Estanis Pedrola, el nom que uneix un republicà assassinat pels nazis amb el seu besnet futbolista

BarcelonaA la seva imprescindible obra Els catalans als camps nazis, Montserrat Roig va recuperar la memòria dels catalans que van ser assassinats pel nazisme. Víctimes dobles, perquè primer van fugir del franquisme per acabar topant amb el nazisme. Al llistat final de morts als camps d'extermini del llibre, encara no hi apareixen alguns noms de republicans que han estat recuperats després, com Estanislau Pedrola i Rovira, conegut com a Sandalio. El besavi del jove futbolista del Barça que va debutar a Mallorca aquest cap de setmana.

Nascut a Montbrió del Camp el 1907, Pedrola seria assassinat al camp de Flossenbürg el setembre del 1944. Fill de pastissers, era el petit de 10 germans. Com tants joves catalans de l'època, Pedrola deixaria el poble per provar sort a Barcelona, tal com ha fet el seu besnet perseguint el somni del futbol. El besavi, en canvi, volia ser fotògraf, un negoci que no deixava de créixer llavors. I trobaria feina com a aprenent en un negoci a la casa de fotografia Baltà i Ribas, un dels primers negocis on es podrien comprar aparells de fotografia. A més, hi havia un laboratori a la rebotiga del negoci, situat a la planta baixa de la Casa Segura, un edifici enderrocat els anys 30 a la cantonada de Portal de l'Àngel i plaça Catalunya. Aquí, en Sandalio va fer seus uns coneixements que li permetrien trobar feina a Fotografia Puig, a Reus, on seria deixeble de Francesc Solà. La seva feina passava tant per fer retrats dels ciutadans que volien un record, com per iniciar-se en el camp del fotoperiodisme. Són seves les fotografies de la visita del president Macià a Reus, a qui va immortalitzar al balcó de l'Hotel de Londres. De fet, ell era un gran admirador de Macià, militant tant a les Joventuts Republicanes de Catalunya com al Foment Nacionalista Republicà, partit reusenc fusionat amb ERC el 1931.

Catalanista i d'esquerres, en Sandalio es va involucrar en els fets de l'octubre del 1934, i va passar una bona temporada empresonat a les presons que el govern va improvisar en vaixells del port de Tarragona. Ja alliberat, es faria militant d'Estat Català. I, de fet, durant la Guerra Civil seria membre del Batalló de Muntanya d'Estat Català, i comissari del mateix partit, i deixaria per la posteritat fotografies d'aquesta unitat que obeïa exclusivament les ordres de la Generalitat de Catalunya en un refugi de Tírvia, al Pallars Sobirà. Quan la Generalitat va perdre les competències en Defensa, el regiment va passar a formar part l'Exèrcit Popular de la República.

Un cop va travessar la frontera cap a França, Pedrola passaria a formar part, com tants republicans espanyols, de la resistència contra els nazis. Ja tenien experiència en combat i havien tastat abans que els francesos com les gastava, el feixisme. Així que es jugarien la vida ajudant a passar a la part espanyola, pels Pirineus, aviadors aliats que havien caigut sobre el territori francès, entre altres operacions. La Gestapo, però, els detindria, i l'enviaria al camp de Flossenbürg, a Baviera. Els detalls de la seva mort al camp no han estat aclarits.

Aquest camp havia estat creat el 3 de maig del 1938 per albergar presos asocials i delinqüents. Però començada la Segona Guerra Mundial va augmentar el nombre de presos entre jueus, soviètics i presoners de guerra de diferents nacionalitats, entre els quals els espanyols. En el camp central es treballava a les pedreres de granit, propietat de les SS, però també es feia treballar els presos en fàbriques d'armament. Més de 30.000 persones perdrien la vida a Flossenbürg abans que fos alliberat per tropes nord-americanes l'abril del 1945.

Als Pedrola, la fotografia ha quedat com una tradició familiar. Un dels fills d'en Sandalio, Estanislau Pedrola Marimón, va seguir al capdavant d'un taller fotogràfic al centre de Reus. Nascut el 1933 i exiliat a França el 1940, va poder tornar a Catalunya el 1941 quan una part dels Pedrola va fugir dels nazis, acceptant passar per les comissàries franquistes. Inicialment, va trobar feina al mateix estudi on havia treballat el seu pare, Fotografia Puig, i va esdevenir deixeble del fotògraf Francesc Solà, com el seu pare. Durant dècades, va col·laborar amb bona part dels artistes de Reus, així com arqueòlegs de la zona, als quals acompanyava per retratar els jaciments. La seva filla, Cori Pedrola, també ha destacat com a artista utilitzant la fotografia, a més d'exercir com a professora universitària.

El futbol, l'altra branca familiar

Si la fotografia ha sigut clau en una branca de la família del jove futbolista del Barça, el futbol ho ha sigut per l'altra, especialment a Cambrils, on va néixer el jove Estanis. El seu tiet Eleuterio va ser jugador del Cambrils, i l'avi Joan Maria va ser àrbitre. A més, els germans petits de l'Estanis, l'Arnau i l'Oriol, juguen a les categories inferiors del Cambrils i el Reus. De fet, el futbol ha portat el futbolista per alguns dels escenaris de la vida del seu besavi, com Barcelona ara o abans Reus. Estanis Pedrola va començar al FC Costa Daurada Salou, fins que després de quatre anys el va fitxar el Reus. Aquí va destacar tant com a davanter que va rebre una oferta per anar a l'Espanyol quan era aleví, club on s'estaria cinc anys abans de ser donat de baixa. L'Estanis tornaria amb la moral baixa a Reus, per integrar-se a la Fundació Futbol Base Reus, entitat hereva del futbol base quan va fer fallida econòmica el primer equip roig i negre. Segons el seu president, Xavi Castro, l'Estanis "havia arribat a ser el millor davanter d'Espanya quan era aleví, però li va costar molt quan l'Espanyol no el va voler", explicava al Diari de Tarragona. De fet, el Madrid també va interessar-se pels seus serveis, ja que a Reus aixecaria el vol de nou, fins a rebre la trucada del Barça ara fa menys de 12 mesos. Una nova pàgina es comença a escriure a la nissaga dels Pedrola.