Esports  /  Barça 05/11/2022

Lewandowski s'atrapa amb els sentimentalismes: els apunts en calent del Barça-Almeria

Gerard Piqué s'acomiada del Camp Nou amb un triomf fàcil en una de les nits menys lluïdes del davanter polonès

3 min
Lewandowski fallant el penal contra l'Almeria.

BarcelonaVictòria del Barça sense complicacions en un partit marcat pel comiat de Gerard Piqué. L'Almeria va ser un rival molt fluix per als de Xavi Hernández. A continuació, uns apunts en calent d'una nit especial a Arístides Maillol.

Gràcies, Gerard. 92.000 persones van omplir el Camp Nou per dir adeu –o fins aviat– a una llegenda imprescindible per entendre la millor època de la història del Barça. Coetani de Leo Messi, Piqué també ha escrit la seva pròpia història daurada. Els 37 títols que ha acumulat com a blaugrana, des de la Copa contra l'Athletic a Mestalla (2009) fins a la Copa amb Koeman a Sevilla (2021), l'han vist com una figura protagonista. Sempre abillat amb màniga llarga, sempre noble en els duels, sempre intel·ligent a l'hora d'interpretar els esforços, sempre disposat a escampar la seva particular gerardquia. Se'n va gairebé a la francesa, amb llàgrimes sinceres i una escassa pompa institucional. Ha digerit la pèrdua més de pressa que Xavi, Laporta i tota la massa social. Ell controla, ell va per davant. I ja fa setmanes que va marxar.

Un humà que falla penals. Al minut 7, el VAR va brindar al Barça la possibilitat de començar a encarrilar el partit. Penal per mans de Kaiky i opció clara perquè Lewandowski seguís ampliant els seus números golejadors. El polonès va oferir el llançament a Piqué, però el central va pensar que seria millor per al col·lectiu no incórrer en invents sospitosos. S'imaginava que el davanter, un especialista reputat des dels onze metres, resoldria amb èxit contra el porter de l'Almeria. En cap cas podia esperar-se que l'invent sospitós acabaria sent la carrera amb paradinha estrambòtica que acabaria derivant en una errada grotesca des de punt fatídic. L'ortodox i pragmàtic Lewandowski va tenir un atac de creativitat i no li va sortir gens bé.

Falta una alternativa. No és greu que Lewy falli penals. Tampoc que el polonès tingui de tant en tant algun partit menys inspirat. Els 18 gols que el contemplen aquest inici de temporada li donen crèdit de sobres. El problema és que la davantera del Barça no té una alternativa sòlida per a les nits en què l'ex del Bayern té l'ullal menys afilat. Aubameyang va haver de marxar per inscriure Marcos Alonso i Bellerín; Memphis pensa més en el Mundial que en el seu club, i Ansu Fati no ha trobat la seva versió més fiable. I els altres atacants –Ferran Torres, Dembélé i Raphinha– han de generar oportunitats a dojo per besar la xarxa de tant en tant. Amb una mica més de punteria dels dos primers, l'Almeria no hauria arribat viu al descans. Han de millorar.

Una mà salvadora i un jugador d'equip. L'Almeria va ser dominat des del minut 1, no va assecar les vies de perill del Barça –malgrat jugar amb cinc defenses– i, amb tot, va tenir l'ocasió més clara de tota la primera meitat. Així de capritxós és el futbol: si perdones, corres el risc que no et perdonin a tu. La sort dels blaugranes va ser que Ter Stegen va fer-se immens en un mà a mà amb Ramazani patrocinat per una errada de De Jong, que a la segona part es refaria i marcaria el 2-0. L'alemany, que potser juga el Mundial a causa dels problemes físics de Neuer, és tan responsable com Lewandowski de la bona dinàmica de l'equip a la Lliga. Ah, i menció també per a Balde, que va completar un altre partit notable al lateral dret, una posició que no és la seva.

stats