"Quan juguen els millors sempre és més fàcil guanyar", el recull de les opinions de la premsa esportiva
El partit entre el Barça i l'Atlètic de Copa del Rei centra els comentaris dels opinadors de la premsa esportiva d'aquest dijous
BarcelonaEl partit de Copa del Rei entre el Barça i l'Atlètic de Madrid és el que comenten els opinadors dels articles de la premsa esportiva d'aquest dijous.
Josep M. Artells, a 'Mundo Deportivo'
"El Barça està en la via bona, té un pla interessant, variants i l'executa amb una pressió avançada. Res li està prohibit jugant així. El pla enamora".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
(sobre els candidats a presidents del Barça i els fitxatges) "En aquest supòsit [que més d'un candidat volgués un jugador], el club venedor, coneixent la transcendència electoral del seu jugador i el poder del comprador, podria millorar el seu marge de negoci subhastant-lo entre els aspirants a la presidència del Barça cosa que, com no pot ser d'una altra manera, acabaria encarint el producte".
Josep Maria Casanovas, a 'Sport'
"El paper de líder [de Messi] cada dia està més clar. Luis Enrique es limita a posar el pilot automàtic, és a dir, repeteix alineació. Leo és el director d'orquestra que mou l'equip. És com si hi hagués un pacte, no escrit però respectat. L'entrenador posa els millors i l'equip ja sap el que ha de fer".
"El triomf contra l'Atlètic a la Copa li va molt bé als jugadors i especialment a Luis Enrique. Tot i que el tècnic insisteix en el benefici de les rotacions, està clar que quan juguen els millors sempre és més fàcil guanyar".
"En el futbol actual només estem atents al resultat més recent, sense adonar-nos que el més important és que l'equip aprengui, progressi, millori i sigui més expert en la seva especialitat. L'entrenador que només utilitza disciplina dóna el primer pas en la gestió dels egos, però el que aporta coneixement diari és qui construeix equips campions".
"La cantarella més escandalosa de la copa és aquella que diu que sobra perquè, de competicions, ja n'hi ha massa. Massa? De competicions de clubs se'n compten sis, però fins i tot en l'excepcionalitat de jugar-les totes, les que obliguen a posar-s'hi per més de dos partits són tres, reduïdes a dues per tots els clubs que no juguen a Europa, que són la majoria".
"El resultat no és bo, cap derrota ho és, i menys si no marques fora de casa, però el Calderón, el mític 'Vicentini', és molt Calderón. I jo també estic segur que aquest cop l'afició respondrà com sap, oblidant qualsevol renyina, per impulsar al nostre equip cap a les semifinals. Encara es pot, Atlètic".
"L'Atlètic inverteix el millor de si mateix a neutralitzar al contrari, i si el contrari és el Barça, li queda poc més a fer. Així i tot, va tenir una estona bona, quan després de controlar per fi Messi, va aconseguir desplegar-se per tot el camp, elaborar el seu joc, prendre's un respir i acostar la pilota a un amenaçant Niño Torres fins a l'àrea de Ter Stegen".
Joaquín Luna, a 'La Vanguardia'
"La tragèdia del seguidor del Dépor a Madrid va ser contrarestada amb bones intencions i mesures dràstiques contra l'exaltació de la violència. El risc rau a denunciar càntics poc elegant però ambigus per després no fer res... Com es pot pensae a tancar un camp pel desig irreal d'un tsunami a la mar Mediterrània?".
Emilio Pérez de Rozas a 'El Periódico de Catalunya'
"Aquest Atlètic enxinat, que va seguir mostrant-se com un batalló, va tornar a sortir derrotat del Camp Nou en una nit, per cert, en què el mariscal dels mariscals de camp, Leo Messi, gairebé no hi va ser. Per no ser-hi, fin si tot va estar a punt de fallar un penal. Bé, el va fallar, però el va marcar. Perquè Messi, com els grans, quan juga malament marca".
