BARÇA
Esports  /  Barça 22/10/2015

El millor moment econòmic de la història del Barça no garanteix fitxatges

La vicepresidenta econòmica demana "màxima prudència" a l'hora d'invertir en jugadors

A. Llimós / X.grau
3 min

Barcelona"Extrema prudència", aquest és el missatge que ha llançat la vicepresidenta econòmica del Barça, Susana Monje, abans de l'assemblea de compromissaris d'aquest diumenge. El Barça té diners per invertir en fitxatges, assegura la directiva, però la recomanació de la direcció financera és no emprendre grans inversions en nous jugadors que no estiguin pressupostades aquest curs. El motiu: el club va incomplir la temporada passada l'equilibri patrimonial que marquen els estatuts i la junta directiva té dos anys per redreçar la situació o hauria de dimitir. Per això, l'equip de Josep Maria Bartomeu farà un esforç per satisfer les necessitats esportives que demana Luis Enrique, però que estaran condicionades a l'escenari econòmic de l'entitat, que la mateixa Monje ha qualificat com el "millor moment de la història del club".

El deute net de l'entitat va créixer el curs passat dels 287 als 328 milions. La inversió de 112 milions nets en fitxatges que va fer el Barça per remodelar la plantilla, i a la qual l'obligava la sanció de la FIFA, va suposar aquest increment que trencava la tendència dels últims anys, que havia permès anar disminuint el deute. En dos anys, fins al 30 de juny del 2017, el Barça pretén reduir aquest xifra uns 100 milions i deixar el deute lleugerament per sobre dels 200 milions. Per assolir-ho, per tant, la junta de Bartomeu serà prudent a l'hora d'afrontar grans incorporacions, ja sigui aquest mercat d'hivern o l'estiu que ve, tret que arribin nous ingressos de nous patrocinadors que permetin tenir liquiditat per acudir al mercat o es facin vendes de futbolistes, com en el cas de Munir, Adriano o Sandro, tal com va explicar l'ARA al seu dia.

deute

La reducció del deute net és una condició imprescindible per poder afrontar la construcció de l'Espai Barça, un projecte de 600 milions que inclou l'edificació del nou Camp Nou. El Barça segueix mantenint que una inversió d'aquesta magnitud només es pot encarar si el deute gira a l'entorn dels 200 milions, una xifra molt allunyada de la radiografia actual, que presenta un deute de 328 milions. El Barça manté que l'ebitda –benefici operatiu abans d'impostos, taxes, depreciacions i amortitzacions– actual (120 milions) demostra la fortalesa de l'entitat, i la confiança als despatxos del Camp Nou que s'assoliran els números previstos quan toqui afrontar la construcció de l'Espai Barça, actualment en fase de permisos amb l'Ajuntament de Barcelona.

La massa salarial, l'altre maldecap

La rigidesa en els comptes que marca l'àrea econòmica té una altra partida important: la massa salarial. El Barça va destinar el curs passat 419 milions a pagar els salaris dels jugadors: 352 fixes i 57 variables, conseqüència d'haver obtingut el triplet. De cara a aquesta temporada, com acostuma a fer sempre, el Barça ha pressupostat guanyar la Lliga, arribar a les semifinals de Copa i quarts de final de la Champions. Amb aquest escenari, el club compta que la massa salarial esportiva –seccions incloses– arribi als 419 milions, la mateixa que el curs passat amb el triplet. Per tant, si es guanyessin els tres títols novament, el cost salarial esportiu seria de 451 milions, segons calculen als despatxos del Camp Nou.

Tot i això, la junta assegura que la massa salarial està sota control, en els llindars que recomana la UEFA: ara mateix, el cost de la plantilla de futbol és d'un 66%, lleugerament per sota del 70% que es fixa com a màxim recomanable. En tot cas, el Barça considera que guanyar el triplet és productiu, tot i el gran impacte en l'apartat de despeses, especialment en sous de futbolistes: l'impacte el curs passat va ser de dos milions positius.

salaris

La clau per quadrar els comptes del Barça i anar reduint el deute és, segons Susana Monge, mantenir la tendència dels darrers sis anys, en els quals els ingressos han augmentat a un ritme del 8% anual de mitjana, mentre les despeses pugen un 4% de mitjana anual. Dins aquest augment d'ingressos destaca el capítol del màrqueting, que l'any passat va aportar 225 milions, 56 milions més que la temporada anterior –un 33% més–, i que ja suposa un 37% del total d'ingressos.

La direcció del club confia en l'augment d'aquesta partida a curt termini, ja que és difícil créixer en ingressos per la banda de l'explotació de l'estadi fins que es faci l'Espai Barça, i també és difícil a curt termini augmentar els ingressos per drets televisius, almenys fins que acabin els contractes vigents. Per potenciar l'àrea de patrocini i màrqueting, el Barça obrirà a curt termini una oficina a Nova York per atacar el mercat estatunidenc, on el 'soccer' cada cop té més seguidors, i el mercat de l'Amèrica Llatina, on es creu que hi ha camp per créixer replicant el model que s'ha seguit a Àsia.

El Barça va tancar la temporada passada amb uns ingressos rècord de 608 milions d'euros i un benefici net de 15 milions, i aquest any espera arribar a 633 milions d'ingressos i elevar el benefici net fins als 20 milions d'euros.

stats