Barça
Esports 17/02/2016

Les claus de l'Sporting-Barça

El conjunt asturià es veu obligat a matisar la seva pressió i es replega en un 4-4-2 que expulsa el joc blaugrana a les bandes. El talent per dins de Messi desbloqueja la situació inicial

4 min

BarcelonaEl Barça, ara mateix, és una màquina cruel que t'esclafa. Sí o sí. T'esclafa quan, d'inici, agafa el domini del partit i t'arracona al darrere, sense que puguis agafar oxigen per sortir al contraatac pràcticament ni un sol cop. T'esclafa, fins i tot, quan li trobes una esquerda i t'animes i li discuteixes el domini durant alguns minuts. I t'esclafa encara més quan l'has ferit. Quan, momentàniament, una part de tu es pensa que pot ser el dia. Que pot ser que ell no tingui el dia i el sorprenguis. Al Molinón, aquest dimecres a la tarda, l'Sporting ha tornat a ser víctima d'aquesta crueltat absoluta d'un Barça terriblement competitiu, que ha trobat en Messi el recurs infal·lible per derrotar un rival tossut, esforçat, orgullós, difícil (1-3).

Abelardo ho havia avisat en la prèvia: el seu Sporting no volia posar la catifa vermella al Barça. I els blaugranes s'han trobat el partit incòmode que s'esperava Luis Enrique. Però no ha sigut difícil per una pressió excessivament alta dels asturians, tot i que en alguna fase inicial han intentat posar en problemes la sortida de pilota del Barça.

Primeres intencions de pressió alta l'Sporting

Però els blaugranes tenen apresa la lliçó i ja coneixen la solució: que Busquets ajudi a aclarir la sortida dels centrals. La presència del migcentre garanteix un tres contra dos que anul·la la pressió rival i l'acaba fent recular.

Busquets baixa per ajudar en la sortida

Les primeres accions, de fet, han servit perquè l'Sporting acceptés que aquell guió de partit d'anar a buscar el Barça tan amunt el podia ofegar abans d'hora. Els locals no han tingut més remei que replegar-se més enrere, recollits al seu camp.

I la idea d'Abelardo era clara: condensar el seu equip en un 4-4-2 que prioritzés la defensa dels espais centrals. El tècnic asturià no volia cap combinació blaugrana per allà i ha cedit espai a les bandes, on sap que el Barça prefereix passar-hi puntualment.

L'Sporting expulsa el joc del Barça a la perifèria

L'estructura ha aconseguit el que volia en molts moments: expulsar el Barça a la perifèria, allunyar-lo del centre, del nucli de joc. Els blaugranes han intentat agilitzar la seva circulació de la pilota, a través de les passades més clares fora del rectangle asturià. La intenció era anar traient els defenses de l'Sporting per desorganitzar-los.

Però el risc de crear un embut era evident. I no tot es podia deixar en mans de les genialitats de Leo Messi, l'únic capaç de colar-se entre tant defensor.

El Barça provoca el caos defensiu de l'Sporting

Amb el pas dels minuts, el desig del Barça ha sigut millorar les prestacions en la zona que quedava lliure: la banda. I aquí, la capacitat de Neymar de ser punyent per fora ha sigut especialment efectiva per trobar superioritats exteriors.

Neymar busca el 2 contra 1 amb Adriano o Arda Turan

L'Sporting, a més, ha pogut trobar-se amb alguna transició efectiva, més enllà de la de l'1-1. Era el pla perfecte per als locals, tot i que Abelardo ha trobat a faltar més velocitat en algunes de les seves peces per inquietar més el Barça.

Contraatac de l'Sporting

En la segona meitat, el Barça ha trobat més equilibri. Aleix Vidal i Rakitic han sincronitzat millor les seves accions per la banda dreta i això ha desestructurat un Sporting que, mentre ha durat l'1-2, s'ha anat sentint amb forces d'acabar puntuant contra el líder.

Aleix Vidal i Rakitic guanyen protagonisme a la segona part

Però el cop d'efecte del gol de Suárez, després de fallar el penal, els ha obligat a canviar el guió. A arriscar-se definitivament. L'Sporting ha avançat les seves línies i ha anat a pressionar-ho tot. Quedaven 20 minuts, que el conjunt asturià ha volgut jugar de tu a tu. A la desesperada.

L'Sporting, a la desesperada al final

Ha sigut una invitació al Barça a exhibir maduresa per matar el matx. Piqué (Bartra) i Mathieu, amb l'ajuda de l'entrada de Mascherano, han tingut paciència per iniciar, han jugat sense presses, sense prendre riscos, paralitzant passades a l'espera del moviment de pressió local. I els davanters han tingut l'habilitat d'aprofitar els espais sense posar excessivament en risc la consistència defensiva del seu equip.

stats