Joan Laporta: els privilegis d'un president en precampanya

BarcelonaEls elogis de Hansi Flick cap a Joan Laporta van sacsejar la precampanya electoral del Barça. El tècnic alemany no només va parlar de l'actual president amb un to positiu. També va venir a dir que al Barça hi estava tant a gust treballant amb els actuals gestors que no calia tocar res. Mentre Laporta somreia per sota el nas, l'oposició arrufava les celles, conscient que el president havia sumat un aliat a la seva causa. I no algú qualsevol: un entrenador que s'ha guanyat el respecte de l'afició. Un el va fitxar, l'altre li dona les gràcies.

Qui més qui menys, tothom va entendre les paraules de Flick en clau electoral. A les oficines del Barça, tothom hi pensa, també. Una altra cosa és que, quan es pregunta directament als actuals gestors del club, facin com qui sent ploure. De moment, no hi ha data fixada per als comicis, que segons els estatuts han de ser entre el 15 de març i el 15 de juny. De totes maneres, les fonts consultades creuen que serà entre finals de març i mitjans d'abril, i que la data s'acabarà de decidir a finals de gener, passada la Supercopa d'Espanya i acabada la fase lliga de la Champions.

Canvis al Barça pensant en les eleccions

Igual que el 2021, en què Laporta partia com a favorit, aquesta vegada l'advocat torna a tenir molts números de sortir-ne victoriós. La diferència és que ara és ell qui governa, amb els privilegis que això suposa, ja que quan ell parla és amb la condició de president. No és casualitat que hagin canviat moltes coses des de l'estiu, començant pel director de comunicació.

Avui Laporta té més presència mediàtica, es deixa veure més sovint al Palau Blaugrana –on la secció de bàsquet ha redreçat el rumb amb el fitxatge de Xavi Pascual– i s'apropa més a la massa social participant en tot un seguit de xerrades i trobades que costaven de veure en els seus primers anys de mandat. Una d'elles, a Sant Cugat, després d'una reunió itinerant de junta, que va ser molt criticada per l'oposició, que acusava Laporta de fer campanya amb diners del club. La resposta per part blaugrana va ser que el president "no estava fent campanya, sinó coneixent les inquietuds de la massa social per governar millor el Barça".

Les aparicions del president no són aleatòries. "Ni ha de parlar sempre ni ha de parlar cada dia. Ha d'aparèixer en moments puntuals i, a poder ser, per donar bones notícies", apunta una de les fonts consultades, que posa d'exemple dos moments clau referents a la reobertura del Camp Nou. A finals de setembre, quan es va fer una visita amb periodistes, el club sabia que l'Ajuntament encara no donaria permís per tornar a l'estadi, així que la conferència de premsa posterior va anar a càrrec de la vicepresidenta Elena Fort i del director d'operacions, Joan Sentelles. En canvi, en l'entrenament de portes obertes del novembre, la conferència de premsa estava prevista, però sense saber qui la faria, si el president o la vicepresidenta. Com que tot va anar com una seda, va sortir Laporta, sense límit de preguntes, i va respondre a tot durant mitja hora.

El Barça nega fer servir diners del club per costejar la campanya electoral de Laporta

Som un Clam, la plataforma opositora que té com a cara visible Joan Camprubí Montal, va anar més enllà i va denunciar que el club estava fent trucades als socis "pressionant i incidint amb el seu vot". El Barça va respondre amb un comunicat en el qual negava els fets, deia que "no s'estava fent campanya electoral" i que en cap cas "s'estava fent cap enquesta d'opinió entre aquest col·lectiu del club, ni de forma interna ni externa". Tanmateix, i segons ha pogut comprovar l'ARA, sí que s'han fet alguns sondejos als socis per preguntar sobre aspectes del club. Un d'ells, fet l'11 de desembre a través de correu electrònic, preguntant sobre l'Oficina d'Atenció al Barcelonista (OAB), que s'acabava amb una pregunta sobre "el grau de satisfacció global amb el club".

Víctor Font, segon a les eleccions del 2021, ja ha confirmat la seva precandidatura. També Xavier Vilajoana, exdirectiu i precandidat el 2021. L'altre aspirant és Marc Ciria. Tots tres fa setmanes que fan feina de formigueta, reunint-se amb socis i provant de seduir les penyes per arreplegar suports. Tot un seguit d'actes, de més o menys format, que han d'abonar amb diners de la seva butxaca. Laporta, de moment, s'estalvia aquest pas fins que les eleccions no estiguin convocades.

A més, a l'oposició li costa trobar espais mediàtics en un Barça que juga cada tres dies i on, últimament, la pilota entra. A més, saben que el soci blaugrana és històricament conservador: des que hi ha eleccions amb sufragi universal, mai cap president ha perdut la reelecció. Els canvis només s'han produït (Gaspart el 2000, Laporta el 2003, Rosell el 2010 i Laporta el 2021) quan l'anterior president no s'hi presentava.

És per tota aquesta suma de factors que a la junta directiva, en general, es respira un clima optimista. Però prefereixen no parlar de les eleccions de portes enfora per no alimentar el debat. I és que l'últim privilegi implica gestionar el calendari electoral, que es vol mantenir com un secret d'estat fins que arribi l'hora d'anunciar-lo. Des que es convoquen els comicis fins que es vota passen entre 35 i 40 dies, i tan sols hi ha set dies hàbils per recollir els més de 2.500 suports per esdevenir candidat a les urnes. L'oposició assegura que "hi ha partit", però Laporta i els seus ja tenen el cava a la nevera.