Un fitxatge 'gratis' per al Barça

BergaMalgrat que a la ciutat de Berga hi ha molta tradició futbolera, mai fins ara cap jugador havia arribat al primer equip del Barça. Els exemples més propers eren els berguedans Oriol Rosell (Puig-reig) i Judit Pujols (Montmajor). Per això el debut de Marc Bernal es va celebrar a moltes cases, de la mateixa manera que la seva desafortunada lesió al genoll va colpir tothom. Gairebé un any després, el seu nom torna a estar de moda a la ciutat, on es compten els dies que falten perquè torni a saltar a un terreny de joc després d’una maleïda lesió al genoll que el té sense jugar des del 27 d’agost de l'any passat.

"La recuperació va per bon camí. Esperem que no arribi a complir-se un any sense jugar. Tot i que, després del que ha passat, ja no ve d’una setmana", comenta el seu germà gran. Es diu Toni, com el pare, i era a Vallecas aquella fatídica nit de dimarts en què el Marc es va fer una ruptura del lligament encreuat anterior i una lesió associada al menisc extern. Abans, també l'havia acompanyat a la pretemporada, als Estats Units, i no es va perdre el seu debut oficial a Mestalla. "El pitjor moment va ser just després de l’operació, com és normal. Va recolzar-se molt en la mare durant el primer mes. Després, en tota la família i amics. També ha tingut el suport dels companys, que l’han tingut molt en compte. Això l’ha ajudat anímicament. Al club l’han acollit molt bé i ell n’és conscient. Tot aquest procés li servirà per tornar més fort anímicament".

El Toni també jugava a futbol, però no es va moure del CE Berga. "Ell sempre ha estat el bo. Soc quatre anys més gran que ell i de ben petits ja em guanyava", explica amb tota la naturalitat del món. Se l'estima molt, son germà. I es nota. Avui ja ha penjat les botes. Treballa a CMG Sport, l'agència de representació que actualment porta el Marc –abans havia estat en mans del fill del president Joan Laporta–. I a més, va fer de director del Campus Marc Bernal, que es va organitzar per primera vegada a la seva ciutat natal.

Marc Bernal ha participat en sessions especials de recuperació

"Ens hauria agradat que fes una sessió més pràctica, però amb la lesió... no podia forçar el genoll", comenta el Toni des del bar del camp del CE Berga, "allà on tot va començar". I és que, tant per al Marc com per a la família, "el campus era una manera d’explicar la seva trajectòria, remuntar-nos als seus inicis i a través del Jordi, ensenyar el model i l’estil del Barça que està tan definit i que interessa a tot el món". Es refereix a Jordi Font, professor d’educació física i antic entrenador de les categories inferiors blaugranes. Entre d'altres, va ser tècnic de Marc Bernal al Benjamí A blaugrana. "Em va trucar personalment per proposar-me que fes de coordinador d’aquest campus. Que set o vuit anys després se’n recordi de tu, diu molt d’ell. Evidentment, li vaig dir que sí".

La convocatòria va tenir èxit. S'hi van apuntar una quarantena de nens i nenes d'entre 6 i 14 anys. En condicions normals, haurien vist el Marc en la jornada inaugural, però van haver d'esperar fins al penúltim dia perquè estava a un centenar de quilòmetres, fent unes sessions especials de recuperació amb l'objectiu de reincorporar-se amb el grup així que els jugadors comencin la pretemporada, el 13 de juliol. "Hem d’imaginar un retorn com el de Gavi, progressiu. Que el Marc no es pensi que tornarà al 100% des del primer dia perquè amb aquesta lesió és impossible. Entre tots l’hem d’ajudar a entendre la situació. Segur que Flick hi confiarà, però no tindrà la titularitat indiscutible de les primeres jornades", afegeix el Jordi.

El dia que el Marc va fer cap al camp de futbol, l'expectació era màxima. Per més que Berga tingui el títol de ciutat, no deixa de ser un poble. Les distàncies són curtes i gairebé tothom es coneix i se saluda pel carrer. Ha estat fàcil veure-hi el Marc, sobretot durant el procés de recuperació. Com ho havia estat fins ara, sempre que no tingués cap partit ni cap entrenament. Nascut el 2007, amb només quatre anys ja es va estrenar a les categories inferiors del CE Berga. De seguida va cridar l’atenció del Gimnàstic de Manresa i d’allà va fer el salt a La Masia. Culer des del bressol, cremava etapes al Barça fins a arribar al primer equip després de despuntar al Barça Atlètic en l’any que el filial va estar a punt d’aconseguir l’ascens a Segona Divisió. I d’allà, a fer-se un lloc a l’onze titular del nouvingut Hansi Flick.

Marc Bernal, un jove familiar, bon jan i amic dels seus amics

Els que el coneixen en parlen molt bé. Diuen que és un bon jan. Molt familiar i amic dels seus amics, a qui sovint havia donat entrades perquè l’anessin a veure quan tenia partit al Johan Cruyff. I, també, bon company de vestidor, fins al punt que uns anys enrere havia convidat a passar el cap de setmana a Berga Lamine Yamal –quan era un marrec desconegut– o havia aconseguit que un joveníssim Pau Cubarsí hi anés amb la família a veure la Patum.

Marc Bernal va signar el seu primer contracte professional el 2023, quan tenia setze anys. Després de la lesió, el club va tenir un gest amb ell i va acordar prorrogar-li un contracte que s’acaba el 2026, amb tres anys més opcionals. Un cop a l’espatlla per a un jugador que ha tastat la part més amarga de l’esport però que "ha gaudit com un culer més d’una temporada sensacional", diu el seu germà. El curs vinent vol que sigui igual d’exitosa, però amb ell a la gespa. "Intentaré tornar el millor possible i amb confiança", deia divendres el migcampista blaugrana al campus que porta el seu nom.