Cas Negreira: la jutge ordena a la Guàrdia Civil investigar per què el Barça va pagar 7,3 milions a l'exàrbitre

BarcelonaLa jutge que fa de reforç al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Sílvia López Mejía, ha admès a tràmit la denúncia de la Fiscalia contra el Barça i els expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell pels pagaments a l'exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). La jutge ha encarregat a la Guàrdia Civil que determini per què el club va pagar 7,3 milions d'euros a Negreira entre 2001 i 2018. La Fiscalia sospita que les factures per treballs d'assessorament amagaven una "autèntica remuneració" perquè l'exàrbitre "afavorís" el Barça.

En les últimes hores, la Fiscalia Anticorrupció ha assumit també el control de la causa, que fins ara portava el servei especialitzat de delictes econòmics de la Fiscalia de Barcelona. Però Anticorrupció –que és una àrea de la Fiscalia que depèn directament de la Fiscalia General de l'Estat– justifica l'"especial transcendència" dels delictes que es plantegen en el cas Negreira: corrupció entre particulars en l'àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat documental. Aquests són també els tres delictes en què centrarà la investigació la jutge, que també inclou en la causa la querella de l'àrbitre del VAR Xavier Estrada Fernández, tot i que aquesta es dirigeix exclusivament contra Negreira i el seu fill, com a propietaris de les dues empreses que haurien cobrat del Barça.

Malgrat tot, la jutge encara no ha citat a declarar ningú i, per tant, tant els expresidents del Barça com el club com a persona jurídica i el mateix Negreira formalment encara no tenen la condició d'investigats, sinó de denunciats o querellats. Ara bé, els exdirectius i el club ja han començat a preparar les defenses. El Barça es defensarà a través del penalista Cristóbal Martell, el mateix advocat que porta la família Pujol i l'expresident de la Generalitat a l'Audiència Nacional, que va assumir el cas de Leo Messi per frau fiscal i que ara representa Dani Alves per la denúncia de violació d'una dona a la discoteca Sutton de Barcelona. La jutge també ha admès com a acusació particular en el cas la Lliga de Futbol Professional.

Fiança a Negreira

La resolució de la jutge també ordena investigar el patrimoni de Negreira, per a qui fixa una fiança de 10.000 euros. Segons la magistrada, la investigació que ha fet la Fiscalia durant l'últim any "corrobora" la querella d'Estrada Fernández. Malgrat tot, Hisenda no ha detectat cap "increment patrimonial" de l'exdirigent arbitral. Per això la jutge ha encarregat a la Guàrdia Civil que rastregi tot el seu patrimoni i el del seu entorn. De la mateixa manera, vol que el cos armat esbrini el motiu dels pagaments del Barça a l'exàrbitre i que determini on han anat a parar els diners.

La denúncia de la Fiscalia parteix de la base que Negreira i el Barça van arribar a un "pacte verbal estrictament confidencial" perquè l'exvicepresident del CTA afavorís el club "a canvi de diners". El ministeri públic sosté que aquests pagaments es giraven al club en forma de factures de les dues societats de Negreira per suposats assessoraments en matèria arbitral, tot i que per a la Fiscalia els serveis no eren "reals" ni es van arribar a prestar mai.

De fet, en el cas de les factures abonades a una de les societats de Negreira –Soccercam S. L., propietat del fill de l'exdirigent arbitral– no va ser el Barça qui les va pagar directament, sinó que ho va fer a través d'una tercera empresa propietat de Josep Contreras, aleshores membre de la junta directiva de Bartomeu. Segons la jutge, aquest mètode hauria servit per "evitar" que el fill de Negreira –a qui la Fiscalia no denuncia– "fos contractat directament pel FC Barcelona per no relacionar el cognom d'Enríquez amb el club".

Les factures es van detectar durant una inspecció d'Hisenda al Barça el 2019. Quan l'Agència Tributària va demanar al club que justifiqués els treballs encarregats a Negreira per poder avaluar l'IVA i l'impost de societats que el club havia pagat, aquest va contestar que "no s'havia trobat la documentació requerida" sobre l'encàrrec d'assessorament i els professionals que l'havien dut a terme.