Jugar a la ruleta russa en blaugrana

Si prefereixes la rutina al soroll, el treball constant al rampell i la intuïció, la dinàmica laportista es converteix en un maldecap. Et passes la vida amb l’ai al cor. Ni una victòria folgada contra l’Atlètic, ni l’acord amb el nou patrocinador han garantit certa alegria perdurable, ans al contrari: amb l’adeu de Reverter han trobat la manera infal·lible de donar carnassa als pitjors adversaris. Que són altres culers, per si algú encara ho dubta. Només hem sentit versions interessades perquè el protagonista, esclar, no badarà boca. A Laporta i els seus poc els importa, aquesta sensació de sotsobre, acostumats a la necessitat d’emocions fortes i a entendre l’existència en dues trinxeres, la meva i la seva. I qui mostra criteri independent és un traïdor a la causa, directament. De matisos, res; són de caixa o faixa. Si al final treuen el club d’aquest desastre, serà un prodigi menystingut pels seus adversaris, que seguiran negant-los el pa i la sal. Si no se’n surten, anem de pet a obrir nova etapa marcada, segurament, per la conversió en SAD. Adeu al més que un club, que és com estar jugant a la ruleta russa, poca broma.

Quan Ferran Reverter ja era respectat per tothom, petit miracle en aquesta eterna batalla, va i presenta la renúncia. Ell que, com Alemany, donava serietat i prestigi a un equip de govern caracteritzat per la gent de confiança. El Barça pateix mals que no requereixen soroll, sinó diagnòstic encertat, professionals competents i temps pacient de cura. Ve un febrer decisiu per a l’equip, això és evident, i, després de lluitar amb els respectables rivals d’aquestes setmanes, es podrà treure nota d’avaluació. Per tant, comprovarem si els objectius de temporada es poden assolir en la seva senzillesa: lloc a la Champions i a tastar les aigües per l’Europa League. Res més, i ja és molt. És l’equip, qui engegarà el cercle virtuós, sobretot si té el suport de l’estabilitat als despatxos.

Com si fos una decisió divina, estem condemnats a unir el destí del club amb el del seu màxim mandatari, generador d’odis africans i adhesions incondicionals, especialista en blanc o negre. És la pura definició de presidencialisme providencial, gairebé fins a extrems de caricatura. Cos a terra, que venen els nostres. Amb ensurts com el de Reverter serà difícil que arreli l’esperança quan vols sortir del caos. Sempre entre el foc i les brases. Fidels i incondicionals de confiança per davant de professionals contrastats. Esport de risc, aquest funambulisme constant.