Barça
Esports  /  Barça 23/04/2022

La dolorosa degradació de Clément Lenglet

És el central que més penals comet i ni amb Xavi ha pogut recuperar el nivell del seu primer any al Barça

Albert Nadal i Jordi Cardero
4 min
Clement Lenglet durant el partit contra el Cadis al Camp Nou

BarcelonaQuè passa amb Clément Lenglet? Aquesta no és una pregunta que es fan només els aficionats del Barça, sinó que dins del mateix club també se la formulen. El central francès va arribar l'estiu del 2018 després d'una temporada i mitja jugant en un Sevilla en què ningú discutia el seu estatus de titular. El seu primer curs a Barcelona va ser d'alt nivell, l'equip va guanyar la Lliga amb Ernesto Valverde i el defensa tenia el seu lloc a l'onze fent parella amb Gerard Piqué. Les seves prestacions el van dur a debutar amb França l'estiu del 2019. Però, a partir de la temporada següent i coincidint amb una davallada progressiva de tot l'equip, el seu rendiment va començar a decréixer.

La falta de competència (Umtiti no era fiable i el Barça no aconseguia fitxar un central de garanties) va fer que seguís acumulant molts minuts –el curs 2018-19 va participar en 40 partits–, però els dubtes i les crítiques sobre la seva fiabilitat ja anaven apareixent. El Lenglet que tant havia convençut en el primer any anava desapareixent i deixant pas a un jugador insegur que cometia errades de pes. El curs passat va ser el jugador de les cinc grans lligues d'Europa que més penals va cometre (4). A més, des que va fitxar pel Barça, l’estiu del 2018, ha comès tants penals entre Lliga i competicions europees (6) com tot el gruix de centrals de la plantilla blaugrana. Dijous, a Anoeta, va convertir-se en el 122è jugador que disputa 100 partits de Lliga amb el Barça –de nacionalitat francesa només el supera Abidal, amb 125–. Segons una estadística recollida pel periodista Pedro Martin, en aquests 100 partits de Lliga, Lenglet ha comès més penals (4) i ha sigut expulsat més cops (5) que gols ha marcat (3) .

Un problema de confiança

Les errades que ha encadenat Lenglet contribueixen a explicar la davallada del seu rendiment. "El nivell d'exigència i pressió del Barça és molt gran i a molts jugadors els costa aguantar el fet de sentir-se sota el focus constant de no poder fallar. Una errada al Barça té molta més repercussió que en qualsevol altre equip", explica a l'ARA un dels valedors del fitxatge del francès. "La seva davallada és sorprenent. És difícil d'explicar, perquè és un futbolista molt professional, seriós i que es cuida molt des del primer dia. Sembla un problema més aviat relacionat amb la confiança: el primer any no tenia res a perdre, però mantenir-se al màxim nivell costa molt", afegeix.

A Anoeta, Lenglet va substituir Piqué en els últims minuts i va salvar l'expedient, però en els dos partits anteriors que havia jugat va sortir en la fotografia dels gols. Contra el Llevant, quan va entrar a falta de deu minuts per al final, va cometre un penal en una acció imprudent: Dani Gómez estava sortint de l’àrea i ja hi havia fins a cinc jugadors blaugranes cobrint-li l'esquena. Davant del Cadis, el francès estava emparellat amb Lucas Pérez, però va desconnectar i va perdre la seva marca, fet que va permetre que el davanter marquès l'únic gol del partit.

El penal de Lenglet contra el Llevant.
Lenglet s'adorm davant la rematada de Lucas Pérez.

Amb Xavi tampoc revifa

Malgrat que des de l'entorn del jugador prefereixen guardar silenci sobre el seu futur, Lenglet té difícil continuar en un Barça al qual s'espera que arribin Christensen i també Azpilicueta . Amb Xavi semblava podria revifar, ja que a priori encaixava amb el tipus de central que agrada a l'egarenc: coherent amb la pilota, atrevit en la passada i capaç de connectar diagonals en llarg. A més, amb Umtiti eternament lesionat, Lenglet quedava com l'únic central esquerrà de l'equip. Però el francès ha arrossegat la mala dinàmica que portava amb Ronald Koeman.

Des de la seva arribada, Xavi i el cos tècnic s'han bolcat tàcticament amb l'equip i ha mantingut converses individuals amb els jugadors. També amb Lenglet. "Canviar la dinàmica negativa d'un jugador que encadena errades i que no juga amb regularitat és una tasca que requereix implicació tant del futbolista com de l'entrenador. La relació entre el tècnic i el jugador és fonamental perquè aquest pugui recuperar la confiança en si mateix, però crear aquest vincle requereix temps. Que el jugador rebi un feedback concís i que no relacioni les errades que ha comès amb una falta d'habilitat", exposa Marcela Herrera, professora de psicologia de l'alt rendiment a la Universitat de Vic. "L'entrenador ha de promoure que el jugador es focalitzi en factors que pot controlar: la seva tasca (què he de fer) i no el resultat (no puc fallar)", afegeix la psicòloga.

De moment, Lenglet no ha sigut capaç de superar la barrera mental: només guanya un de cada dos duels amb els rivals i cada vegada tendeix més a recular cap a la porteria. En canvi, Araujo i Piqué (tots dos arriben amb molèsties al duel contra el Rayo) han dut al Barça a defensar cada vegada més endavant, com Eric Garcia. Lenglet ha seguit el camí en direcció contrària. Amb la falta de confiança, ha passat de ser un central calculador i acadèmic a no ser capaç de controlar els riscos. Amb França també ha perdut protagonisme: la seva última presència es remunta a un grapat de minuts en un amistós al novembre en què els bleus van derrotar el Kazakhstan (8-0).

stats