Jules Kounde, el vers lliure del vestidor del Barça
Retrat del defensor francès, el futbolista que ho vol jugar tot i que ha resolt un dels principals maldecaps dels entrenadors dels últims anys
BarcelonaJules Kounde tanca el 2025 sent el segon futbolista més utilitzat per Hansi Flick aquesta temporada. Només el supera Eric Garcia, amb 148 minuts de diferència: 1.927 minuts i 1.779 minuts. El defensor francès, que amb Xavi Hernández va començar a deixar endarrere les reticències per deixar de ser central i convertir-se definitivament en lateral dret (posició que ja feia temps que ocupava amb la seva selecció), va ser el quart futbolista més utilitzat per l'entrenador alemany en tota la campanya passada. Tan sols van jugar més Raphinha, Pedri i Lamine Yamal, els tres grans tòtems de l'exitós curs 2024-25. "Ell sempre vol jugar i treballa i es cuida una barbaritat per aconseguir-ho. Ho vol jugar tot", exposa a l'ARA una font coneixedora del dia a dia del francès al vestidor blaugrana.
Tot i que el seu futbol ha despertat alguns dubtes, especialment en el tram més delicat del que va de temporada, en què se'l veia patir fortes desconnexions en defensa en situacions relativament fàcils de solucionar, Kounde és un fix per a Flick. Ell mateix es va encarregar d'esmicolar la competència. Héctor Fort, condemnat a l'ostracisme la campanya passada, es busca la vida com a cedit a l'Elx i el futbolista del planter blaugrana, bon amic de Lamine Yamal, està creixent amb passos de gegant al conjunt dirigit per Eder Sarabia. La principal alternativa al francès en una posició que ha fet anar de corcoll diversos tècnics els últims anys és, avui dia, Eric Garcia. Com que el futbolista de Martorell, que rendeix fent tots els papers de l'auca, està jugant últimament de migcampista, Flick ha donat alguns minuts a Casadó en aquesta posició, que el de Sant Pere de Vilamajor ja havia ocupat en alguna ocasió en el passat.
L'últim exemple va ser en l'últim partit, en els últims minuts contra el Vila-real, en què Kounde va notar unes molèsties a la cama dreta que, si no hi ha cap contratemps, no li impediran participar en les semifinals de la Supercopa d'Espanya contra l'Athletic Club i, a priori, ja estaria disponible abans per la visita a l'RCDE Stadium del pròxim 3 de gener. De fet, tot i que algunes primeres informacions revestien de més gravetat i parlaven d'una possible lesió que l'hauria tingut apartat diverses setmanes dels terrenys de joc, ell mateix es va encarregar de desmentir-ho a xarxes socials quan va citar directament les informacions que anaven en aquesta direcció. No és el primer cop. De fet, ja ho havia fet feia unes setmanes aquesta mateixa temporada per desmentir que havia demanat a Flick jugar de central.
Amant de la moda, la música i actiu a les xarxes socials
Kounde és un futbolista actiu a les xarxes socials, tant et pot sorprendre corregint una informació periodística amb un GIF com compartint fotografies d'una revista de moda en què ell n'és el protagonista o fent-se una fotografia al monestir de Montserrat i acompanyant-ho d'una frase poètica en català: "En algun lloc on el sol no s'esvaeix". El futbolista francès de 27 anys és un vers lliure dins del vestidor blaugrana i, en general, del futbol. "És un tio fàcil, planer. Va més a la seva, no participa en cap grupet en concret", explica a l'ARA una altra font que sap el que és treballar amb Kounde. Tot i que no participa en cap grup en concret i va "bastant a la seva", per exemple, sí que s'avé amb el grup que formen Joan Garcia i altres futbolistes catalans del vestidor, com Eric Garcia o Dani Olmo, el valencià Ferran Torres, el canari Pedri –íntim de Ferran– o l'andalús Fermín.
La seva passió per la moda, a banda de ser evident perquè ha sigut la imatge de marques de roba o ha copat portades de revistes especialitzades, es fa sovint visible perquè ell mateix comparteix fotos a les xarxes dels looks amb què arriba o s'acomiada d'un partit. Això sí, només si el Barça ha guanyat. En una entrevista a la Vogue, va explicar com és el fet de ser una cara visible de la moda i, alhora, un jugador reconegut en un entorn tan testosterònic com el futbol. "Tinc en compte les opinions de la gent que estimo i respecto. Fa molt de temps que les opinions negatives dels altres no m'influeixen. Em conec bé, estic còmode amb mi mateix i amb el que porto. Crec que ens frenem i ens posem barreres quan ens preocupem pel que pensen o diuen els altres. En aquest sentit, el futbol m'ha estat de gran ajuda perquè si hagués escoltat tot el que es diu i s'escriu, probablement hauria deixat el futbol fa molt de temps", va argumentar. També va aixecar la veu per clamar contra l'avanç de l'extrema dreta a França.
A banda del futbol i la moda, el bàsquet i la música són les seves altres grans passions. En la mateixa entrevista citava un referent per a cada una d'aquestes aficions: David Beckham, Yves Saint Laurent, Allen Iverson i Rihanna. Són alguns dels ídols d'un futbolista que mai salta a jugar un partit sense llegir el seu quadern personal, on té "frases i paraules motivacionals" i sense escoltar la cançó Dreams and Nightmares de Meek Mill.