Barça
Esports 11/04/2015

Les claus del Sevilla-Barça

Els blaugranes mantenen el bloc compacte durant la primera mitja hora però s'acaben desencaixant amb el pas dels minuts, per culpa d'un Sevilla cada cop més estirat

4 min

Enviada especial a SevillaFins a la mitja hora de joc, un partit, amb el Barça dominant la possessió, anul·lant qualsevol opció de rèplica del Sevilla. De res servia l'energia local, la seva valentia. Després, curiosament després del 0-2, un altre, amb un Sevilla més estirat que ha anat esmicolant la consistència blaugrana. En el cos a cos, el Barça no ha pogut acabar resistint l'empenta andalusa i ha concedit un empat als últims minuts. Aquestes són algunes de les claus del matx.

Sortida de pilota neta

Unai Emery surt valent i avança les línies del seu equip per dificultar la sortida de pilota del Barça. Quan inicia el joc Bravo, troba tapades les primeres opcions de passada. Tot i així, ja sigui amb un llançament llarg als laterals, el Barça troba el camí per començar el joc des del darrere amb seguretat i calma. El Sevilla no arriba mai a temps a bloquejar totes les connexions d'un Barça clarivident i àgil en aquesta primera fase del joc. Es troben passades interiors sobre Busquets, perquè Bacca i Iborra no sempre tanquen bé sobre els centrals. Tampoc es deshabilita del tot l'oferta exterior, i apareixen sortides clares pels diferents sectors del camp.

La feina fosca dels tres davanters també acaba sent clau: Suárez fixa els centrals i els estira enrere, permetent que els migcampistes gestionen l'espai obert per deixar camí a la conducció del central o baixar a l'ajuda. Messi i Neymar esperen el seu torn, pacientment, des de posicions de màxima amplitud.

La sortida de pilota del Barça és força neta, malgrat la pressió alta del Sevilla
La recepció baixa de Neymar i la profunditat que dóna Suárez obren el camí del primer gol

Fase ofensiva clara i contínua

La claredat amb què el Barça surt jugant dona consistència a la fase ofensiva blaugrana. El Sevilla no troba el seu lloc, malgrat les intencions agressives inicials. El Barça combina, avança, progressa. Troba ritme de joc.

De fet, les combinacions són tan còmodes que Messi, Neymar i Suárez entren en joc amb continuïtat, ben alimentats. El Barça no acumula gaires ocasions, però s'instal·la amb solvència al camp rival, ja sigui per desbordar en accions individuals o per repartir-se passades curtes.

El Barça troba situacions d'avantatge en atac

Pressió sobre la pèrdua

Aquesta acumulació de jugadors a camp rival permet, especialment durant la primera mitja hora de joc, que el Barça pugui pressionar sobre la pèrdua en posicions avançades. Busquets busca l'anticipació, com intenten també Alves, Alba, Rakitic o Iniesta. Piqué i Mathieu viuen relativament còmodes, malgrat l'amenaça que havia de ser Bacca.

En els primers compassos, el Sevilla pràcticament no inquieta en transició. Ni a l'esquena d'Alves (la zona que més volen explotar) ni en els espais interiors quan Busquets i els centrals se separen més del compte. El Barça fins i tot podia permetre's el luxe d'acceptar situacions de dos contra dos al darrere.

No es pot evitar la igualtat numèrica arriscada darrere de Busquets

L'equip s'estira i perd consistència

Especialment després de l'1-2, es reparteix el control del joc i el Barça perd part de la presència que havia tingut. Es perd el domini territorial. El Sevilla s'anima, amb el gol de Banega, i el Barça ha de començar a recular.

En el dilema de fer el pas endavant per anticipar, com abans, o menjar-se els metres a l'esquena, camí de la protecció a Bravo, el Sevilla es creix. El Barça, que assumia amb certa confiança situacions d'igualtat numèrica al darrere, comença a mostrar signes de fragilitat.

El control sobre la pèrdua no és tan clar i el Sevilla comença a amenaçar, a creuar amb avantatge el mig del camp. La situació es radicalitza al segon temps, quan l'empenta local és més forta i el compromís defensiu dels tres davanters blaugranes perd energia.

El Sevilla s'anima i el Barça s'estira al segon temps
El Sevilla s'anima i el Barça perd consistència defensiva

De fet, la situació no s'acaba de domar amb el pas dels minuts i Luis Enrique ha de tirar de banqueta per revertir-la. Entra Xavi i se'n va Neymar, en un intent de trobar millors possessions i rebaixar la temptació de despenjar-se a l'espera d'alguna cavalcada.

Però l'equip, reubicat en un 4-4-2, no ha trobat la calma necessària.

4-4-2 momentani del Barça, fins a l'entrada de Pedro

El Sevilla mossegava molt, massa. Fruit d'aquesta inèrcia ha arribat el contraatac letal, el que ha permès Gameiro rematar al segon pal una centrada des de la dreta. El retoc desesperat, al final, amb l'entrada de Pedro, no ha estat a temps de tornar a dibuixar el context de partit per tornar a avançar-se en el marcador.

stats