Les lliçons de la dualitat Barça-Madrid en el moment àlgid de la temporada

BarcelonaEl Barça no va poder aprofitar l'ensopegada del Reial Madrid al Santiago Bernabéu, però l'empat contra el Betis, a diferència de la derrota blanca en els darrers minuts, permet fer diverses lectures positives respecte al conjunt de Hansi Flick.

L'afició del Madrid està esgotant la paciència

La primera és que mentre que els blaugranes, més cansats i espessos que de costum, van lluitar el partit fins al final sense perdre els estreps, el conjunt blanc ho va fer a la desesperada, desorganitzats en atac i tous en defensa. Això els va acabar costant la derrota contra un dels equips de la part baixa de la taula, que lluita per evitar el descens. El Barça no va poder remuntar contra el Betis i un descuit de Ronald Araujo en un córner va permetre als andalusos treure petroli de Montjuïc, però els blaugranes ho van seguir intentant fins al final. Els madrilenys es van refiar exclusivament de la inspiració d'un Mbappé que, si bé va aconseguir fabricar-se un parell de bones ocasions, va estar massa sol en la davantera. Vinícius, que va fallar un penal dubtós a la primera meitat, va rebre xiulets de la seva pròpia afició.

Aquesta és, precisament, una segona lliçó en què el Barça surt reforçat en comparació amb l'equip dirigit per Carlo Ancelotti. A Barcelona, Hansi Flick ha aconseguit una comunió reeixida a la davantera, on Robert Lewandowski ha anat deixant de banda els mals gestos cap als companys quan no rebia la pilota i ha acceptat, també, les rotacions. Lamine Yamal també ha acceptat el rol d'assistent sense importar-li no ser ell qui finalitza les jugades de forma recurrent, una carpeta en la qual també va treballar Flick i, de fet, l'estrella blaugrana ha teixit una gran societat amb Raphinha. Cap de les figures de la davantera de l'equip blaugrana està discutida en aquest punt de la temporada; en canvi, a Madrid, Ancelotti no ha acabat de trobar la tecla per fer rutllar Mbappé i Vinícius plegats de forma continuada.

Millors registres a la davantera del Barça amb diferència

L'entrenador blanc tampoc ha acabat de definir quin és el millor soci per complementar la davantera, mentre que al Barça Ferran Torres està signant els seus millors registres com a professional amb 16 gols i quatre assistències, la darrera aquest dissabte contra el Betis, en 36 participacions. Rodrygo ha participat en fins a vuit partits més i ha marcat gairebé la meitat de gols: nou. Això sí, el brasiler ha servit cinc assistències més. A la Lliga, però, no marca ni assisteix des de fa dos mesos. Brahim només ha marcat sis gols i ha fet sis assistències en 42 presències. Les xifres més esfereïdores, però, són les de Vinícius. L'extrem brasiler, aquest 2025, només ha vist porteria en sis ocasions sumant totes les competicions.

Els registres totals de Vinícius en la temporada ascendeixen a 19 gols i 14 assistències en 42 partits, clarament per sota de Raphinha: 27 gols i 20 assistències en 44 partits. Només Mbappé aguanta unes xifres realitzadores (32 gols i quatre assistències en 46 partits) que s'aproximen, però en cap cas superen, les de Lewandowski: 38 gols i tres assistències en 42 enfrontaments. A més a més, els blaugranes es van convertir fa dues jornades, amb 139 gols, en el primer equip de tota la història del futbol espanyol en arribar a aquesta xifra en 45 partits en totes les competicions. Ara són 141 en 47 enfrontaments.

El conjunt de Hansi Flick, l'únic que depèn de si mateix

Contra el Betis, els blaugranes van interrompre una ratxa de fins a nou jornades seguides guanyant a la Lliga. El cansament, físic i mental, que es va fer palpable en molts jugadors –Frenkie de Jong, Lamine Yamal, Alejandro Balde o Jules Kounde, que arrossegava unes lleugeres molèsties, van estar poc fins contra els andalusos– va acabar pesant davant d'un bon rival. Però, a diferència del conjunt blanc, el Barça no es va deixar anar i no va perdre la fe. Aquesta injecció de lideratge és un dels grans mèrits de Hansi Flick aquesta temporada, en un equip on hi ha molts futbolistes joves que ni tan sols arriben als 20 anys o només els superen per poc, com Pau Cubarsí, Balde, Pedri, Gavi, Lamine Yamal, Fermín López i Gerard Martín, entre els que acumulen més minuts.

Tot i que tant el Barça com el Reial Madrid mantenen intactes les opcions de fer el triplet, una fita que els blaugranes han aconseguit en dues ocasions (2008-09 i 2014-15) i els blancs mai, l'equip català és l'únic dels dos que depèn de si mateix.