Mor Ferran Olivella, el símbol del Barça disposat a retallar-se el sou per ajudar el club

BarcelonaEl Barça ha comunicat que Ferran Olivella ha mort als 86 anys. Olivella va ser jugador del FC Barcelona entre 1956 i 1969, i posteriorment directiu de l'Agrupació i la Fundació de Jugadors del club. Durant la seva etapa com a jugador va ser un defensa de gran categoria. Va destacar des de ben jove, i la temporada 1955/56 va ser un dels artífexs de l’ascens a Primera Divisió del filial barcelonista, el Condal. La campanya següent va passar a formar part del primer equip del FC Barcelona i ja no se'n va moure. Barceloní de naixement, la seva vida va ser sempre el Barça. De fet, només va defensar els colors blau i grana, malgrat rebre ofertes. “Jo sempre he sigut del Barça, no he conegut res més que el Barça. Són bastants anys, n’estic satisfet. Quan vaig decidir plegar, em van venir a buscar l’Atlètic de Madrid i el València, però la meva carrera era del i per al Barça”, explicava a l'ARA fa uns anys.

Nascut al Poble-sec, va començar a jugar al club del barri, on va ser descobert per Josep Boter, un dels millors caçadors de talents de la història del Barça. Ben aviat es va convertir en titular indiscutible a la seva demarcació, defensa central, tot i que en els inicis més d'un cop li va tocar jugar de lateral. Amb 16 anys ja va ser campió d'Europa amb la selecció espanyola juvenil, en un torneig on era un dels jugadors més joves. No ho semblava, ja que sempre va ser una persona madura, molt seriosa. "Si els meus companys feien alguna bretolada, jo sempre els deia que s'havien de comportar. Sempre he estat una persona seriosa", admetia un barceloní que treia pit recordant que tenia un número de carnet de soci del Barça molt baix, perquè el seu pare el portava a les Corts quan era menut.

Un dels tècnics que més el va marcar va ser Helenio Herrera, amb qui va aprendre un munt de coses rodejat de jugadors llegendaris com Ramallets, Kubala o Luis Suárez. "Anar a entrenar-se era un privilegi. Jo que havia vist alguns d'aquells jugadors sent un nano, ara podia jugar amb ells", deia. Quan el Barça va patir problemes econòmics a inicis dels anys 60, després de gastar massa diners per fer el Camp Nou, ell va ser dels que va oferir-se per retallar-se el salari. "Tots els diners que tinc els he guanyat gràcies al club" van dir homes com Ramallets, Gensana o el mateix Olivella.

Va ser el capità de la selecció espanyola que va conquerir l’Eurocopa davant l’URSS el 1964, un dels torneigs més polititzats de la història, ja que el 1960 Franco havia ordenat no jugar contra els soviètics perquè no volia legitimar un estat comunista. Quatre anys més tard, Espanya jugava a casa i Franco sí que va autoritzar el partit, que els espanyols van guanyar a Madrid per 2 a 1. Olivella va rebre la copa al costat de Franco, en una imatge que va fer la volta al món.

Després de guanyar dues Lligues (1959 i 1960), quatre Copes –una d'elles contra l'Espanyol, en l'únic derbi en una final– i tres Copes de Fires, va retirar-se el 1969 després de perdre la final de la Recopa contra l'Slovan de Bratislava. Va ser llavors quan va començar una nova etapa de la seva vida com a professor del Col·legi Viaró de Sant Cugat, on li van oferir feina com a professor d'educació física un cop es va retirar del futbol. Anys després, del 1989 al 1993, va ser directiu a la junta de Josep Lluís Núñez. Els darrers anys va retirar-se a viure a Castelldefels, on va coincidir més d'un cop amb un jove jugador del filial: Leo Messi.