del Betis, però estava en fora de joc per un pèl. I Xavi es va veure obligat a reaccionar, i va apostar per Dembélé, l’estel fugaç, el jugador de qui tothom espera tant, però sempre fa el que no t’esperes. El sacrificat, naturalment, va ser un Coutinho incapaç de rebel·lar-se contra el seu trist destí. A més, Xavi va protegir Nico, que ja no podia dir ni fava, fent entrar De Jong. I el Barça va engrescant-se, entregat a un partit cada cop més trencat, convertit en una ruleta russa, amb dos equips que buscaven la porteria rival. Un escenari ideal per a Dembélé, esclar; però també per als jugadors del Betis.

Després d’haver jugat amb foc, el Barça per fi va aconseguir que el partit es jugués gairebé sempre cap a la porteria de Rui Silva. Busquets, sempre omnipresent, va aliar-se amb Frenkie de Jong per agafar el timó, mentre Riqui Puig no acabava de trobar el seu lloc. El migcampista de Matadepera continua sent la història d’allò que podria arribar a ser. Tampoc Dembélé ho acaba d’aconseguir. Els últims partits, sempre aixeca els espectadors amb dues curses entremaliades, però segueix sent tan inconstant com el Barça, que, intentant guanyar el partit, va acabar d’exposar l'esquena a les contres d’un Betis llest. Quan més intensa era la pressió blaugrana, els andalusos van fer-ho ben fàcil amb una contra en què Canales va posar la poesia i Juanmi, el gol. Ni Dest ni els seus companys van saber tancar la porta als bètics. Faltaven 10 minuts i el Camp Nou trontollava.

Entre Dembélé i Abde, jugadors d’una altra època per la seva manera d'encarar el rival, van intentar evitar la derrota, però el Betis, liderat per un Bartra imperial, va saber resistir per endur-se el triomf, malgrat que Araujo va reclamar un penal en l'últim minut. A diferència del Vila-real, el Betis no va cometre cap errada per permetre al Barça acabar amb el cap alt. Sense esma i sense punteria, el Barça afrontarà un partit vital conscient que tampoc té sort. Les idees hi són, però el Barça necessita allò que precisament no té, ara mateix: temps i calma.

stats