Fer la guitza és compatible amb no fer vergonya: els apunts en calent del Valladolid-Barça

BarcelonaDerrota clara del Barça contra el Valladolid al José Zorrilla. Els blaugranes van ser inferiors a un oponent que s'hi jugava la vida i que rivalitza amb l'Espanyol per la permanència. A continuació, uns apunts en calent.

I la dignitat? Un sector del Camp Nou va demanar al Barça que es deixés guanyar a Pucela per complicar encara més la permanència de l'Espanyol a Primera Divisió. I dit i fet: els blaugranes, amb força rotacions a l'alineació, van caure contra el Valladolid, que venia de perdre cinc partits consecutius. El triomf castellà va ser clar i contundent perquè els visitants, ja campions, van ser tovíssims en defensa i no van ficar les oportunitats que van tenir abans de la mitja part. En definitiva, els va pesar més el no poder que no pas el no voler. Ara bé, repescant la conyeta i la rivalitat amb els pericos, segur que hi havia maneres menys vergonyoses de fer-los la guitza.

La defensa fa aigües sense Araujo. Kounde va fer un mal partit contra la Reial Societat, va ser substituït al descans i Xavi el va deixar fora de la llista per decisió tècnica per anar a Pucela. Mala maror amb el francès, que diu que no vol jugar de lateral i ha obert un pols amb el club. L'alternativa contra el Valladolid, on tampoc va participar Araujo, va ser posar Marcos Alonso de marcador i tornar a comprovar que no té les condicions per ser-ho a tants metres de la porteria. Christensen, el seu company a l'eix, tampoc va estar encertat: golàs en pròpia porteria, el seu. I Eric Garcia no va estar a l'altura en cap de les dues posicions que va ocupar: va sortir a la foto de dos gols, un com a lateral i l'altre com a pivot. Per plorar.

Un teatret sota pals. Ter Stegen volia acabar aquesta Lliga amb el millor coeficient de la història del trofeu Zamora i el rècord europeu de porteries a zero en una mateixa Lliga. Tanmateix, com que el Barça ha començat a encaixar gols a dojo en aquest últim tram de curs, l'alemany ja no té a l'abast la segona marca, que seguirà en mans de Cech amb el Chelsea, i ha posat en risc la primera. A Valladolid, a més, es va complicar la vida perquè va sortir de la gespa abans del minut 60 amb 2-0 en contra. No li computarà el partit disputat, però sí els gols rebuts. Quina jugadeta. Potser era més fàcil que el pobre Iñaki Peña fos titular d'entrada, no?

Fàstic de racisme. Raphinha tenia preparat un missatge a la samarreta interior per si feia un gol. El brasiler no va marcar, però no es va estar d'ensenyar el que havia escrit amb retolador abans de saltar a la gespa de Zorrilla: "Mentre el color de la pell sigui més important que la brillantor dels ulls, hi haurà guerra". Paràfrasi de Vinícius, víctima diumenge a Mestalla d'insults racistes que són injustificables al 100%. No, no es poden perdonar ni mig entendre per molt que l'extrem madridista sigui un provocador, que ho és. Cal parar partits, tancar estadis i, per què no, restar algun punt perquè el futbol deixi de ser un mal exemple.