Els 'mariachis'
El Barça s'ha convertit en una qüestió de fe. O ets feligrès o no ho ets. O combregues o no. Que Bartomeu ha deixat el club fet a miques ho escric d'entrada, com a punt de partida, i així els mariachis van preparant la guitarra i el violí perquè el soroll d'ara, el terrabastall després de només tres partits de Lliga i un de Champions li pertany exclusivament a Joan Laporta. La bufetada davant del Bayern entrava a totes les travesses i a ningú l'ha enxampat per sorpresa, ni tan sols al mateix Laporta, que va dirigir un vídeo a l'afició en el qual semblava estar segrestat i demanant rescat. Hi va afirmar: “El que està passant és un dels escenaris que prevèiem”. Al mateix temps sol·licitava paciència al personal perquè això ho arreglarà ell. Com? No se sap.
No hi ha cap pista del pla que, pel que sembla, té previst. No se sap quina és la idea, el full de ruta, el mapa a seguir més enllà d'un únic argument que remet a la fe, a la confiança cega cap a la seva persona, una espècie de pensament màgic en el qual no es permeten dissidències i en el qual cal repetir com a mantra "Bartomeu caca".
Que Koeman no era l'entrenador que ell volia va quedar clar des del primer dia. Que va començar el seu projecte dient-li que estava buscant altres opcions i que no el va acomiadar perquè no va poder, també. I que això acabarà com el rosari de l'aurora no es paga a les apostes. Va ser ell qui va afeblir la figura del tècnic neerlandès amb la seva irrupció en una reunió amb alguns periodistes en què va voler marcar lideratge per acabar uns dies després reculant en el programa Onze de TV3 admetent que s'havia excedit. I just quan ell, la veu cantant, fa un pas enrere per posar pau, els mariachis surten a fer soroll i a guanyar-se l'aplaudiment dels fans. Més papistes que el papa. I ja tenim, una altra vegada, les trinxeres ben col·locadetes amb el detall insignificant que en una hi ha l'entrenador que Laporta no va fer fora perquè no va poder, a primera línia de foc, i al qual estan dinamitant sense que sapiguem ni tan sols quina alternativa hi ha, quin és el pla, la idea, la ruta, el mapa. Ho arreglaran. Així, sense més.
Enhorabona als premiats al concurs Amb mi o contra mi, i molta sort. La necessitaran tenint en compte que no hi ha res més a què agafar-se. I un aplaudiment als mariachis: se l'han guanyat.
