El gran líder que posa en venda el Madrid

BarcelonaEl 2025 acaba amb el Reial Madrid i el FC Barcelona instal·lats en trinxeres, atacant-se. Res de nou, de fet. Fan servir les xarxes i els periodistes que s'hi animen per llançar-se dards, per intentar convèncer els aficionats que el rival sempre juga amb ajudes arbitrals. Es recuperen velles imatges, s'analitzen partits oblidats, el que faci falta per deixar clar que s'han guanyat títols competint contra un adversari que gaudia de favors. Uns, fent servir com a arma el cas Negreira, altres tirant d'hemeroteca i estadístiques.

Els dos eterns rivals, de vegades companys de viatge quan toca defensar els seus interessos, viuen més còmodes així, enemistats. Es feia estrany veure la complicitat que tenien els darrers anys en afers com la Superlliga o fons econòmics. Quan es tiren els plats pel cap, ja els va bé als dos presidents, ja que poques coses uneixen més que un enemic exterior. Si ataques al Barça dient que els títols guanyats no van ser gràcies a Messi, Guardiola o Xavi, ja que el mèrit era de Negreira, una claca t'ovaciona i et veu com un heroi que lluita contra un enemic fosc. Al Barça, el mateix. El madridisme sociològic de què parla Laporta uneix generacions de barcelonistes i posa d'acord diferents famílies de culers. Poques coses uneixen més que veure avis parlant de Guruzeta i nets recordant aquella final de Copa de Mestalla amb Mourinho a la banqueta on el Madrid va repartir tot el que va voler.

A Laporta ja li va bé encarar un any electoral més allunyat que mai de Florentino. I tant de bo s'allunyi encara més. Aquests dies sembla que va prenent cos el projecte del president blanc de permetre l'entrada de capital estranger al club. La idea de tenir un CEO com una empresa i com els grans clubs anglesos, trencant de mica en mica el model de propietat dels accionistes. Al Madrid, les veus crítiques han estat silenciades o callen. Hi ha un dogmatisme que espanta, una fidelitat al gran líder que fa por.

Veure com el Barça pot convertir-se en l'únic gran club del món propietat de la seva gent, amb un model diferent, capaç de plantar cara als gegants i guanyar títols, serveix per recordar l'excepcionalitat d'aquest club, s'equivoqui o no. El Madrid es converteix en un mirall per deixar clar que el Barça és afortunadament diferent. Més divers, per exemple. I amb un punt de romanticisme, ja que es creu que es pot derrotar els clubs estat sense deixar de ser com és. Ja va bé, en aquests temps on tot està en venda. Recordem que es poden vendre seients VIPS, noms d'estadis i parts de negoci, però que el Barça, a diferència del Madrid, no es ven. Que sigui per molts anys.